.

.

TOTS 21


Gabriel Ferrater, en una imatge de 1969. Foto: Roberto Ruberto / Arxiu Ferrater

L’Any Gabriel Ferrater commemora aquest 2022 el centenari del naixement del poeta català i el cinquantenari de la seva mort, amb l’objectiu de difondre el coneixement de la seva obra, el reconeixement de la seva figura i l’ambició de “crear nous lectors ferraterians”. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb Jordi Cornudella com a comissari han dissenyat un programa “paraigua” de les moltes iniciatives i activitats ciutadanes i municipals que ja es desplegaven els darrers anys, especialment a Reus i Sant Cugat, en la seva memòria. Això es complementarà amb un seguit de projectes amb materials videogràfics i didàctics i amb una exposició itinerant per fer entrar la seva figura als centres educatius i a les biblioteques.

El doble aniversari inclourà tres actes centrals, l’inaugural a Reus, el central a Barcelona en el Dia Mundial de la Poesia, i la cloenda Sant Cugat del Vallès. Més enllà, els ajuntaments de Reus i Sant Cugat formen part de la organització i seran encarregats de vehicular l’impuls de les entitats ciutadanes que treballen per mantenir el llegat ferraterià.

La col·locació de dues plaques commemoratives –a Reus i Sant Cugat–, el bateig d’una unitat de Ferrocarrils de la Generalitat amb el nom de Gabriel Ferrater, novetats editorials, rutes literàries, clubs de lectura o diferents exposicions són algunes de les activitats que es duran a terme al llarg de l’Any.

Entre les novetats editorials hi ha els dos primers volums de l’obra complerta de Ferrater, edicions diverses de llibres de poesia, una edició en gallec de ‘Les dones i els dies’, i dos reculls sobre el pensament de Ferrater: una antologia crítica i una tria dels seus escrits sobre pintura a propòsit d’artistes catalans.

Propostes locals

Exemple de la col·laboració entre l’Any i les entitats ciutadanes és la presència de Ferrater en festivals de música, teatre i poesia d’arreu del territori. Hi haurà activitats lligades al poeta de Reus al Festival de Poesia de Girona (al febrer), al Festival PoesiaLleida (al març), al Barcelona Poesia, al festival BarnaSants en la seva cloenda, a la programació del Teatre Auditori de Sant Cugat, al festival Poesia i+ de Caldes d’Estrac o al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat.

Tanmateix, el comissariat s’ha marcat també com un dels objectius principals aconseguir que l’obra i la figura de Gabriel Ferrater tinguin una presència important a les xarxes de biblioteques, els centres d’ensenyament secundari i les universitats. Per això impulsarà un seguit de projectes amb materials videogràfics i didàctics, així com una exposició itinerant.

“Altaveu” de totes les percepcions

L’editor i comissari de la commemoració, Jordi Cornudella, s’ha mostrat decidit aquest dimecres a evitar “la temptació d’estereotipar el personatge” a través de les activitats programades en l’Any Gabriel Ferrater, i ha dit que més es “farà d’altaveu” de totes les percepcions que hi ha de la seva persona i obra. “Sempre que no siguin disbarats”, ha matisat.

De la seva banda, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, ha afirmat que, a banda de difondre l’autor i la seva obra, hi ha la voluntat de trobar nous lectors ferraterians, un dels objectius primordials de les commemoracions.

Des dels dos municipis més implicats, la Tinenta d’alcaldia de Cultura de Sant Cugat del Vallès, Esther Madrona, ha recordat que Ferrater va ser referent d’un moviment social, cultural i universitari i que des de Sant Cugat fa anys que es procura mantenir viu el seu llegat a través del Festival Nacional de Poesia o del Premi de poesia Gabriel Ferrater, entre d’altres.

Daniel Recasens, regidor d’Educació, Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, ha destacat l’oportunitat que l’Any Ferrater brinda a l’Ajuntament de Reus de formar part d’una celebració conjunta, amb diferents administracions i associacions implicades. Però ha demanat que l’Any no quedi en “foc d’encenalls i que tot plegat pugui tenir recorregut, i les peces que es vagin treballant tinguin una vida útil per parlar de Gabriel Ferrater per molt de temps”.

Poeta i intel·lectual

Ferrater va ser un reconegut intel·lectual europeu de primer ordre i poeta català. Va exercir la crítica d’art, sobretot a la dècada dels 50; en aquells mateixos anys va començar també a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística. A partir de 1967 va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva obra poètica la va escriure fonamentalment entre 1958 i 1963, i està recollida en tres llibres, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després a Les dones i els dies (1968).

ACN