Imatges de la manifestació, que ha acabat amb unes paraules de l’alcalde davant de l’edifici sense constants vitals del nou CAP. Fotos: Tarragona21
Prop de 200 persones s’han manifestat aquest vespre pels carrers de La Canonja exigint al govern català la posada en marxa d’una vegada per totes del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) que ha de substituir a l’actual, en funcionament des de fa dècades i que s’ha quedat obsolet. El més absurd de tot és que l’edifici ja està construit, però no s’obre perquè des de fa vuit mesos la Generalitat es nega a destinar-hi els diners que encara falten per completar el mobiliari, una quantitat que estaria al voltant dels 45.000 euros segons precisava a tarragona21 el tercer tinent d’alcalde de la localitat, Francesc Roca. “Estem parlant d’un edifici de prop de 800 metres quadrats aixecat en uns terrenys cedits per l’ajuntament a cost zero. El CAP està acabat, però en les diferents reunions que hem mantingut amb responsables del departament de Sanitat ens diuen que els diners que falten no estan pressupostats”, afegia. “Quan els diem que ja posarem nosaltres els diners s’hi neguen i ens diuen que haurem d’esperar a febrer o març de l’any vinent a veure què passa”, comentava.
La situació d’impasse s’ha acabat fent insostenible i la convocatòria d’avui ha servit de detonant per mobilitzar a la població. La convocatòria ha estat realitzada per les xarxes socials i de manera “espontània”, tal com reconeixia l’alcalde, Roc Muñoz. “Però ha arribat un moment en que des de l’equip de govern ens hi hem posat al capdavant perquè calia canalitzar la protesta”, deixava clar. De fet, els Mossos d’Esquadra han reclamat la identificació d’algun responsable donat que, a més, durant alguns minuts s’ha tallat la circul·lació pels carrers.
Darrera d’una pancarta amb el lema ‘Volem el CAP ja’, els concentrats s’han dirigit des de les instal·lacions del centre actual (titularitat del govern espanyol, segons han assenyalat a tarragona21 fonts municipals) fins al nou (ubicat a l’avinguda Tarragona en plena penombra perquè no té ni tan sols llum) cridant “Que l’obrin!” i cantant de manera irònica allò de “Dónde están las llaves? materile, rile, rile”. “No hi ha dret!”, exclamava Muñoz ja al costat d’una planta sanitària sense constants vitals i davant d’uns veïns encesos, en la seva gran majoria gent gran. “No ens ho mereixem. Hem anat a totes les instàncies possibles i a la direcció de Salut demanant que ens l’obrin. Però ens diuen que no hi ha diners pels mobles. Nosaltres els hem dit -afirmava el batlle- que ja els posarem nosaltres. I els catxondos ens responen val, però els heu de posar a fons perdut. Llavors l’obrim demà mateix ens diuen!”, denunciava l’alcalde. “El que hem fet avui és molt important”, reconeixia Muñoz en referència al ressò que comporta la manifestació. “Cal que se sàpiga que estem enfadats i molt molestos”.
En roda de premsa improvisada, l’alcalde recordava com la construcció de l’edifici “va costar prop de deu anys”. De fet, el compromís el va signar, en el que és pràcticament un exercici d’arqueologia, la llavors consellera de Salut, Marina Geli. “Per fi es va acabar fent després de licitar-ho d’una manera i d’una altra. I el que passa ara és que fa vuit mesos que l’edifici ja està acabat i no el posen en marxa. I la gent es queixa perquè ho pateix”. Les raons de la negativa del departament, segons l’alcalde, cal trobar-les en el fet que “deien que no tenien diners pels mobles”, entesos com material de despatxos, oficines i sala d’espera, no pas de camilles. “Saben que n’han dotat d’alguns però encara els hi falten, i per tant no el poden obrir. Davant d’això -assegurava- a l’anterior director territorial de Salut li vam oferir la possibilitat que l’ajuntament financés la part que els mancava”. La resposta va ser “la que ja he dit pel megàfon: si era a fons perdut demà mateix, però si ho havien de tornar no podia ser”. Una actitud que qualifica de “presa de pèl” perquè “si volen ens els poden tornar en tres o quatre anys, no hi ha cap problema. Ara bé, regalar-ho tampoc. Aquesta és la nostra resposta”.
El batlle afegia que el CAP ja disposa la llicència municipal per obrir i no hi ha excuses administratives, deixant clar de pas que l’obertura és només el primer pas d’un problemàtica que té una derivada: l’assignació de personal. “El problema que tenim en relació a aquest tema -explicava un Muñoz conscient que ha estat també un dels crits més reivindicatius de la manifestació- és que formem part de l’Àrea Bàsica Bonavista-La Canonja. I quan ve Nadal, Setmana Santa o vacances, si falten metges o infermeres primer van a Bonavista abans que aquí. I els habitants de la Canonja s’han de desplaçar, el que és un greuge” per una població de prop de 5.900 habitants. Mai un guió havia suposat tanta distància.
En aquest sentit, veïns lamentaven haver de compartir un servei com el pediatria i el fet de no tenir urgències divendres per la nit. “Si ens passa alguna cosa hem d’anar a Bonavista”, exclamava la Dolors, mobilitzada perquè “estem cansats de veure que no obren el nou CAP. I escolti, som un poble, tenim dret a estar en les mateixes condicions que la resta”. La Caterina afegia al llistat de deures que “hem d’estar un mes i mig perquè ens visiti el metge de capçalera. I home, jo crec que un metge de capçalera és per a que et visiti en un termini de dos o tres dies, no?”.
J.Siré
Equip de redacció
