.

D’esquerra a dreta, Eusebi Campdepadrós, Eudald Roca, Ramon Maria Sans i Josep Rufà, aquest dijous a la seu del Col.legi d’Advocats de Tarragona. Foto: DiariTots21

David li ha guanyat la partida a Goliath. Divuit anys després, l’Ajuntament de La Secuita ha guanyat un recurs que va interposar contra Adif, que es negava a pagar la construcció d’un ramal per a subministrar aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), procedent de l’Ebre, a l’estació de l’AVE i al propi municipi, segons ha sabut DiariTots21.

La sala del contenciós-administratiu de l’Audiència Nacional ha estimat parcialment el recurs que va presentar l’Ajuntament l’any 2006 per quant considerava que Adif havia vulnerat un conveni signat entre ambdues parts per fer el ramal. Adif ha reconegut els termes de la sentència, però tot i això pot legalment recórrer al Tribunal Suprem, un acte que seria contradictori amb l’acceptació de la sentència.

La sentència suposa que Adif haurà de fer les obres. Si no és així, es demanarà l’execució de la sentència i aleshores, l’obra hauria d’entrar als Pressupostos generals de l’Estat.

El tema va sorgir en 2006 quan l’Ajuntament de La Secuita i Adif van signar un conveni que suposava, en paraules de l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, “un win win per a les dues parts”. L’estació del Camp de Tarragona ja se subministrava aleshores amb aigua de l’Ebre -que no sempre pot ser suficient, especialment en casos de sequera-, però va sorgir el problema dels llots contaminats a l’embassament de Flix que va fer perillar un subministrament regular d’aigua a l’estació i la resta de punts on subministrava el CAT.

Paral.lelament, l’Ajuntament de La Secuita no tenia connexió amb l’aigua de l’Ebre -encara no la té- i se subminstrava, com ara, amb pous propis. Aquests pous podien servir per subministrar aigua a l’estació de l’AVE si es contruïa un ramal de la línia principal del CAT. Així, l’aigua aniria als dipòsits de La Secuita, allí seria tractada i s’enviaria tant al poble com a l’estació de l’AVE si aquesta tenia tallat el subminstrament del CAT per contaminació.

Però en 2010 el problema dels llots contaminats de Flix es va solventar i Adif va decidir prescindir del conveni. A més, l’Estat va determinar que al cap de quatre anys i si no hi havia reclamació quedaven sense efecte els convenis signats amb totes les administracions a l’Estat espanyol. A l’Ajuntament de La Secuita va arribar un document per firmar sobre la caducitat del conveni i és quan el consistori va presentar la demanda que ara, 18 anys després, ha guanyat. Ho va fer abans que expirés el termini de quatre anys, fet que ha estat clau en la victòria judicial.

“Estem molt orgullosos que un Ajuntament petit com La Secuita, que no arriba als 2.000 habitans, hagi pogut enfrontar-se i guanyar tot un organisme  estatal com Adif, que havia actuat amb prepotència”, ha afirmat l’alcalde.

Al seu torn els advocats Eusebi Campdepadrós i Ramon Maria Sans, responsables de la defensa de l’Ajuntament, han declarat que “l’Estat actua amb deslleialtat i incompleix sistemàticament els seus propis convenis creant una gran  inseguretat jurídica a administracions com els ajuntaments. Especialment greu és en casos de municipis petits com La Secuita, que no tenen les eines per defensar-se, i en situacions de béns de primera necessitat, com és l’aigua”.

La lluita de 18 anys va ser seguida per diputats i senadors d’ERC, especialment per l’aleshores senador Josep Rufà, que subratlla que “va ser una batalla constant contra governs del PP i del PSOE desinteressats en el tema”.

La sentència

Els fets ens situen en data 15 de desembre de 2006, quan es va signar el conveni de col·laboració entre Adif i els Ajuntaments de La Secuita i Perafort. En aquest conveni s’incloïen les clàusules Primera i Segona, que deien que Adif duria a terme “les actuacions oportunes per a la redacció del projecte de subministrament d’aigües alternatiu al principal” des del punt d’escomesa assenyalat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) “de conformitat amb l’Ajuntament de La Secuita”.

Aquesta infraestructura alternativa facilitaria l’escomesa d’aigua a l’Estació de Camp de Tarragona durant els mesos de juliol i agost, així com en els casos d’incidència tècnica, per gravetat aprofitant el desnivell existent.

El projecte es redactaria, diu la sentència, a fi de compatibilitzar que la solució adoptada sigui beneficiosa tant per a l’Ajuntament com per a Adif. La redacció del projecte corresponia efectuar-la a Adif.

La segona clàusula deia que “la construcció de l’escomesa serà compartida per Adif i l’Ajuntament de La Secuita. Adif assumeix la construcció de la conducció de la part comuna troncal”, que es defineix com la conducció que va des del punt de connexió amb el “ramal Francolí” fins al punt d’encreuament entre la carretera TV-2231 amb el camí de Tarragona seguint el traçat projectat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), “necessària tant per al futur proveïment alternatiu de l’estació com del municipi de La Secuita”.  Per part seva, cada organisme assumiria el cost del seu corresponent tram: Adif, l’escomesa des de la part comuna troncal fins a l’estació a través del camí de Tarragona de titularitat municipal; i l’Ajuntament de La Secuita, l’escomesa des de la part comuna troncal fins al nucli urbà.

L’escomesa d’aigua tant en la part troncal com en la privativa d’Adif seria de titularitat d’Adif, sent compartit el de la part comuna troncal amb l’Ajuntament de la Secuita.

Posteriorment, però, Adif va al.legar que noves circumstàncies feien innecessari el ramal privatiu. Així, des de 2010, el subministrament d’aigua “està garantit durant tot l’any pel propi Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), de la qual Adif és membre”, afirma Adif. I afegia que addicionalment, “cal destacar que actualment l’estació disposa de tres dipòsits d’aigua sanitària freda, un de 125 m³ i dos de 25 m³ cadascun per a situacions d’incidència”.