Pla mitjà de Simó Gras, portaveu de l’Arquebisbat de Tarragona, durant la roda de premsa. Foto del 12 de febrer del 2021 (Horitzontal).
L’Arquebisbat de Tarragona ha afirmat aquest matí que el capellà acusat d’abusos sexuals continua cobrant un sou tot i estar “suspès preventivament de l’exercici públic”. En una roda de premsa, la institució ha apuntat també que té constància que hi ha dues presumptes víctimes d’aquests delictes, que ja haurien prescrit en haver-se comès fa 20 anys.
El cas afectaria Manuel Fuentes, tarragoní de família molt coneguda, instel.lectual i historiador, canonge arxiver de la catedral de Tarragona i director de l’arxiu històric arxidiocesà tarragoní i que des del 2018 exerceix de mossèn a la Selva del Camp, Almoster i l’Albiol (Baix Camp). Per ordre de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el cas s’ha traslladat a Fiscalia i al Vaticà.
Manel Fuentes. Foto: CCMA
Manuel Maria Fuentes va recuperar el càrrec de director de la Biblioteca del Seminari amb l’arribada del nou arquebisbe, però perdé la vicaria episcopal del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, l’Urgell i les Garrigues. L’actual director de l’Arxiu, gran erudit en història -autor d’una monumental història del Catllar en dos volums- deixava així de formar part del Consell Episcopal. Durant l’anterior prelatura, hi hagué notables divergències entre l’Arxiu i la Biblioteca.
Simó Gras, mossèn i portaveu de l’Arquebisbat de Tarragona, ha remarcat que respecten la presumpció d’innocència i ha indicat que “una de les víctimes ha reiterat que es preservi la seva privacitat, i hi té tot el dret”. Amb tot, ha remarcat que tot i garantir la privacitat i “honorabilitat” de víctimes i acusat -del qual Gras no ha dit el nom en cap moment- han estat “el màxim transparents amb la fiscalia provincial i la Santa Seu”.
El portaveu ha indicat que l’arquebisbe Joan Planellas va tenir coneixement dels fets el passat 7 de desembre i que el mateix dia va començar “amb determinació” una “investigació interna, urgent i preliminar” que va acabar aquest dijous i que es va traslladar “a les instàncies canòniques i civils pertinents”. Durant aquest procés la institució eclesiàstica ha parlat amb les dues “possibles víctimes” de les quals tenen coneixement, amb “persones que poguessin aportar alguna informació” i amb el “presumpte responsable” dels fets. També s’ha fet una reunió amb l’Oficina de Prevenció i Protecció d’Abusos de l’Arquebisbat. Un organisme que, tal com ha manifestat Gras, a dia d’avui no té cap altre cas damunt la taula.
El portaveu ha insistit que la primera vegada que l’Arquebisbat va tenir constància dels fets va ser el passat 7 de desembre. “Vam mirar si hi havia diligències anteriors i hem de dir amb sinceritat que no en teníem coneixement”, ha remarcat Gras arran de les informacions que apuntarien una de les víctimes ho va explicar a l’exarquebisbe Lluís Martínez Sistach, que s’hauria limitat a demanar-li que pregués.
Amb tot, des de l’Arquebistat han suspès Fuentes “de l’exercici públic del ministeri presbiteral i dels seus càrrecs pastorals de manera preventiva”, però “segueix sent mossèn de l’Arquebisbat fins que no hi hagi una resolució judicial canònica o judicial civil”. El portaveu no s’ha pronunciat sobre el recorregut que pugui tenir el cas a Fiscalia i que el procés canònic no saben ni quant temps durarà ni quin recorregut tindrà perquè “encara està a les beceroles”. “El mal és mal. Com a institució, per molt que alguna cosa pugui haver prescrit i que no pugui tenir una càrrega legal que li suposi una pena, això no treu que si hi ha un mal s’hagi de reparar”, ha indicat. Pel que fa a les conseqüències que puguin haver-hi arran de la investigació eclesiàstica la màxima pena seria “l’expulsió de l’estat clerical”, ha concretat.
Eloi Tost – Jaume Garcia
Equip de redacció
