.

Reunió del comité executiu local del PDeCAT aquest dimecres. Foto: Cedida

El PDeCAT de Tarragona ha desvelat aquest dimecres la incògnita sobre el seu posicionament dins de la crisi que viu el partit i de retruc l’independentisme, així com la del seu candidat a les darreres eleccions municipals, Dídac Nadal. Després de la reunió del comitè local duta a terme aquesta tarda, la solució feta pública als periodistes és potser la més heterodoxa de la política catalana fins al moment, cosa que ja és dir molt. El president local, Oriol Vàzquez, ha explicat en roda de premsa que tant ell com la resta de membres que no han dimitit d’aquest òrgan de direcció (dos en total, juntament amb els 25 militants que també han decidit abandonar la formació, aproximadament un 10% de la tropa demòcrata a la ciutat) “no ens movem d’on som”. Un posicionament que no li ha impedit repartir retrets a tort i a dret sense estalviar ni una crítica als encara seus. D’altra banda, i en la mateixa línia de responsabilitzar a uns i altres, Nadal ha confirmat que “deixo de militar al PDeCAT però no em passo a Junts per Catalunya”. I ha estat molt clar deixant caure que “és pràcticament un suïcidi polític, perquè és un pas que hem pot distancia del PDeCAT i de Junts. Però vull ser honest amb mi mateix”.

En un ambient gairebé de thriller polític dels que t’enganxen des de la primera plana, Nadal ha assegurat que “a títol personal no escolliré entre la meva gent”, és a dir, “tots aquells amb els quals hem establert complicitats tant des del grup municipal com des del partit, provinents de tots els sectors i que tenien com únic objectiu treballar en favor de la ciutat i la seva gent. Honestament vull dir que no escolliré entre els que han marxat a Junts per Catalunya i els que es queden al PDeCAT”. Per tot plegat, la jugada d’escacs escollida en un tauler molt confús ha estat la de “donar-me de baixa de la militància del PDeCAT, però no em dono d’alta a Junts per Catalunya. Són la mateixa gent i s’han d’acabar trobant. Aquesta discrepància oberta entre diferents formacions que no deixen de ser les mateixes persones ha d’acabar en acords”.

“No deixaré de treballar en favor del nostre president legítim, Puigdemont” 

Nadal ha reconegut que “no és el primer cop que els Demòcrates ens fragmentem” i que aquesta “divisió interna entorpeix aclarir el rival a tenir en consideració. No volem caure en aquests errors”. Dit això, ha lloat la complicitat establerta tant amb Vázquez com amb la secretaria d’Organització, Irene Mallol, amb els quals “no deixaré mai de treballar. Però tampoc ho deixaré de fer en favor del qui considero que és el meu president legítim, Puigdemont, els consellers que són el nostre govern legítim i que no pararé de treballar ni un sol minut per aconseguir l’amnistia pels nostres presos i preses i pel retorn dels exiliats. I també, si és que alguna vegada ha existit, pel retorn de la Democràcia a Catalunya”.

Arribats en aquest punt, Nadal ha argumentat què és allò que li hi ha impedit acabar de fer el pas cap a Junts. “Jo crec que no s’han respectat alguns paràmetres que haurien d’haver estat rigorosos en la negociació. El PDeCAT no hauria d’haver portat mai als tribunals a Junts per Catalunya. Però el president Torra tampoc no hauria d’haver prescindit de la consellera Àngels Chacón. Se’ns escapen alguns elements de la negociació (un argument compartit amb les reflexions expressades per Vázquez). Continuo pensant que la base de l’independentisme a Catalunya ens demana unitat, tots els llibres que llegeixo reivindiquen la unitat, i crec que nosaltres estem fent un pas endavant per reivindicar la unitat com a objectiu”.

Com queda el grup municipal?

La situació actual del grup municipal és paradoxal: tots els tres regidors (a Nadal se li sumen Cristina Guzmán i Elvira Vidal) “som independents. Recordeu que a l’hora de conformar la llista electoral no només volíem sinó que ens exigíem la presència d’independents”.

La relació amb el PDeCAT, en tot cas, necessitava d’un aclariment, que no ha quedat aclarit, sigui dit de pas. “Podem establir fronteres -afirmava Nadal-, però amb l’Oriol i amb l’Irene portem setmanes treballant. Tota la gent que està avui aquí no són tant unes sigles sinó un col·lectiu de persones que veiem la ciutat d’una determinada manera. I ho continuarem defensant, juntament amb quin és el nostre govern legítim. A Tarragona som un col·lectiu d’amics i amigues que res té a veure amb sigles”. I fruit d’aquest esperit el grup municipal mantindrà la denominació de Junts per Tarragona, “perquè uneix gent que venen de moltes sigles i ideologies diferents que tenen com objectiu la ciutat de Tarragona. En això ens continuem mantenint còmodes”.

En tot cas, Nadal ha acabat reconeixent que “el procés de reflexions individual i personal no ha estat fàcil. Tots tenim certa confusió. De totes les opcions és potser la més complicada. Però jo el que no faré mai és escollir entre l’Irene i l’Oriol, o l’Eusebi Campdepadrós i la Teresa Pallarès. Tots ells són la meva gent”.

Oriol Vàzquez defensa el “respecte absolut” a les decisions personals de cada militant

Prèviament, Vázquez havia justificat prèviament el posicionament adoptat per la direcció del PDeCAT a Tarragona en l’enfrontament amb Junts. “A diferència que s’ha fet en altres comitès locals, des d’aquí no es propiciarà cap decisió conjunta. Entenem que és una decisió lliure i personal. En tot cas, i com càrrecs orgànics, tant la Irene Mallol com jo volem reprovar la situació actual a la qual ens han forçat els dos partits polítics, havent de triar entre una militància o una altra. En cap cas no hi havia cap alternativa que no fos anar junts”.

Després de reclamar “respecte absolut” tant per als que es quedin com per als que marxin, Vázquez reconeixia que “ens falta molta informació sobre les línies polítiques de cadascun dels dos partits, més enllà que tots dos reconeixen Puigdemont com el president legítim, el mandat de l’1-O i els presos. Per això, quan hi hagi eleccions i s’estableixin diferències, valorarem personalment quina decisió prenem”. Fins llavors “no ens movem. Però això no impedeix que trobi lamentable que s’hagi produït aquesta situació”, de la qual responsabilitza “a les direccions. Ens falta informació”, reiterava.

Jordi Siré