.

El conseller municipal de Cultura, Josep Maria Prats, a l’entrada de l’Antiga Audiència, seu de la regidoria. Foto: Tarragona21

L’Ajuntament de Tarragona s’està plantejant què fer amb els festivals REC i SCAN, de cinema i fotografia respectivament, que van ser senyera quan el PSC governava la conselleria municipal de Cultura. Sota el comandament de Josep Maria Prats -Unió Democràtica de Catalunya-, es planteja “repensar-los i avaluar quin retorn tenen”, ha assenyalat el conseller municipal en una entrevista a Tarragona21.

Festivals que reuneixen “200 o 300 espectadors” no són vistos com una inversió quan es parla de cercar “un plantejament cultural sòlid”. “Tenim molt clara quina política cultural volem per Tarragona, una reflexió que s’havia d’haver fet als anys 80 i no ara”, ha destacat Prats. “Quin rendiment té l’SCAN?  Què en queda a la ciutat?”, es pregunta el regidor. “No l’eliminarem, el repensarem, i analitzarem quin retorn té”.

Crear serveis municipals en biblioteques és el punt de partida per construir una estructura cultural que no tingui com a objectiu “l’entreteniment”. D’això “se n’ha d’ocupar el sector privat, l’Ajuntament ha d’aportar cultura, formació”.

El Pla municipal de Biblioteques presentat a l’oposició és el puntal per desenvolupar el projecte cultural municipal. En aquest sentit, ja s’ha explicat que no es pretén la construcció de nous equipaments, per falta de fons, i sí aprofitar els existents en els diferents punts de la ciutat. Prats espera que s’aprovi el pla en les properes setmanes.

Prats: “De la cultura de l’entreteniment se n’ha d’encarregar la iniciativa privada, no l’Ajuntament”. Foto: Tarragona21

Al respecte, a Torreforta es vol disposar de la biblioteca traslladant-la del Centre Cívic al Mercat, dotant l’espai actual i guanyant gairebé mil metres quadrats. A Sant Pere i Sant Pau, la sala de lectura actual “és infecte” i es vol arribar a un acord amb Ensenyament per aprofitar espais de les biblioteques de les escoles com a motor cultural del barri. També a Sant Salvador es vol usar la biblioteca de l’escola com a biblioteca pública i “dotar-la millor, ampliant el seu horari fins a les 20 hores”. A la Part Alta ja s’ha parlat d’usar l’espai del Seminari com a biblioteca, no la biblioteca en sí del Seminari. A la Part Baixa de la ciutat es busca un espai.

El reforçament de la xarxa de biblioteques municipals es farà “amb personal propi” i ampliant el nombre de llibres i l’espai, ha destacat el conseller municipal. L’objetiu “és arribar a l’any 2022 amb el Pla de Biblioteques operatiu”.

El servei de biblioteques municipal és “una peça angular del pla cultural i no tenim equipaments de referència. L’aposta per l’efímer no ha deixat base”.

El Centre d’Art Contemporani

El segon eix cultural és el Tinglado, que serà l’espai del Centre d’Art Contemporani, “un centre de referència”, que incloura espai expositiu, visites didàctiques i centre de creació i debat.

Pel que fa al Camp de Mart es busca reobrir-lo després de posar-lo al dia, per poder tenir un ús “uns sis mesos a l’any”, i no de manera puntual, com succeeix ara.

Crear organigrama i equip a Cultura és la primera premisa. “Tenir un equip tancat, sòlid, amb unes funcions clares i amb idees d’efectivitat”, destaca el regidor. En aquest organigrama manca la plaça de tècnic de música.

La cultura de l’entreteniment i de l’oci queda descartada, es vol crear “estructures, públic, indústria cultural, espais sostenibles i que siguin referència tant a la ciutat com més enllà. Això vol dir prioritzar recursos”.

‘En 40 anys no hem creat cap projecte de referència en Cultura’

La manera de funcionar fins ara “era molt dispersa”, buscat “atendre moltes coses”, que ha provocat que en 40 anys de democràcia “no tinguem cap projecte consolidat que faci que Tarragona sigui referència en res en l’àmbit cultural”, sosté Prats. “Hem acostumat a la gent al que és fàcil, la política de la subvenció, sense crear fonaments”.

‘Teatres que són centres parroquials’

“En què es referent Tarragona? Quin espai cultural té”, es pregunta Prats. “No tenim una sala d’exposicions, tenim dos teatres que com diria Josep Maria Recasens són centres parroquials, cap biblioteca municipal. Què tenim? Res. Ni grups de música organitzats, i festivals efímers que de vegades són ocurrències de persones que passen”.

Les noves propostes han generat tensió en el sector. “Hem decidit aturar-nos i reflexionar, gestionar bé els recursos, fer formació i producció, no només exhibició”. “El Kesse era l’única proposta de caràcter internacional, la resta eren gires musicals. Per gestionar això no cal una regidoria de Cultura. I les crítiques vénen ara perquè només paren l’atenció en la desaparició del Festival de Música”.

La proposta és el Festival Internacional de Teatre, fixant-se en l’exemple del que ha passat a Girona amb el Temporada Alta, aconseguint que no només vagi al teatre “la gent de 60 anys”.

Les prioritats de 2017

El Pla de Biblioteques, el Centre d’Art Contemporani i el Modernisme seran les prioritats d’e 2017, junt a una programació en arts escèniques que trenqui els convencionalismes actuals. “No hi ha programació teatral estable per als joves i per als infants”. “Quants artistes són de referència a Tarragona? Cap. Ens hem proposat picar pedra per crear una estructura”. “Fer petites coses és pa per avui i gana per demà”, rebla Prats. Qui en patirà les conseqüències són aquells artistes que rebien 2.000 o 3.000 euros pel seu treball, però del qual “no en quedava res per a la ciutat”.

Jaume Garcia