.

El 46% dels catalans té menys diners que ara fa un any després de pagar les despeses essencials. Foto: Pixabay

El començament de l’any es presenta com un desafiament econòmic per als catalans, amb una pujada de gener que podria ser més complicada del que és habitual. Les despeses destinades a la compra de regals, sopars nadalencs i reunions socials derivades de les festivitats en un context inflacionari, juntament amb uns tipus d’interès a l’alça i les pujades habituals de preus i tarifes de principis d’any, estarien provocant que els ciutadans afrontin el 2024 amb menys recursos econòmics que altres vegades.

Així ho reflecteix l’Informe Europeu de Pagaments de Consumidors d’Intrum, un estudi que analitza la situació financera de 20.000 persones procedents de 20 països d’Europa, i en què destaca que el 46% de la població catalana té menys diners ara que fa un any després d’afrontar el pagament de les despeses essencials i les factures.

En termes nacionals, aquest percentatge puja fins al 50%. Una xifra que situa el nostre país un punt per sobre de la mitjana europea (49%), i entre els deu territoris on més ciutadans es troben en aquesta situació. Hongria (75%), Polònia (64%) i el Regne Unit (62%) lideren el rànquing, i per sobre del nostre país destaquen Noruega (53%), Alemanya (52%) i Itàlia (51%). A l’altre extrem estarien els habitants de Suïssa (40%), Grècia (28%) i Portugal (16%).

Davant d’aquest escenari, gestionar de manera eficient els recursos financers esdevé encara més important. Per tant, molts consumidors hauran de revisar les prioritats econòmiques.

Això implica adoptar mesures com reduir el pressupost destinat a lleure, com a part d’un ajustament necessari per fer front a l’impacte de la conjuntura econòmica actual. En aquest sentit, el 57% dels enquestats a la regió reconeix que cancel·larà o reduirà la despesa en unes vacances o en una escapada de cap de setmana en els propers 12 mesos. Una xifra que, a nivell nacional, se situa al 59%, un punt per sota de la mitjana europea (60%).

D’acord amb l’estudi d’Intrum, Grècia (74%), Itàlia (71%) i Irlanda (64%) es posicionarien com els territoris on més ciutadans limitaran aquest desemborsament, mentre que a l’altre extrem es trobarien Alemanya ( 54%), Polònia (53%) i Països Baixos (50%).

A més, i malgrat la importància de l’estalvi per poder fer front a imprevistos econòmics, part de les llars es veuen en la necessitat de replantejar i ajustar l’import que s’hi destina. Així, segons assenyala l’informe, el 45% dels catalans afirma que haurà de reduir la quantitat de diners que reserva mensualment per protegir-se de la inflació i els tipus d’interès alts. Un percentatge de resposta sis punts és inferior al d’Espanya (51%), i tres punts per sota de la mitjana europea (48%).

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */