.

Nanopartícules d’or hidròfobes recobertes de lípids travessant la membranaNanopartícules d’or hidròfobes recobertes de lípids travessant la membrana

Nanopartícules d’or hidròfobes recobertes de lípids travessant la membrana.

Els científics han constatat per primera vegada com una nanopartícula travessa una membrana i, per tant, han comprovat que aquestes poden entrar a qualsevol lloc, en aconseguir superar l’última barrera. Científics de la URV i de la Saarland University han pogut observar i quantificar el moment en què una nanopartícula d’or creua la membrana. Els resultats d’aquest treball aporten nous elements al debat sobre la nanotoxicitat, la qual cosa suggereix la necessitat de revisar les normes de seguretat dels nanomaterials.

Els nanomaterials formen part de molts productes que utilitzem per la nostra vida diària: des dels cosmètics (cremes, dentifricis, xampús…) fins als aliments (sucre, sal…), passant per la roba, els edificis de formigó, les pintures, els pneumàtics, els olis, els productes electrònics (telèfons intel·ligents, pantalles…) o els productes farmacèutics (medicaments, imatges mèdiques…).

Un informe recent de l’OCDE indica que les nanopartícules estan presents a més de 1.300 productes comercials, la toxicitat potencial dels quals per a les persones, els animals i el medi ambient s’ignora. L’absència d’instruments fiables per monitoritzar objectes d’escala nano i l’elevat nombre de mecanismes de possible toxicitat condueixen a regulacions controvertides: per exemple, les nanopartícules presents a les cremes no travessen la pell, però poden entrar en el cos a través dels pulmons o de les capes mucoses.

I és que la forma com les nanopartícules interactuen amb els teixits i amb les barreres humanes, incloses les membranes cel·lulars, encara no es coneix prou. Una de les raons és l’enorme dificultat per visualitzar les nanopartícules de forma individual. De fet, els nano-objectes se situen per sota del límit de difracció i, per tant, de la capacitat dels microscopis òptics. Com a conseqüència, s’han hagut de dissenyar tècniques especials i originals que facilitin l’observació dels esdeveniments al món submicromètric. Una altra dificultat relacionada amb les partícules minúscules resideix en què aquestes es mouen molt ràpid i que els processos associats amb elles duren amb prou feines unes fraccions de segon; per tant, les mesures també han de ser ràpides.