Josep Maria Casanovas -president de l’Associació d’Estudis Reusencs-, Josep Cruset i Josep Baiges, durant la presentació del llibre. Foto: DiariTots21
Any rere any, Reus va descobrint el seu passat empresarial més desconegut. Han coincidit en el temps dues troballes de gran valor: les cròniques del periodista Joan Antoni Domènech sobre els avatars de desenes d’empresaris reusencs dels segles XIX i XX, i ara arriba un treball portentós del periodista i historiador Josep Cruset, que ja ens va fer en el seu dia el relat triomfal del Reus Deportiu de les sis copes d’Europa.
‘La Pensilvània, l’or negre dels Vilella‘ és el títol del llibre que es presentava dimecres a l’Espai Boule, el recinte de les antigues cavallerisses de Josep Boule, que va fer negocis amb els Vilella, espai, per tant, oportú per a la presentació d’un llibre que desvetlla un passat fascinant de la saga familiar dels Vilella de Reus i que coneixíem per la Banca Vilella i per algunes llegendes urbanes. El regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges, definia l’autor com “un gran historiador i una bona persona”.
Cercant en infinitat d’arxius i documents, entrevistant familiars i persones relacionades amb la família, Cruset desvetlla en el llibre, editat per la prestigiosa Associació d’Estudis Reusencs -que cofundà un dels Vilella, per cert- que els Vilella “van jugar a primera divisió”. A partir del fundador de la saga, Joan Vilella Llauradó, que amb només 23 anys muntà un negoci de teixits i blat a Saragossa, van anar desplegant el seu talent, creant una de les primeres refineries de petroli d’Espanya -batejada com La Pensilvània, ja que allí era d’on venia la matèria priemra-, empresa que li provocà el primer gran salt econòmic, passant per una gran fàbrica de vidre al Poble Nou -que arribà a donar feina a 500 treballadors, i que li oferí el segon gran salt ecnonòmic. Però encara més sorprenent és la diversitat de negocis on invertí la saga: alcohols, construció de carreteres, de ferrocarrils, de vaixells, bancs, fruits secs… que els permeté tenir relació amb empresaris com els Rotschild.
|
Altres notícies: |
La història de Joan Vilella Llauradó és la d’un agosarat, gairebé temerari emprenedor. Amb el negoci del blat decideix saltar-se intermediaris i comprar-lo directament a Ucraïna, país en el que a través de la veïna ciutat de Bakú, entraria en contacte amb el món del petroli, “que era el millor combustible per cremar”, recordava Cruset. Era l’època en què encara no existien els automòbils. D’aquí neix la llegenda reusenca que diu que Vilella va coincidir amb Rockefeller, fet que Cruset nega completament.
Estant a Ucraïna, Vilella madurà crear una refineria, un negoci insòlit a Espanya, “amb un producte inexistent, en una ciutat, Reus, sense port, sense que ell tingués experiència en el sector i amb tècnics i tecnologia estrangera”. Així neix La Pensilvània –Juan Vilella y Compañía– , aixecada on avui hi ha Redessa, el viver d’empreses: “Encara hi ha reusencs que al barranc que hi ha al lloc el coneixen per la riera del petroli”, rememorava Cruset. Vilella refinarà petroli americà i vendrà querosè a la costa mediterrània espanyola.
Aquesta visió d’avançar-se als esdeveniments, ensumant les oportunitats del moment, marcarà la seva trajectòria. Arriba a encarregar la construcció d’un petrolier, que batejarà com a Ciudad de Reus, i acabarà traslladant la fàbrica a Tarragona, a prop del port, vencent dificultats que la mateixa Junta del Port li presentaven.
La “segona jugada mestre” de Joan Vilella serà la seva entrada en el camp de la fabricació industrial de vidre en un país en què aquesta era artesanal. “En un tres i no res controlaria el mercat espanyol”, recordava l’autor.
La saga, però, continuaria amb els fills i néts, creant empreses com la companyia d’autobusos La Hispania, la tercera del país, la fàbrica de xocolates Macaya, entrant en el camp dels fruits secs o presidint l’Institut Pere Mata. El llibre és farcit d’històries de cada generació familiar d’un negoci que va ser conegut a Reus com la Casa Vilella.
Director DiariTots21
