La “bona notícia” de l’absència de l’advocat de Mundó a la presentació de Juristes per la República

🔊 Escoltar la notícia

La presentació aquesta tarda a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Tarragona de Juristes per la República no ha pogut comptar finalment amb la participació de l’advocat del conseller cessat de Justícia, Carles Mundó, Andreu Van den Eynde. “Una bona notícia” en el fons, segons han coincidit tots els presents, encarregats de convertir l’acte en una reivindicació per la llibertat dels vuit consellers empresonats. També ho ha volgut pensar així la companya de Mundó, AnnaMarta Roca, envoltada de més de 350 persones a les quals ha agraït “les mostres de suport i d’escalf que ens ha fet arribar la societat catalana. És com un traume de país. Nosaltres el patim de més aprop però som conscients que ha afectat a molta gent”. En el seu cas, però, hi havia també una nota a peu de pàgina, la de mostrar-se “prudent” tot i reconèixer que era “una injecció de moral” saber que l’absència de letrat estava justificada per la necessitat de prepapar la declaració davant el Tribunal Suprem de divendres al matí, que pot obrir les portes de la presó a Mundó i a la resta de membres del govern republicà.

Un govern que continuava constituït legalment, encara que fos per unes hores, durant les intervencions de Carles Perdiguero, advocat en representació de Juristes per la República, Fina Palomar, Directora dels Serveis Territorials de Justícia de Tarragona Sergi Blazquez i Agustí Carles, ambdòs juristes de l’entitat ‘Drets’.

Perdiguero remuntava la gènesis de l’associació de la qual forma part durant el període previ a l’1-O, quan un grup de juristes vam començar a mobilitzar-nos i implicar-nos en la celebració del referèndum”. Aviat tot es “precipitar” amb la coreografia ja sabuda de “criminalització de manifestacions, eslògans, grups de whasp i entrades a diaris” que van culminar amb “les onades repressives” als qua intentaven anar a votar. Davant de “l’estupefacció pel retorçament del dret per resoldre un problema de caire polític” es concreta un col·lectiu que vol “informar a la societat tarragonina de les mancances democràtiques existents en els procediments judicials oberts, assessorar a les víctimes de les forces de seguretat de l’1-O i incidir dins del Col·legi d’Advocats per a que es posicioni en favor de la leitimitat democràtica ien contra de la vulneració de drets”.

L’escenari que té al davant es capaç de generar situacions “que arriben a l’extrem de l’absurd. La Junta electoral ens diu quines paraules podem dir, quines pancartes podem portar i quins llaços podem posar-nos. Nosaltres com a juristes considerem en canvi que les paraules s’han de correspondre amb els fets. Per això parlem de govern a l’exili i de presos polítics. Som professionals del dret però també ciutadans conscienciats. Per això això no oblideu quels juristes també serem sempre vostres”.

Els representants de ‘Drets’, col·lectiu del qual també va formar part Mundó i que ha dut a terme la defensa del membres del govern empresonat i dels components de la mesa del Parlament davant de la justícia espanyola, destacaven les qualitats humanes del conseller cessat. “Mundó està a la presó per defensar les seves idees i complir el que van prometre. És el nostre conseller legítim”, etzibava Blázquyez recordant que, en inici, la seva associació va ser creada per “fer front a la catalanofòbia”. Amb poc encert, perquè tal com explicava “les denúncies que posàvems als jutjats per tuits ofensius contra els catalans -com per exemple les barbaritats que es van poder llegir desprésde l’accident de l’avió de German Wings- eren arxivades en un 90%. Els fiscals i els jutges s’escudaven en que l’autor de la piulada no estava identificat i el seu perfil era fals, i no tenien recursos per anar a la seu de twitter a Califòrnia i demanar la seva identificació. Com de sorpresos ens quedem ara quan fiscals i policia” són tan ràpids en identificar presumptes delictes d’odi a les xarxes “amb u nclara intenció d’atemorir a la població i fer que exerceixi l’autocensura”.

El seu company, amb una dosi d’humor no només en homenatge a un Mundó també dotat a la broma sinó amb ganes de provocar una certa distensió a la sala, posava el punt de partida de la situació actual en el fet “que hem arribat lluny com a poble i l’Estat veu que això va seriosament i ens ha aplicat un nou Decret de Nova Planta. I ens volia fer un GAL jurídic. Per això s’inventa un nou codi penal, es reiventa la Constitució i aplica la violència judicial”.

Reconeixent el mèrit a Rajoy “de posar per primer ciop d’acord a tots els juristes, als que no són de la seva corda” s’entén, Carles afirmava sense embuts que “l’Estat éspanyol són uns covards” perquè jutges, fiscals i comissaris com els relacionats amb l’Operació Catalunya, “un cop acabada la feina, els porten a ambaixades diplomàtiques per a que tinguin imunitat. O els piolins als quals un jutge de Barcelona el sha demanat la identificació ja es troben a casa seva, per a fer-ho tot més difícil”.

Parlant amb clau (“li diré pastisser Puigdemont perquè ja no sé com hem deixen dir-li”, deixava anar enmig de la rialla general) la seva intervenció es centrava en desmuntar l’aparell jurídic que justifica l’empresonament dels consellers i que es basa en un delicte de rebelió “sense que hi hagi hagut violència” i un de sedició “sense signes de tumultuari amb força”. “Necessiten muntar un relat pels seus. Ells sí que estan adoctrinats, només es creuen el que surt a les seves televisions”.

Per la seva banda, Palomar rememorava “l’honestetat d’un conseller que va venir a Tarragona per dir clarament que aquesta legislatura no hi havia diners per aixecar la Ciutat de la Justícia de Tarragona” quan governs anteriors se n’havien fartat de posar primeres pedres. Empatia i capacitat de liferatge se sumen als trets destacats del conseller cessat per part d’una directora territorial que va plantejar la contradicció que els ultres que van assaltar la delegació de la Generalitat a Madrid continuin en llibertat. “No entenen que hi ha catalans que volen la independència del seu país i que ens continuarem mobilitzant”, assenyalava.

De Roca només destaca la capacitat per contenir emocions. La seva “aportació personal” va servir per conèixer els moments previs de la citació que el va portar a la presó, resumits en una “sensació de perplexitat. Com a jurista no li cabia al cap que podria acabar així. Tenia un sentiment d’indefensió absoluta”. Des de llavors, “el tall de comunicació” al que està sotmés Mundó de la realitat catalana  només es pot trencar gràcies a les cartes que reben. Manuscrites, com en temps pretèrits. Per això Roca va voler cloure l’acte amb la lectura de la darrera carta de la seva parella, donada ja a conèixer ahir a RAC-1, que dóna les gràcies a tots aquells que pensen en ell i que s’acomiada afirmant: “Potser oblidaré el que has fet, el que has dit, però mai com m’has fet sentir”.

J.S.