Presentació de la segona fase del pla integral de la Part Baixa. Foto: Tjerk Van der Meulen
Un pas més per la transformació de la Part Baixa de Tarragona. La tarda d’aquest dilluns s’ha presentat la segona fase del Pla Integral de la Part Baixa (PIPB) que consisteix en la diagnosi del Procés participatiu, una etapa que s’ha desenvolupat entre el novembre de 2022 i el març de 2023 i que s’ha elaborat a través d’una enquesta ciutadana en què han participat 395 persones, la constitució del Grup Impulsor del PIPB amb entitats representatives del barri, diversos taller deliberatius i la realització de rutes exploratòries en què s’ha contrastat la diagnosi tècnica amb les aportacions ciutadanes, i s’han recollit les propostes d’actuació formulades per part dels veïns i veïnes.
“El Pla vol canviar profundament la Part Baixa en favor del benestar de les persones que hi viuen i com a revulsiu social i econòmic del centre de la ciutat, posant en valor els elements patrimonials i d’identitat del barri, i ocupant-se de l’urbanisme, l’espai públic, la mobilitat, el comerç i l’activitat econòmica, la participació ciutadana i la cultura. Per això hem volgut preguntar als veïns i veïnes de la Part Baixa perquè decideixin com ha de ser la regeneració urbana del barri i la seva revitalització”, remarca l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. L’alcalde ha recordat la importància de la Part Baixa “per al nostre Govern. Per aquest motiu, des del primer moment que vam assumir el lideratge de la ciutat hem invertit molts esforços a canviar coses fonamentals del barri amb l’objectiu de revertir aquesta degradació històrica”. Entre aquestes coses l’alcalde ha citat les obres de remodelació a l’estació de bombament de sanejament del carrer Barcelona que “ha fet possible augmentar la capacitat de l’EB fins al màxim que permet la instal·lació i facilitarà la recuperació de la xarxa en episodis de pluges torrencials; la remodelació a fons del carrer Orosi que començaran després de Setmana Santa i que representaran dignificar una de les entrades de Tarragona i la millora d’espai urbà dedicat als ciutadans de la Part Baixa i, en especial, als seus infants com el nou parc infantil de la Plaça dels Carros o l’ampliació que es farà als de la plaça dels Infants, per citar-ne alguns”. I ha conclòs: “Aquest pla serà el Full de Ruta que marcarà la transformació de la Part Baixa i això és un compromís de ciutat”.
Per la seva part, el conseller de Territori, Xavier Puig, assegura que “amb aquest pla farem el gran canvi que necessita Tarragona començant pel barri del Port” i ha afegit “un pla que beneficiarà molt al barri. Per això, la prioritat era escoltar a les persones que hi viuen per fer valdre els elements d’identitat que distingeixen i fan únic el barri del Port, així com reivindicar els elements del patrimoni històric situats a la Part Baixa. A partir d’aquí teixirem les línies estratègiques que passen per dotar de centres comunitaris, millorar l’accessibilitat i les voreres o la creació de més espais verds, així com continuar amb la connexió entre el centre i la Part Baixa, com és el cas dels carrils bicis que ja estem executant. Un eix clau serà l’eix Unió, Apodaca i Reial”.
Objectiu final: millorar el benestar de les persones
El Pla Integral de la Part Baixa (PIPB) és una eina per la regeneració urbana i la revitalització del barri que vol treballar per millorar el benestar de les persones que hi viuen i ser un revulsiu social i econòmic del centre de la ciutat, posant en valor els elements d’identitat que distingeixen i fan únic el barri, així com reivindicar els elements del patrimoni històric. És per tant un pla que inclou tant un treball de diagnosi com una estratègia d’actuació amb accions de caràcter integral. Fins ara s’han desenvolupat les dues primeres fases de treball, la primera correspon a la realització de la diagnosi tècnica inicial i la segona al procés participatiu, on s’han recollit múltiples aportacions ciutadanes que han permès confeccionar una diagnosi integrada així com recollir propostes que, a partir del mes d’abril serà analitzada la seva viabilitat durant la tercera fase, que clourà el mes d’octubre.
La diagnosi del PIPB s’estructura en set àmbits: la demografia, l’urbanisme, l’espai públic, la mobilitat, el comerç i l’activitat econòmica, la cultura i la participació. Demogràficament, el barri del Port té una població de 7.645 habitants, que ha gaudit d’un cert creixement durant els darrers anys. Conté una població lleugerament més envellida que a escala municipal i, a més, durant els propers 15-25 anys es jubilarà quasi el 20% dels seus habitants. D’una banda, té més població en edat d’emancipació (13,2%) que a la mitjana de la ciutat de Tarragona (11,8%), una qüestió primordial a l’hora de planificar les necessitats d’habitatge futures, però per contra, té menys població infantil. És un barri que acull població vulnerable, ja que en el darrer recompte de persones sense llar, el 60% es trobaven a la Part Baixa.
En l’àmbit urbanístic, actualment existeixen vint-i-dos solars buits, la major part de propietat privada, i un gran nombre d’habitatges en venda a preus força reduïts. El parc d’habitatges és força envellit i els edificis tenen un baix comportament energètic. De fet, el barri és el que rep més ajuts de pobresa energètica de l’àmbit centre de la ciutat i també s’hi concentra un alt percentatge de sol·licituds d’habitatge protegit oficial de tota la ciutat (9,29%). El barri del Port és un barri dens, on només un 5,4% corresponen a espais lliures i, en canvi, la xarxa viària és present en més del 30% de la superfície. De fet, només el 43% de la superfície és completament per a vianants.
El barri gaudeix d’espais públics de referència com la Plaça dels Infants i dels Carros, que disposen d’espais de joc, de descans i amb sòl permeable. De fet, els parcs infantils estan a una distància accessible de menys de 10 minuts des de qualsevol punt del barri. És un barri amb pocs espais verds, i l’arbrat no és present en tots els carrers i manca de continuïtat en diversos eixos. En equipaments, existeix una mancança d’equipaments quotidians de proximitat, com ara un centre cívic, equipaments per la gent gran o una escola bressol. El barri del Port és proper al riu Francolí i una cinquantena d’edificis es troben en risc d’inundabilitat a causa d’aquesta proximitat.
Pel que fa a la mobilitat, el barri gaudeix d’una bona cobertura de transport públic, ja que pràcticament tot ell té una parada de bus a 100 metre de distància, a més d’acollir l’estació de tren que suposa un punt clau pel barri i la ciutat. Per contra, la condició topogràfica i infraestructura ferroviària suposen una connexió poc àgil amb l’entorn. Existeixen carrers amb pendents molt pronunciats, entre el 6% i 10%, i per fer-hi front només hi ha un sol ascensor per accedir a l’Eixample, fet que deixa mig barri a una distància de més de 10 minuts.
L’activitat comercial del barri està basada en la quotidianitat, amb una elevada presència d’establiments d’alimentació per l’aprovisionament dels residents, però amb més de dos-cents locals buits, sigui perquè es troben en reforma o en venda o lloguer. Existeix un potencial d’atracció de visitants d’altres zones de la ciutat, gràcies a la proximitat amb el port i amb el moll de creuers, sempre que es procuri que les persones transitin pel barri. Per ara, la proporció d’habitatges d’ús turístic (HUT) és de 9,14 HUT/100 habitants, una xifra similar a la zona del centre de la Rambla.
Culturalment, és un barri amb una alta presència de béns patrimonials destacables, amb diversos nivells de protecció (Termes romanes, Teatre Romà, l’entorn del carrer Apodaca i Plaça dels Carros o la Plaça dels Infants), però també es mantenen elements del passat industrial del barri que poden ser claus en la seva transformació, alguns dels quals es troben buits i podrien acollir activitats culturals, comunitàries o productives.
El Pla Integral de la Part Baixa ha desplegat una àmplia estratègia de participació ciutadana, partint de la Constitució del Grup Impulsor al mes de novembre, el qual ha celebrat diversos tallers deliberatius, fins a l’enquesta en línia que ha rebut 395 respostes o la realització de dues rutes exploratòries. Pel què fa a la dinàmica social, comunitària i cultural del barri, la ciutadania denota que cal disposar de més espais i equipaments sociocomunitaris, sociosanitaris, culturals i educatius (centre cívic, casal de la gent gran, escola bressol, ampliació del CAP, etc.) i per fer-ho cal identificar i rehabilitar edificis amb valor patrimonial i que es troben en desús. Així mateix, es reivindica una descentralització dels recursos d’assistència social existents al barri avui en dia.
Pel que fa a l’urbanisme, espai públic i mobilitat, la ciutadania considera que cal incorporar millores en l’accessibilitat i la qualitat de l’espai públic ampliant voreres i eliminant barreres arquitectòniques especialment en carrers com Apodaca o Reial, o implementant plataformes úniques i pacificant carrers com Orosi o del Mar, però també dotant el barri de més espais d’estada i activitat alhora que es millorin les connexions amb el mar obrint la façana marítima i la resta de la ciutat. Aquestes intervencions haurien de ser compatibles amb les necessitats d’aparcament existents. En l’àmbit del comerç i l’activitat econòmica es proposa la generació de pols d’atracció amb capacitat per dinamitzar el teixit comercial amb espais d’oci, artístics o amb equipaments de referència. Cal una estratègia de reactivació de baixos comercials que contribueixi a diversificar el teixit comercial, ja que el 70% de les persones enquestades fan les compres quotidianes alimentàries i no alimentàries (farmàcia, perruqueria, etc.) en el barri, però per a compres d’oci, llar, roba i complements en un 90% surten fora. Un dinamisme que la ciutadania proposa compatibilitzar amb estratègies per fer front a la gentrificació i a la profusió dels habitatges turístics.
Del treball realitzat durant la diagnosi i el procés de participació s’identifiquen dos grans eixos de potencial transformació i quatre grans àmbits d’oportunitat, que seran el principal focus d’atenció durant la tercera fase del treball, d’anàlisi i viabilitat de les propostes. D’una banda, el carrer Apodaca i el carrer Reial i els àmbits d’oportunitat són (1) la Plaça dels Infants, la Fàbrica Chartreuse i les zones verdes del carrer Zamenhoff juntament amb els Jardins Vapor; (2) el Teatre Romà, les termes i les naus del seu entorn; (3) la façana marítima de Plaça dels Carros fins a Plaça de la Pedrera i l’estació; (4) la Plaça General Prim i l’entorn del Palau Firal.
Equip de redacció
