La façana de l’edifici ubicat al carrer Estanislau Figueras
Activa Mútua ha restaurat la façana del seu edifici històric “catalogat” situat al carrer Estanislau Figueras de Tarragona.
Uns treballs que s’han prolongat per espai de 4 mesos, han comptat amb un pressupost general de licitació de 102.940,75 euros i han retornat la seva aparença de forma molt fidedigna a la dels seus orígens de l’any 1950.
S’han reposat tots aquells elements arquitectònics deteriorats pel pas del temps, així com millorat l’acústica de l’edifici, actuat en les seves fusteries, tot això, sense canviar el seu aspecte, tant en la utilització de materials com tècniques constructives.
L’actuació s’ha dut a terme sota la direcció de l’arquitecte tècnic, Pere Nolasc Plana Estil·les i ha comptat en tot moment amb l’assessorament d’un equip de restauració compost per Anna Pluvinet i Ester Martínez. El vessant més tècnic l’ha escomès l’empresa Enginyeria Plot Pla. El constructor ha estat Fulgencio Villar SL.
L’arquitecte, autor del projecte original de l’edifici, va ser Antoni Pujol Sevil, responsable dels immobles més emblemàtics de la Tarragona moderna. Autor, entre altres, de la casa de la Punxa, la seu central de La Caixa a Tarragona, la Casa de Cultura-Biblioteca Municipal o la Universitat Laboral. En una primera etapa, Pujol es va caracteritzar per aplicar un estil racionalista, per a evolucionar més tard cap a l’eclecticisme, que és en el qual concretament s’emmarca l’edifici d’Activa Mútua al carrer Estanislau Figueras.
«L’estil arquitectònic de l’edifici es considera eclèctic, ja que s’utilitzen diversos elements i estils arquitectònics entre els quals despunta el Neoclàssic», indica l’arquitecte tècnic Pere Nolasc Plana. «Observant l’immoble, transmet una gran solidesa, una simetria exagerada i es distingeixen en ell tres parts clarament diferenciades: basament, suport i coronació, propis de l’estil Neoclàssic», afegeix.
Els materials originals de la façana són: el ciment amb additius colorants (pedra artificial), fusta de pi de bona qualitat en les fusteries, la pedra del basament (roca típica de Tarragona popularment coneguda com “llisós”), forja i el llautó utilitzat en l’emblema de l’edifici.
A l’hora de descriure els treballs de restauració de manera molt succinta, aquests han consistit, després del pertinent diagnòstic de l’arquitecte tècnic que va aclarir les principals afeccions, en una profunda neteja i desinfecció fúngica, la retirada de capes de pintura antigues, l’enderrocament i substitució de tot aquell material que no va poder rehabilitar-se, reconstrucció d’elements diversos utilitzant morters sense retracció amb acabat de morter de calç amb buixardat posterior, subjeccions i ancoratges d’acer inoxidable per a assegurar la seva estabilitat en totes les pilastres, treballs de fusteria, instal·lació de vidrieria amb aïllament acústic, l’ocultació de les diferents instal·lacions tècniques que transcorren per la façana o la restauració de l’emblema de l’edifici, entre molts altres.
Un polit i exhaustiu treball que ha retornat la façana al seu aspecte originari, però sota el prisma de les tècniques més actuals i innovadores, que concedeixen una major seguretat, estabilitat i perdurabilitat que les de la dècada dels anys 50.
Equip de redacció
