Enfrontament entre carlins i liberals davant l’església de Vilallonga. Foto: DiariTots21
Èxit fulgurant de la tercera edició de la recreació de la Batalla de Vilallonga. Més públic que l’any passat i doble sessió de matí i tarda en comptes de representació només de tarda. La proposta d’enguany ha superat clarament el ja nombrós públic que assistí a la representació de l’any passat.
Vilallonga del Camp ha retrocedit aquest diumenge exactament 186 anys per recrear, duant tot el dia, un episodi central a la Primera Carlinada, que enfrontà al Morell i Vilallonga una partida molt nombrosa de carlins contra la Milícia Nacional de Reus, liberals que van ser emboscats en una batalla que acabà amb el tràgic resultat de 133 reusencs morts.
Més de 100 persones vestides d’època han reviscut aquells moments de la mà del Centre d’Estudis Pere Virgili, que en col.laboració amb els ajuntaments de Vilallonga i Reus i el suport del Centre d’Amics de Reus, està posant en valor aquest tràgic succés que havia caigut en l’oblit quan durant dècades va ser colpidament recordat tant a Reus com a Vilallonga.
En la Batalla de Vilallonga i el Morell es van enfrontar dos batallons liberals reusencs amb una partida carlina, el dia 1 de març de 1838. L’origen va ser l’atac carlí contra dues diligències que portaven passatgers i el correu de Reus a Tarragona.
|
Altres notícies: |
Un dels batallons liberals, que havien sortit per perseguir els carlins, va ser envoltat al Morell, va fugir cap a Vilallonga i es va refugiar a l’església, on van tocar les campanes per avisar l’altre batalló, que acudí a alliberar-los. El balanç va ser de 133 reusencs morts, tots membres dels batallons liberals, i un nombre no conegut de soldats carlins.
No ha faltat la figura del mossèn de l’època. Foto: DiariTots21
Es tractava d’una recreació històrica de la batalla amb la intervenció dels milicians reusencs comandats per Viladomar; els carlins de Llarg de Copons i els liberals del comandant Subirà, en dos escenaris instal.lats per relatar la batalla.
Al llarg del dia, però, se succeïren les recreacions històriques amb música, balls i altres activitats. Ha estat la tercera edició consecutiva de la recreació.
Quatre noies han fet ‘safareig’ explicant les xafarderies de l’època. Foto: DiariTots21
La taverna liberal ha escenificat les tertúlies polítiques del moment. Foto: DiariTots21
El públic ha omplert a vessar els dos escenaris de la recreació, tant de matí com de tarda. Foto: DiariTots21
Esmorzar carlí i vermut liberal
Així, al matí ha tingut lloc un esmorzar carlí, per seguir amb una recreació d’un grup de vilatanes rentant roba i xafardejant, una tertúlia a la taverna i un vermut liberal, per seguir amb danses amb el Ball de Serrallonga.
La recreació de la batalla en sí començà ja de tarda, mentre que durant tot el dia hi ha hagut jocs per la canalla i els tres museus de la vila (del Doctor Pere Virgili, del Cinema i la Casa de Pagès Ca Nicolau) restaven oberts al públic. També es convidà a visitar l’església neoclàssica, un tresor amb escultures del reusenc Modest Gené, i l’ermita de la Mare de Déu del Roser, verge de la què els vilallonguins i vilallonguines en professen devoció.
Interior de la imponent església de Vilallonga. Foto: DiariTots21
La Batalla ha començat a la plaça de la Creu damunt d’un escenari on s’ha mostrat la vida quatodiana al carrer d’unes dones cosint i una taverna amb dos carlins despatxant. Aleshores ha arribar el primer batalló liberal, ferits de la batalla del Morell, i s’han amagat a l’església, perseguits pels carlins, que han volgut cremar el temple per foragitar-los, i s’ha entablat aleshores la batalla amb l’arribada d’un segon batalló liberal, amb la victòria liberal final.
L’obra, d’una hora de durada, ha acabat amb una llarga ovació del píblic.
Un batalló liberal. Foto: DiariTots21
Una derivada dels fets històrics ha estat també recordar als reusencs i reusenques que avui en dia desconeixen la història que el famós monòlit franquista que va presidir durant dècades la plaça de la Llibertat (dels Màrtirs aleshores) i que es conserva al Cementiri General de Reus fou inicialment un projecte del segle XIX per homenatjar les víctimes de la llibertat que no va reeixir per les dificultats de la guerra carlina. El projecte quedà en un calaix i cent anys després el franquisme se’l va apropiar per una altra causa molt diferent, la defensa dels caiguts del bàndol franquista.
Director DiariTots21
