TARRAGONA 21

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, fent el trasllat de la relíquia de Santa Tecla, amb la mascareta posada. Foto: Tarragona21

La relíquia, a l’altar de la catedral. Foto: Cedida

Tarragona ha viscut un dels moments més intensos d’aquesta Festa Major de Santa Tecla afectada per la pandèmia, amb la celebració completa aquest matí de l’ofici religiós i el trasllat processional de la relíquia, el braç de Santa Tecla, dins la catedral i especialment perquè ha vist un fet històric, amb el ball de l’Àliga i el Lleó de la ciutat als peus de l’altar de la catedral, una escena que no es veia des de feia segles. Les dues bèsties han irromput per sorpresa al final de l’ofici en honor de la patrona i han ballat davant la relíquia del braç, emocionant els 300 fidels que han omplert de gom a gom el temple.

La cerimònia havia començat amb el trasllat de la relíquia de Santa Tecla -custodiada per la Guàrdia d’Honor- des de la seva capella fins a l’altar, i ha acabat amb l’actuació sorpresa i històrica del Lleó i de l’Àliga de Tarragona davant l’altar, en una ballada emocionant que no havia estat anunciada per evitar aglomeracions de gent, tot i que l’alcalde, Pau Ricomà -sentat en primera fila- ja havia insinuat que hi hauria sorpreses en aquesta celebració religiosa central de les festes.

D’aquesta manera, els dos elements festius tradicionals han vençut el rigor de la pandèmia, podent així homenatjar la santa, ja que la professó del vespre, amb l’entrada del braç de Santa Tecla a la catedral i amb l’homenatge de les entitats, no es podrà fer avui. El Lleó i l’Àliga s’han situat com a custodis de la relíquia un cop aquesta ha retornat, al final de la missa, a la seva capella. Aquesta tarda podrà ser venerada pels tarragonins i tarragonines entre les 17 i les 20 hores. L’ofici ha acabat amb el cant dels Goigs a càrrec dels Ministrers de Tarragona.

L’Àliga de Tarragona, fent el ball. Foto: Cedida

El Lleó, ballant davant la relíquia de Santa Tecla. Foto: Tarragona21

Amb una catedral amb el públic amb mascaretes, respectant la distància de seguretat a les bancades i amb un aforament màxim de 300 persones, l’arquebisbe ha posat el dit a la llaga, en la seva intervenció, en la crisi social, de valors i ecològica que pateix la societat, a la vegada que ha reclamat de les autoritats polítiques que donin exemple d’actuació.

Si hi ha una institució al món que sap gestionar pestes, guerres i pandèmies, aquesta és l’església catòlica. No és res de nou per ella patir-les, i sol reclamar canvis en els hàbits socials quan la societat hi sucumbeix, i molt especialment, canvis de valors, per a superar-les, de manera que en el metatext de les seves homilíes i dels seus dictats s’intueix una mena de càstig diví a l’acció humana. Amb Francesc de sant pare a Roma, ara la destrucció del planeta ocasionada per l’home s’hi ha sumat com una nova causa.

Així, l’Arquebisbe de Tarragona ha fet una crida a canviar els hàbits de vida un cop se superi la pandèmia. Durant l’homilia de la missa pontifical -presidida per l’arquebisbe i amb assistència del Capítol de la Catedral, les parròquies, altres comunitats cristianes i l’Ajuntament-, Planellas ha reconegut que ‘la pandèmia segueix coexistint profundament amb la nostra vida’, fins al punt que ‘ens obliga a modificar els nostres hàbits, encara que costi d’acceptar, requereixi esforços o a vegades sembli innecessari. Aquesta celebració mateixa i les múltiples activitats de la Festa Major tarragonina en són un exemple ben clar: La vida d’aquest microscòpic i diminut virus, segueix present i segueix modificant la vida de l’ésser humà’.

A la crisi sanitària, hem hagut d’afegir-hi una crisi social i laboral ‘sense precedents’, ha subratllat l’arquebisbe, i tot plegat, encara, ‘està contingut en una aclaparadora crisi econòmica de llarg recorregut i de difícil solució’, que deixa pel camí ‘massa gent damnificada’. Les esperances, ara per ara, ‘es focalitzen en l’habilitat humana per trobar una vacuna, la forma més segura que fins ara ha fet servir la Humanitat per eradicar malalties víriques’, ha continuat.

L’alcalde, durant la cerimònia. Foto: Tarragona21

El públic duia mascareta i seguia la separació a les bancades. Foto: Tarragona21

L’arquebisbe ha donat un missatge de necessària renovació: ‘Però potser ens haurem de preguntar si l’assoliment de la tan esperada vacuna i la posterior immunitat de la societat a aquest virus, servirà per donar-nos la tranquil·litat i la prudència necessàries per plantejar-nos seriosament el futur o, al contrari, la victòria sobre el virus ens obsessionarà a recuperar, sí o sí, l’estat de les coses i les condicions de vida que hi havia abans de l’arribada de la pandèmia’. Aquesta última seria ‘una errònia decisió’, perquè ‘ja no s’hi valdrà a restaurar-ho tot per tornar a tenir el que teníem, sinó que haurem d’apostar per reconstruir, i recrear les coses de nou’ posant al centre ‘dels nostres objectius la persona i el medi en el qual vivim’. La persona i el seu desenvolupament digne, el seu benestar i el repartiment equitatiu i just de riqueses i possibilitats.

Pla de xoc de l’església contra els efectes de la pandèmia

En aquest sentit, ha anunciat que l’Església de Tarragona, ‘conscient d’aquesta perillosa possibilitat’, està enllestint els treballs de la Comissió per acarar els efectes de la pandèmia, que incidirà precisament en aquest futur. ‘Ho farem a través d’un pla de xoc caritatiu i del secretariat permanent sobre Ecologia i Justícia que fa poc hem instituït i que serà l’organisme que durà a terme les accions que calgui fer en aquest en el marc pastoral diocesà’.

Ha titllat de ‘quantitat esfereïdora’ les persones mortes o damnificades per la pandèmia, una xifra que creix cada dia, ‘clama perquè ens posem definitivament en marxa vers una nova idea d’humanitat; les nostres accions, decisions i determinacions futures hauran de tenir com a objectiu donar a la societat un món millor, no un món com abans de la pandèmia’.

I ha reclamat una ‘moralitat pública’ viscuda ‘pels servidors de la societat i per tots els ciutadans’, ja que sense una pràctica de la justícia agermanada amb la misericòrdia per part dels qui exerceixen responsabilitats judicials, sense una voluntat real de concòrdia que porti a desactivar comportaments de violència, d’odi i de revenja, ‘sense tot això estem abocats a una crisi profunda que farà molt més difícil superar les dificultats enormes provocades per la pandèmia. No podem ser uns irresponsables, no podem agreujar la crisi sanitària amb una crisi moral i social, que deixaria desarmat el nostre país per molt anys’.

La sensació que hom necessita que el món canviï de direcció ‘és cada cop més universal’, ha reiterat: Tot i les resistències, ‘s’observa que el ritme de creixement i desenvolupament que ha assolit l’espècie humana, està en el fonament últim de bona part de la situació actual. Una situació que no només és el de la pandèmia, sinó que és el de la pobresa, el de les desigualtats i el de les opressions’.

En aquest sentit, ha recordat que el Papa Francesc ha proposat aquest any 2020 el lema ‘Jubileu de la terra: per un món més just, pacífic i sostenible’.

Abans d’acabar aquesta homilia, ha fet una al·lusió al vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense. ‘També la pandèmia ens ha impedit poder desenvolupar tot el programa que hauríem volgut’. La celebració amb tota l’Església i amb tots els bisbes de Catalunya que havia de tenir lloc aquí en aquesta catedral primada el passat 30 de maig, s’ha posposat per al proper gener, en el marc de la festa de Sant Fructuós, Auguri i Eulogi, primers màrtirs tarragonins. Amb tot, ‘tenim una gran incertesa, perquè no sabem si ho podrem celebrar com cal. Si es pot portar a terme, ja hi esteu convidats des d’ara, a la solemne celebració del dissabte, dia 23 de gener’.

Jaume Garcia