Façana del consistori tarragoní, en una imatge d'arxiu.
Quasi un any després que l’AAVV Federades de Tarragona Segle XXI sol·licités al consistori una relació detallada d’aquelles entitats que compten amb una seu social municipal i quines paguen el lloguer a un tercer, l’associació encara no ha obtingut resposta. És per aquest motiu que des de l’entitat s’ha entrat una instància al consistori, a l’atenció del regidor de Relacions Ciutadanes, Francisco Zapater, perquè posi fil a l’agulla en l’assumpte.
En el document, l’entitat Segle XXI reclama conèixer els locals socials propietat del consistori, “una llista que hauria de ser de domini públic, atès que són locals públics i per tant de tots els ciutadans i ciutadanes de Tarragona”. És per aquest motiu, segueix el comunicat, que “creiem tenir el dret de conèixer la seva destinació”. El president de Segle XXI, Pedro Sánchez, ha assegurat a Tarragona21 que “aquí hi ha un greuge comparatiu que cal solucionar i si el consistori parla tant de transparència estaria bé que la posessin en pràctica”.
Tal i com ha detallat Sánchez, en els últims anys, diverses associacions de veïns pertanyents a la Federació Segle XXI “han sol·licitat local social i d’altres tenen pendent la cessió d’ús o la regularització de la cessió”. Aquesta situació, afegeix, “fa que durant anys han pagat quasi bé prop de 6.000 euros de lloguer del local”. Una xifra que segons subratlla hauria sortit d’un “acord verbal de les entitats amb l’Ajuntament “mentre altres no pagaven aquestes despeses”, ha resolt Sánchez.
Més queixes pels locals
A més d’aclarir quines entitats disposen d’un edifici propietat de l’Ajuntament i quines no, la Federació veïnal Segle XXI també ha posat de relleu que “hi ha entitats que paguen taxes i impostos com si fossin negocis –quan únicament es dediquen a oferir un servei a la societat– mentre altres no paguen res”. Motiu pel qual, reiteren, se senten en un greuge comparatiu: “No volem fer sang ni obrir la caixa dels trons, però si trobar una solució més equitativa per a tothom per evitar aquestes diferències tan grans que fins ara es produeixen”.
Joan Marc Salvat
