.

L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, en una imatge d’arxiu. Foto: Cedida

La despesa de personal al consistori de Roda de Berà s’ha incrementat de 5,5 milions d’euros a 8 milions en nou anys, és a dir, des del període 2016 a 2024. El principal motiu són els increments salarials als treballadors municipals que l’Estat obliga a aplicar als ajuntaments sigui per increment del cost de la vida o per actualitzacions, i també per l’increment del nombre d’agents de la Policia Local, una de les prioritats de l’equip de govern rodenc els darrers mandats.

L’alcalde, Pere Virgili, ha mostrat a DiariTots21 la seva queixa pel fet que el Govern central “fixa increments salarials, que trobo molt correctes, però no vénen acompanyats d’aportacions econòmiques als consistoris i som nosaltres els que ho hem d’assumir en els nostres pressupostos”.

Aquest és un dels factors que ha tensionat els pressupostos municipals d’enguany, que es van aprovar el febrer passat i sumen15 milions d’euros. “L’equilibri ha estat difícil i ens obliga a fer retallades, també pel fet afegit dels increments dels costos energètics, de carburants i dels materials per les obres”, ha subratllat Virgili.


Altres notícies:


La situació ha provocat que s’hagin hagut d’incrementar els principals impostos i taxes un 10% -IBI, Vehicles i brossa-, quan en alguns anys anteriors, concretament en els exercicis de 2016 i 2017, havien estat rebaixats (reducció del 5% en l’IBI i del 10% en Vehicles). Això fa que el pressupost hagi deixat d’estar equilibrat i amb els romanents de tresoreria no s’hi arribi, “de manera que ens hem vist obligats a pujar impostos. O deixàvem de prestar serveis o apujàvem impostos. Què haguéssim suprimit? El bus urbà? La llar d’infants? No ho podem fer”.

A més a més, les constants exigències de l’administració a l’hora de fer tràmits -executar projectes a la via pública, per exemple- “demanen tanta burocràcia, tants papers que per cada treballador de la Brigada o paleta que tinc al carrer en necessito dos tramitant papers”, s’exclama Virgili. “Això no és sostenible, algú li ha de posar seny”, conclou. “El dia 1 de gener ja ens hem gastat més de la meitat del pressupost en sous i Seguretat Social. Estem per sobre del 50% quan el recomanable seria el 35%”.

‘Ara em trobo inversions que tenen més metres quadrats de paperassa que de superfície de l’obra’

Virgili constata que als seus inicis com a regidor del consistori, en 2003, “la llei et permetia fer una millora d’un carrer i ampliar-ho al del costat sense problemes. Demanaves tres pressupostos, es licitava i es concedia seguint la llei amb una tramitació àgil i amb molt poca paperassa. Ara em trobo inversions que tenen més metres quadrats de paperassa que de superfície de l’obra. Els tràmits són eterns”.

Control horari de la despesa

Altrament, el control de la despesa és tan intens a l’Ajuntament que enguany s’ha imposat un sistema de control horari de les despeses dels regidors, de manera que gràcies a un treball informàtic els regidors poden conèixer cada hora del dia el grau de despesa de la seva àrea.

D’altra banda, el consistori està encara pendent de rebre els 300.000 euros que han de venir de les aportacions de l’Estat, també important per equilibrar els comptes. “Donada la incertesa que provoquen aquestes aportacions, vam decidir no incloure-les al pressupost municipal com a ingrés previst. Vam optar per ser prudents”, ha detallat l’alcalde. Virgili confia que l’any que ve “es podrà tornar a la normalitat”.

Les inversions

El capítol d’inversions s’ha vist reduït per enguany, però també és cert que tancat fiscalment l’any 2023, s’han traspassat les inversions previstes i engegades, és a dir, les plurianuals, com la reforma de Cal Guivernau per convertir l’edifici en seu de la biblioteca municipal, la nova connexió de l’aigua de l’Ebre o els canvis de canonades d’aigua en diferents carrers.

Una de les prioritats és “la millora de la xarxa d’aigua i tenim la sort que la Generalitat ha entès el problema que patim i ens dóna certa flexibilitat, mentre que l’Agència Catalana de l’Aigua ens fa aportacions destacades (250.000 euros i una segona que és el traspàs d’una inversió que anava a Cal Guivernau cap a una de les fases de canvi de canonades d’aigua, que suma 100.000 euros més), tot per l’aprofitament de l’aigua que es malbarata per les pèrdues”.

Cal Guivernau

Les obres de Cal Guivernau segueixen aturades per exigències dels arqueòlegs i la partida de la Generalitat s’ha pogut reorientar ja que es permet fer-ho quan es tracta d’una tema tan sensible com és l’aigua. La partida procedia del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOiS), pla al que el consistori tornarà a optar quan es reprenguin les obres a Cal Guivernau. El mateix passa amb les ajudes de la Generalitat per la futura biblioteca, ajudes a les que va renunciar el consistori davant la paralització de les obres.

La part del lleó de les ajudes per la futura biblioteca, però, “està assegurada amb els fons europeus Next Generation“, recalca l’alcalde. L’Ajuntament està redefinint el projecte, per petició de la Generalitat, per no afectar les restes trobades. Un cop estigui fet “arrancaran les obres”.

Renovació de canonades d’aigua

D’altra banda, el consistori està acabant la renovació de les canonades d’aigua a la urbanització Berà Mar i a continuació afrontarà el nucli antic. Fins a finals d’any també es treballarà en una altra zona del nucli urbà: “Veurem aixecar carrers cada dia. Se que a la ciutadania no li agrada, però s’ha de fer”, alerta l’alcalde.