Destaca per la seva vessant formativa, a cavall de l’etapa d’aprenentatge i la professional
La JOIC és una orquestra juvenil semi-professional fundada l’any 2010 per un grup de joves tarragonins que, davant la manca d’oportunitat de seguir-se formant en l’àmbit orquestral, emprenen la creació de la seva pròpia agrupació. Si bé a l’inici l’orquestra comptava amb una vintena de joves del Camp de Tarragona, ha arribat a reunir fins a 80 músics procedents de tot Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears. És una formació gestionada pels propis membres i de manera independent de qualsevol institució. Formada per estudiants des del grau professional fins al màster, té un fort compromís amb la societat i el territori, com ho demostren la seva gran activitat concertística en molts municipis del sud de Catalunya i el suport a la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Destaca per la seva vessant formativa, a cavall de l’etapa d’aprenentatge i la professional. El repertori de la JOIC abarca des del Barroc fins al primer terç del segle XX. Durant una primera etapa va abordar grans repertoris desconeguts amb la voluntat de donar-los a conèixer al públic: Simfonia Irlandesade Stanford, Segona Simfonia “Antar”de Rimski-Korsakov, Simfonia “Noche en los trópicos”de Gottschalk.
En l’actualitat, el nombre creixent d’encàrrecs externs per realitzar concerts ha portat l’orquestra a abordar les principals peces del repertori, tals com la Tercera Simfoniade Mendelssohn, la Quartade Brahms, el Concert per violíde Beethoven, la Segonade Rakhmàninov o gran part de les obertures de Wagner. Des del 2012, la JOIC organitza el seu propi concurs de solistes, cosa que li permet treballar amb el millor del talent jove de Catalunya i alhora serveix com a trampolí per als guanyadors. La JOIC ha tocat pel Festival Mil·leni de Barcelona, pel Festival 30 nits de Sabadell, Nit de Clàssics de Valls, Nits a la Fresca d’Alcover, i participa anualment en el Festival d’Estiu de Tarragona. Des de l’any passat compta amb el suport de Joventuts Musicals de Tarragona.
Marcel Ortega i Martí, director
Marcel Ortega i Martí (La Secuita, 1990) comença el seu recorregut musical a la coral infantil Els Rossinyols de Tarragona i a l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat. Va formar part durant quatre anys de l’Escolania de Montserrat i, en acabat, va graduar-se en clarinet al Conservatori de Tarragona amb el professor J. V. Arnau. L’any 2014 obtingué la doble titulació superior en direcció d’orquestra i en direcció de cor a Musikene, Centre Superior de Música del País Basc, de la mà dels mestres G. Baltés, M. Valdivieso, A. Tamayo i E. García Asensio; durant aquest període estudià un any al Conservatori G. B. Martini de Bolonya (Itàlia) gràcies a una beca Erasmus. El 2017 va rebre el màster en direcció d’orquestra a la Haute École de Musique de Ginebra (Suïssa) on va estudiar amb L Gay.
El mateix any fou becat per la HEM per assistir a la Gstaad Conducting Academy, una de les masterclasses de direcció d’orquestra més prestigioses del món, guiada per Jaap van Zweden, titular de la Filharmònica de Nova York. És un dels fundadors de la Jove Orquestra InterComarcal, de la qual n’és director titular des de l’any 2010. Entre els anys 2014 i 2018 ha dirigit l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili: amb aquesta agrupació ha estrenat obres de compositors com Joan Guinjoan i ha desenvolupat un important projecte de recerca i innovació musical. Ha estat director convidat de l’Orchestre Buissonnier de Ginebra, de l’Orquestra del Conservatori Popular de Música i Dansa d’aquesta ciutat i de la Jove Orquestra de Ponent de Lleida.
Durant la seva formació ha pogut dirigir l’Orquestra de Cambra de Ginebra, l’Orquestra Simfònica de Bilbao i l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, així com col·laborar amb l’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola com a productor musical d’un enregistrament dedicat al compositor J. García Román. Molt implicat en el món de les orquestres de vents, ha format part de la Banda Unió Musical de Tarragona i de la Banda Simfònica de la Diputació. S’ha format en la direcció de banda amb mestres com J. R. Pascual-Vilaplana i Frank de Vuyst. Ha rebut dues invitacions per dirigir la Banda Municipal de Barcelona i és director convidat de la banda del Conservatori Municipal de Música de la ciutat comtal.
Del 2015 fins al 2018 ha dirigit la Banda Municipal de Lancy, a Suïssa, i des de gener del 2019 és director titular de la Banda Municipal de Castelló de la Plana, càrrec que ha guanyat per oposició. En l’àmbit coral, ha format part en diverses ocasions del Cor Jove Nacional de Catalunya com a cantaire, és guanyador de dues categories dels Premis Reus de Composició per a Corals Infantils 2011 i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya li ha publicat algunes obres.
Notes al programa
Des de l’any 2016 la JOIC i Joventuts Musicals de Tarragona col·laboren per oferir als melòmans de la nostra ciutat un concert anual dedicat principalment a l’òpera. Allò que començà sent un homenatge puntual al director wagnerià Hans Knappertsbusch ha esdevingut una cita obligada on hem pogut gaudir de grans èxits com les obertures de Tannhäuser, l’Holandès errant, el Preludi i la Mort d’amorde Tristany i Isolda, el Caçador furtiu, Don Giovanni… Enguany la JOIC afronta un dels reptes més grans des de la seva creació abordant el famosíssim Adagiode la Setena Simfoniad’Anton Bruckner. Si bé aquest compositor austríac no va dedicar-se al món del teatre musical, la seva admiració per Wagner i la capacitat de transmetre un missatge concret a través de la música (en aquest cas, el misticisme) el lliguen inevitablement a l’univers operístic del seu temps. Anomenada la “Lírica” per molts dels seus contemporanis, la Setena simfonia resulta una de les més llargues mai escrites.
Destaca per la seva profunditat i per la intensitat que li dóna l’autor a través de la creació de tensió en grans arcs formals. En destaquem també l’ús de les tubes wagnerianes: la nostra orquestra, com era d’ús freqüent en temps del compositor, interpretarà els passatges per al quartet wagnerià amb bombardins. D’un admirador a l’etern rival: l’obertura deLa forza del destinoés una de les més emblemàtiques de la creació verdiana, donada la seva capacitat descriptiva i el caràcter marcadament simfònic d’aquesta peça. Verdi combina els diferents motius de l’òpera (el destí, l’amor, la mort) i aconsegueix donar-los sentit en una forma sonata sense que això alteri la personalitat de cadascun.
En destaquen les intervencions terribles del metall, el solo del clarinet o la presència de l’arpa. Mendelssohn escrigué la seva Obertura per a instruments de ventquan tenia només quinze anys, el 1824, durant un viatge amb el seu pare a Rostock, i fou dedicada als membres de l’orquestra d’aquesta ciutat. Al llarg dels anys, el compositor revisà successivament les instrumentacions per tal d’apropar-les al color orquestral del geni i model de l’òpera alemanya del moment: Carl Maria von Weber. El resultat final, per a vint-i-tres instrumentistes, inclou el piccolo en re bemoll, dos cornos di bassetto o l’oficleide, antecessor llunyà de la tuba. Els músics de la Joic n’interpretaran la versió revisada de John Boyd, que s’adapta a la plantilla actual d’una banda de música. De fet, l’Obertura per a ventsde Mendelssohn és un dels grans clàssics pera aquesta formació. Les alegres comares de Windsor,escrita entre 1845 i 1849 per Otto Nicolai, és l’única obra que roman al repertori operístic d’aquest autor.
Destaca per ser el punt d’unió de diversos compositors operístics que han passat pels concerts de primavera de la Joic i de JMT: En primer lloc, es tracta d’un singspiel, òpera amb fragments parlats que segueix el model emprat perMozart a La flauta màgica o Weber en Euryante, Oberon i el Caçador furtiu, i que pretenien assentar les bases d’una tradició germànica d’òpera popular com la que existia a Itàlia i a França. En segon lloc, cal remarcar que l’argument, extret de l’obra homònima de Shakespeare, és el mateix que inspirà el Falstaff de Verdi. El llibretista de Nicolai, Mosenthal, aprofundí en l’aspecte còmic del clàssic teatral, mentre que Boito, que treballava per a Verdi, se centrà en la tragèdia de l’obra: és per això que les dues òperes resulten tan diferents i alhora complementàries.
Equip de redacció
