.

.

TOTS 21


Gomis, rebent el birret que l’acredita com a doctor honoris causa

La Universitat Rovira i Virgili ha investit el metge endocrinòleg Ramon Gomis de Barbarà com a doctor honoris causa per la seva contribució al món de la investigació biomèdica en relació amb la malaltia diabètica, l’obesitat i la nutrició.

El professor Ramon Maria Miralles, director del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV, ha estat el padrí del doctorand en l’acte d’investidura que s’ha dut a terme el divendres 31 de març. La proposta d’investir-lo com a doctor honoris causa, però, la va fer l’investigador Joan Vendrell.

Ramon Gomis, que va néixer i passar la seva infància i joventut a Reus, ha reconegut que aquest reconeixement és “molt especial” per la seva vinculació amb els professors de la Universitat i per la seva relació amb el territori. De fet, ha col·laborat amb la Universitat Rovira i Virgili com a científic i com a gestor de la ciència biomèdica.

Actualment, Gomis de Barbarà és catedràtic de medicina a la Universitat de Barcelona, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) des del 2004 i consultor sènior en Endocrinologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha exercit de metge endocrinòleg des del 1974 i de cap de la Secció de diabetis i del Servei d’Endocrinologia.

En el seu discurs, Gomis ha assegurat que va decidir especialitzar-se en el camp de l’endocrinologia perquè “la recerca científica biomèdica era, i és, l’única eina possible per donar-nos aquesta resposta que ens permeti avançar en la prevenció i la curació de les malalties”.

Ara bé, reconeix que “hi ha qui pot pensar que la recerca biomèdica no és per als metges” i proclama que “no es pot progressar en la medicina sense una recerca mèdica amb metges”, encara que això “exigeix canvis”.

Gomis aposta per la recerca traslacional, que es tractaria “d’estimular als metges per tal que assoleixin els coneixement fonamentals en ciències bàsiques, des de les matemàtiques o la física a la bioquímica o la biologia cel·lular, i aplegar sota uns programes comuns, metges clínics amb aquesta formació i bàsics amb l’objectiu de respondre plegats les preguntes que sorgeixen en la activitat clínica.”