.

.

TOTS 21


L'entrada d'IQOXE. Foto: ACN

L’entrada d’IQOXE. Foto: ACN

IQOXE va realitzar abocaments d’aigües contaminants directament al mar ideant un sistema per diluir les aigües residuals i alterar les analítiques. Així ho conclou el Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona en la interlocutòria que tanca la investigació de la peça separada per un suposat delicte contra el medi ambient pels vessaments fets des de la depuradora de l’empresa. Relata que la planta, construïda el 1995, no tenia “capacitat suficient per depurar els residus” i sosté que els directius de l’empresa van manipular les aigües i un dels tancs per superar les inspeccions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’instructor ha iniciat el procediment abreujat previ a l’obertura de judici oral contra la societat i sis dels seus responsables.

L’estratègia d’ocultació dels vessaments al mar que el jutge atribueix als directius d’Iqoxe s’hauria desplegat  “en un context d’augment de producció i progressiva utilització de materials difícilment degradables”, com els de la família dels Metoxipolietilenglicol (MPEG), així com per “emmascarar els vessaments amb l’ús de productes desespumants i per ocultar les dades reals de contaminació als organismes de control”.

En concret, s’ha investigat comprèn el període entre els anys 2017 i el moment de l’explosió a la planta de la Canonja, el 14 de gener de 2020. Davant “l’elevat cost” que podrien suposar les inversions necessàries per solucionar el problema d’una depuradora poc preparada per rebre el volum i tipus d’aigües residuals produïts en la secció de derivats arran l’ampliació dels últims anys, apunta el jutge, els responsables d’IQOXE van optar per abocar-les. Mitjançant un bypass es va desviar la càrrega residual que arribava a la planta cap al canal que desemboca al port de Tarragona, en una zona pròxima a la platja de la Pineda.

Segons precisa la interlocutòria, es va “abocar directament aigua sense depurar al canal de refrigeració”, majoritàriament a les nits i els  caps de setmana per evitar ser detectats. A més, des de l’any 2015, els responsables de l’estació van afegir aigua neta a la sortida de la depuradora provinent del tanc contra incendis per diluir-la.

Per diluir les aigües residuals també es va utilitzar AQUAMAX, un producte que “produeix un perill crònic per al medi ambient aquàtic” així com també “mortal per a les persones en cas d’ingestió i penetració a les vies respiratòries”, segons apunta el jutge. Quan es vessava al mar aigua no tractada i sortia escuma, s’aplicava aquest producte per dissoldre-la. L’operació s’efectuava mitjançant un tanc amb aspersors o de forma manual buidant directament garrafes per part dels operaris. Amb la posada en marxa de la planta U-3100, l’any 2017 l’empresa va incrementar més d’un 300% la compra d’aquest despumant.

Segons raona la interlocutòria, les quantitats de contaminants vessades directament haurien superat els límits anuals que permet l’ACA i contribuint de forma “molt significativa a la contaminació d’aquesta zona de la costa” així com al fet que “l’estat de qualitat d’aquesta massa d’aigua sigui considerada com a dolenta”. Això, afegit a l’ús d’Aquamax, hauria produït un “dany substancial al medi”, segons l’Institut Nacional de Toxicologia.

El fet que la depuradora no podia assumir els vessaments rebuts i les aportacions de derivats fossin derivades hauria fet necessari evitar que les aigües residuals que sortien pel col·lector submarí no oferissin valors anòmals. En aquest àmbit, el jutge apunta que es va posar en marxa la pràctica d’alterar analítiques per evitar sancions i posteriors inspeccions.

Així, relata la mateixa interlocutòria, van idear un sistema “per facilitar informació falsa a l’administració en els autocontrols” de la mateixa empresa sobre aigües residuals i “dificultar” la tasca inspectora. Concreta el jutge que es va manipular la depuradora durant la inspecció de l’ACA el 2019 per episodis d’escumes. Es va col·locar una xapa a un dels tancs perquè els operaris de l’organisme de la Generalitat agaféssin les mostres de l’aigua neta en dissolució i no de la zona on hi havia les aigües brutes.

Cinc directius imputats
Al tancament de la investigació, el jutge ha imputat José Luis Morlanes i José Manuel Rodríguez, accionista i director d’IQOXE, respectivament, ja que considera que “s’estaria davant d’una conducta organitzada i continuada de l’empresa”. També assenyala a Gerard Adrio, cap del Departament de Serveis Generals, cap de Seguretat, Medi ambient, Prevenció de Riscos Laborals i Qualitat i Manuel Montoro, responsable del laboratori de l’empresa. El jutge creu que va tenir un “paper rellevant dins la dinàmica organitzada dels abocaments d’aigües residuals”, igual que Cèsar Sanz, responsable de tecnologia i del laboratori.

ACN