Hospital de Santa Tecla de Tarragona
El passat 14 de febrer, el Sr. Ponç Mascaró Forcada publicava un article d’opinió al Diari de Tarragona, lloant els tres equilibris de la llarga vida d’una Institució privada que, suposadament, no té l’objectiu d’enriquir-se, i que ha estat patrocinada mitjançant l’acord de 1464 entre l’Ajuntament de Tarragona i el Capítol Eclesiàstic.
Des del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ens veiem en l’obligació d’aclarir aquests suposats tres equilibris dels fonaments de “la Xarxa Santa Tecla”, que ens explica el patró de la Fundació Sociosanitària i Social de Santa Tecla.
El primer equilibri és el de “la pròpia vida”. Fent palesa la unió de l’Església i l’Ajuntament, -“cadascú dins de les seves funcions i independència”-, l’autor de l’article omet que des de fa uns anys el nostre Ajuntament no participa al Consell d’Administració de la Xarxa Santa Tecla(canvi d’estatuts i participació coincidint amb el segon mandat del PSC al nostre Ajuntament). El que no va fer el pare, ho ha fet l’agosarat fill: trencar amb la participació i representació de la institució que representa la ciutat.
El segon equilibri fa referència a “la tolerància”. A quina tolerància es refereix el senyor Mascaró, si no hi ha transparència? Sí , sí, transparència! Transparència en la gestió econòmica d’una xarxa empresarial privada “sense ànim de lucre” i convertida en una empresa immobiliària des de fa uns anys. En una empresa de negoci i amb l’agreujant explotació dels treballadors i treballadores, amb el canvi de convenis legals i unitaris de tota Catalunya, en serveis com era el de la XHUP, passant a convenis bàsics de sector i misèria.
Els usuaris i usuàries bé li podran explicar el funcionament de la nostra “Institució”, quan se’ls hi exigeixen diners per activitats reconegudes per l’assistència sanitària pública, i per tant, ja compensades i pagades per convenis amb el Servei Català de Salut (informes mèdics, C.D., derivacions a la privada, mútues, pas de matí a la tarda…).
Sobre el tercer equilibri, representat per la col·laboració amb l’Ajuntament i les suposades decisions que es prenen per consens, el Grup de Treball ens preguntem, de nou, de quina manera el govern municipal pot defensar els interessos dels tarragonins i tarragonines sense ser presents al Consell d’Administració.
Per últim, en referència al “principi sobre el que es sustenten els tres equilibris”, consistent en que “les activitat es desenvolupen sense ànim de lucre”, resulta ser que això no és més que un conte de fades. És de sobres conegut que les entitats privades sense ànim de lucre sempre han treballat reinvertint els beneficis en la pròpia activitat de l’empresa, per engrandir-la, fer-la més útil, més eficient, més segura, més humana, més gran i amb cura de l’element humà de tots i totes les seves treballadores. No només beneficiant a la classe directiva, la seva família i el partit que recolzen, tret que no sigui una empresa de canalització o deriva del seu finançament en altres finalitats (negoci, increment de patrimoni i no de l’Hospital).
Compra d’edificis, d’empreses d’informàtica, empreses de màrqueting i informació endògenes, diaris, aventures internacionals (a l’Argentina), botiguers i farmàcies, etc. Tot això podríem considerar-ho possible, i fins i tot lloar-ho, si no tinguessin pèrdues. Sí, pèrdues de molts diners amb un endeutament superior als 70.000.000 € i un cost financer d’uns 7.000€ diaris. Pot ser, que a dia d’avui, l’endeutament encara sigui una mica major.
No fa massa un alt ex-directiu de la Xarxa Santa Tecla, abans de marxar a una nova feina, molt ben retribuïda, va fer una pregunta: em pagaran el mateix que cobro aquí?
La mala gestió, els acomiadaments de personal, els sous de la direcció, de tantes dietes en tants consells d’administració en una “entitat sense ànim de lucre”, ha portat a l’empresa a un estat de fallida total, i creiem que bé tindrien que ser més transparents, públics i més propers.
La Xarxa Santa Tecla està en fallida econòmica. Per aquest motiu necessita permanentment i cada dia una sortida endavant,un nou crèdit per a un nou Hospital, per a continuar pagant els interessos del deute irracional. Ja que la bola és tan gran, la privatització de la sanitat la subrogarà.
Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona
