Joan Reig
El grup de Constantí Els Pets editava l’any passat l’àlbum ‘Som’, composat per 13 cançons. En una d’elles, la número 6, de títol ‘Corvus’, denuncia abusos sexuals per part de rectors contra nens. La peça la va composar Joan Reig, el bateria, i relata, sense identificar-ho, el seu cas personal viscut amb el rector de Constantí Pere Llagostera, ja finat. Reig afirma a El Periódico que mosèn Llagostera “ens va robar la infantesa”.
La seva intenció no era fer públic el seu cas, sinó que a partir d’ell denunciar els abusos sexuals genèrics a nens petits, però la invetigació periodística del Periódico i de Tarragonadigital han posat damunt la taula denúncies de persones de Constantí que van rebre abusos per part del rector.
En la lletra, Reig es clar quan es pregunta en un vers: “On era el teu Déu quan la meva pell tocaves / i on era el meu quan jo espantat callava, / encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç /, sotanes, sermons, creus cobertes de pols”.
Portada de l’àlbum
La lletra íntegra de la cançó és aquesta:
Tenia molta son i els ulls oberts com a pomes,
des d’aquella nit només dormia a estones.
Una figura en la foscor, estava mort de por.
«Abriga’t minyó, que a la nit fa frescor.»
Com un àngel caigut que regnava en les tenebres,
cap al tard sortí de dins d’un cel de pedres
lluint les ales del pecat damunt la negra vall,
restant amagat, silent en el brancall.
Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu
d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu,
ball a la pista, tardes al tros i avellaners,
érem nens empaitant la vida pels carrers.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar
l’esguard d’un infant es va trencar.
On era el teu Déu quan la meva pell tocaves
i on era el meu quan jo espantat callava,
encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç,
sotanes, sermons, creus cobertes de pols.
Una esquela al diari em fa tornar
a un vell refugi de muntanya anys enllà,
la teva màcula al taüt per sempre més,
si també els records el vent se’ls endugués.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar,
l’esguard d’un infant es va trencar.
Equip de redacció
