.

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i la subdelegada del govern espanyol, Teresa Conillera, durant la visita d’obres al túnel de Lilla. Foto: Núria Torres

La construcció del túnel del coll de Lilla s’acabarà a final del 2022 o principis del 2023. És la data que s’ha donat a conèixer aquest dijous al migdia en el marc de la visita del ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, a l’obra, a cavall entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Les dues comarques han quedat connectades, tretze anys després de l’inici d’una complexa i costosa actuació, que s’enfila als 114 milions d’euros. “Assolim una gran fita, s’obre una porta de l’interior de Catalunya”, ha dit Ábalos, després de perforar-se l’últim tram. Són dos túnels, un per cada sentit, d’1,5 quilòmetres, per on discorrerà l’A-27. Ábalos també ha anunciat la licitació de la redacció del projecte del tram final de l’autovia, des de la pedania de Lilla a Montblanc.

El territori haurà d’esperar un parell d’anys més per veure finalitzat el túnel, una infraestructura molt reivindicada al territori, que es va iniciar l’any 2008, amb algun període amb l’obra aturada per l’elevat cost del projecte. Aquest dijous s’ha perforat l’últim tram, visibilitzant-se la llum d’un cantó a l’altre del túnel, una posada en escena que s’ha fet esperar fins que la maquinària, després d’un quart d’hora, ha aconseguit obrir-se pas i foradar, davant els nombrosos mitjans de comunicació presents a l’acte.

“Connectem el territori i generem oportunitats d’exportació i desenvolupament”, ha manifestat el ministre. “Aquest nou eix de l’A-27 connecta l’economia de les comarques de l’interior amb la capacitat exportadora del port de Tarragona i la connexió viària i ferroviària de tot l’est peninsular”, ha afegit. És una de les obres més ambicioses que s’executen a la demarcació de Tarragona, junt amb el corredor mediterrani, a la qual també ha fet esment Ábalos.

“Assolim una gran fita, s’obre una porta de l’interior de Catalunya”, ha dit Ábalos, després de perforar-se l’últim tram, a cavall entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Foto: Núria Torres

S’han extret gairebé 2 milions de m3 de terra per construir el túnel, de 1.500 metres de longitud, a la serra que separa l’Alt Camp i la Conca de Barberà. El túnel ha hagut de travessar fins a set tipus de terrenys, una variabilitat de gran complexitat -pissarres i gres a la cara sud a Valls, i lutites i anhidrites, a la nord a Montblanc. El túnel -de fet són dos tubs, amb dos carrils cadascun- forma part del quart i últim tram de l’autovia, de 5,1 quilòmetres. També s’hi construeixen tres ponts, dos passos superiors i un inferior.

L’obra va patir un sobrecost i el pressupost final, segons els responsables del projecte, se situa en els 114 milions d’euros. El ministre ha destacat l'”esforç inversor inqüestionable” del govern espanyol en infraestructures a Catalunya. Així, ha posat d’exemple que l’any passat s’hi van destinar més de 800 milions d’euros, un 35% més respecte les inversions que es van dur a terme entre el 2013 i el 2018. “Catalunya té els pressupostos més alts de l’última dècada, amb 2.400 milions d’euros d’inversió”, ha conclòs Ábalos.

Característiques de les obres del tram Valls-Montblanc en l’A-27

L’origen del nou tram d’autovia se situa en les proximitats del nucli urbà de Masmolets, en el terme municipal de Valls, i finalitza en l’enllaç de Lilla amb la N-240, en el terme municipal de Montblanc, sent la longitud total del tronc de 5.100 m.

L’element més singular del tram és el túnel de Lilla, format per dos tubs bessons de 1.485 m de longitud, un per calçada de l’autovia, intercomunicats per 6 galeries d’evacuació (5 per als vianants i 1 per a pas de vehicles d’emergència

Per a l’excavació del túnel del Lilla, de gran complexitat tècnica donada l’alternança i varietat de materials travessats (pissarres, conglomerats, areniscas, calcàries, argilitas, lutitas, guixos i anhidrites), s’han atacat els quatre fronts de manera simultània mitjançant la utilització de diversos mètodes d’excavació (mecànica i voladura) i sosteniment (cintres, bulones, paraigües de micropilotes i formigó projectat).

El túnel de Lilla estarà altament digitalitzat i comptarà amb un nou centre de control des d’on es controlaran tots els paràmetres i es farà un seguiment dels serveis viaris. L’explotació de totes les instal·lacions del túnel (enllumenat, ventilació, CCTV, DAI, megafonia, equips contra incendis, SAI, grups electrògens, mesurador opacitat, etc…) mitjançant un sistema integrat facilitarà l’actuació de l’operador i permetrà realitzar un manteniment planificat de la infraestructura.

Avanç dels treballs

La situació actual d’avanç dels treballs és la següent:

– En el túnel de Lilla, ha finalitzat l’excavació del tub Oest i, després del cali que avui ha tingut lloc en secció d’avanç del tub Aquest, resten uns 200 m per a concloure els treballs d’excavació.

De les 6 galeries de connexió entre tubs, s’ha finalitzat ja l’excavació en 5 d’elles. Es troba acabada l’estructura dels falsos túnels de l’embocadura sud.

– Es continua treballant en moviment de terres: excavacions i terraplenaments del tram es troben molt avançats.

– Es troben executats al 95% els 3 viaductes del tram per a salvar l’encreuament de la traça amb la N-240 i la Rasa del Serraller, restant per executar petites rematades com algunes voreres i/o lloses de transició.

– S’han executat íntegrament el pas inferior sota l’A-27 que inclou el tram i els 4 murs d’obra, un dels quals aconsegueix els 25 m d’altura.

– Es continua treballant en els 2 passos superiors projectats sobre l’A-27.

– Respecte a la reposició de serveis afectats, s’han finalitzat les reposicions de les línies elèctriques, de proveïment i de comunicacions, restant només les relatives al gasoducte i a l’oleoducte.

– S’ha acabat a l’execució del desviament provisional de la N-240 a l’entorn del semienllaç de Lilla, coincidint amb la finalització del tram objecte de les obres.

– Avui dia s’està procedint al recobriment dels talussos de desmunts i terraplens amb terra vegetal. Queden pendent les tasques de sembra dels mateixos i de plantacions en zona annexes i riberes, així com la canalització de pals SOS i el tancament perimetral del tram.

El govern ja ha posat en marxa el nou model d’inversió públic-privada en carreteres

Aprofitant la visita, el ministre ha anunciat que Mitma ja ha posat en marxa el nou model d’inversió públic-privada en carreteres, l’objectiu de les quals és abordar les actuacions que la Xarxa de Carreteres de l’Estat necessita.

Unes actuacions que, segons el ministre, permetran aconseguir objectius com millorar la capacitat, funcionalitat, seguretat i nivell de servei; reduir les emissions de CO₂ i els nivells de soroll; completar corredors multimodals de la Xarxa Transeuropea; garantir les inversions necessàries en conservació i seguretat viària; i la transformació digital de la nostra xarxa, la implantació de sistemes intel·ligents de transport, aparcaments segurs i punts de recàrrega per a vehicle elèctric i combustibles alternatius.

En el marc d’aquest nou model, Ábalos ha anunciat que se sotmetrà a informació pública l’estudi de viabilitat de la concessió per a la millora de l’autovia del Mediterrani A-7 entre Alacant (Crevillent) i Murcia, que suposa el pas previ per a la licitació del contracte de concessió de l’execució, conservació i explotació en aquest tram de la A-7. Una actuació de prop de 40 quilòmetres en la qual, principalment, es treballarà sobre zones que suposen colls d’ampolla de la xarxa actual.

Inversions de Mitma a Catalunya

Ábalos, en la seva intervenció, ha recordat que en aquests més de dos anys i mig el compromís i l’esforç inversor del Ministeri amb les infraestructures i el sistema de mobilitat a Catalunya han estat inqüestionables, com demostren els pressupostos d’enguany per a aquesta Comunitat, els més alts de l’última dècada, amb 2.400 milions d’euros d’inversió, la major de tota Espanya.

De fet, l’any passat i, malgrat la difícil situació sanitària, Mitma va invertir a Catalunya una mica més de 800 milions d’euros, un 35% més de les inversions que es realitzaven en aquesta Comunitat entre 2013 i 2018.

Un salt quantitatiu que, segons el ministre, es tradueix en compromisos complerts i importants fites pel que fa a la xarxa viària:

  • Posada en servei de la duplicació de la A-2 en els trams Medinyà-Orriols i Sils-Maçanet, a Girona; i, en la B-24, de la variant de Vallirana, una reclamació històrica.
  • Continuen els treballs per a culminar altres actuacions viàries emblemàtiques com és la B-40, Olesa de Montserrat-Viladecavalls.
  • Compromís complert de reprendre les obres de connexió entre A-2 i AP-7 en Castellbisbal. Actuacions que finalitzaran alhora que s’alliberi el peatge.
  • I s’està ja executant el condicionament de la N-2 entre Tordera i Maçanet de la Selva.

A més, el Ministeri continua treballant en projectes com:

  • La millora de l’accessibilitat en les carreteres de l’entorn del Baix Llobregat, a Barcelona.
  • La duplicació de la N-2, des de la riera de Cinyana fins a l’enllaç de Orriols, i augment de la seva capacitat en la variant de Figueres, a Girona.
  • La variant de la Pobla de Segur en la N-260, a Lleida.

I s’avança en la redacció dels estudis informatius d’actuacions molt demandades, com són:

  • La B-40 Terrassa-Granollers.
  • L’ampliació de capacitat de la ronda litoral a Barcelona.
  • El condicionament de la N-230 en els trams entre Sopeira i frontera francesa, a Lleida.

Fi de les concessions de l’AP-7 i AP-2

A més de totes aquestes actuacions, el ministre ha subratllat que es manté el compromís de no prorrogar les concessions amb pagament directe de l’usuari i que, per tant, el mes vinent d’agost, després de més de mig segle de concessió i gairebé 20 anys de pròrrogues, quedarà alliberat el tram restant de l’AP-7 entre La Jonquera i Tarragona i l’AP-2 entre Saragossa i el Vendrell.

Per això, Mitma ja treballa en l’estudi de necessitats després de l’alliberament i està preparant la licitació dels futurs contractes de conservació i explotació i d’un nou centre d’operacions a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Així, els usuaris d’aquests 474 km d’autopista, gairebé el 80% d’ells en territori català i que suposen més de 13 milions de vehicles/any, deixaran de pagar uns 500 milions d’euros a l’any pel seu ús i es reduiran en un 40% els quilòmetres de Xarxa de Carreteres de l’Estat amb pagament directe per l’usuari.

Redacció /  ACN