.

Jujol júnior, al mig, envoltat de José Antonio Gallego (dreta), president dels Amics de Jujol, i Luis Campo Vidal (esquerra), al tram final de la seva vida. Foto: AAJ

El passat 13 de desembre moria a Tarragona Josep Maria Jujol júnior, fill del genial arquitecte tarragoní i gran compil.lador de l’obra del seu pare. Es pot dir que gràcies a Jujol júnior -tenia els mateixos cognoms que el seu pare, Jujol Gibert-, els projectes i els treballs del seu pare han restat salvats de la memòria. Ingents van ser les publicacions de llibres que va fer.

Un dels grans treballs de Jujol va ser la reforma de la capella i del Mas Carreras, de Roda de Berà, exemple de multiplicitat de tasques artístiques que no afectaven només a l’arquitectura. Es podria dir que la capella té tots els elements artístics de Jujol, molt més enllà de l’arquitectònic.

Però què va deixar dit Jujol júnior del treball del seu pare a la capella del Mas Carreras? Ho abordem en aquest reportatge.

Al llibre ‘Jujol en Tarragona‘, editat per l’Arxiu Jujol que ell dirigia, dedica un apartat al Mas Carreras (1935-1941/46). Relata que la finca era propietat de Bonaventura Carreras Oliva, casada amb Pere Pascual Llopis, que van conèixer Jujol a Barcelona l’any 1933. La idea de la parella era fer un seguit de millores al mas i a tal fi el van dur allí en 1935.

Col.leccionista dels documents del seu pare, poc donat aquest a deixar rastre per escrit, Jujol júnior relata que “la primera idea que va tenir i que va plasmar en un paper improvisat fou aixecar un pinacle sobre l’antiga torre de defensa, coronada per un airós penell”. El mas va ser efectivament millorat, però no va suportar el pas del temps i el boom urbanístic va acabar incomprensiblement amb ell. Fou en 1988.

L’altar de la capella de Mas Carreras. Foto: Ajuntament de Roda de Berà

Sí que es va salvar la capella, municipalitzada i visible i visitable avui en dia, que és el que passem a relatar:

Diu Jujol júnior que un cop abordada la reforma del mas -on van participar la família rodenca del constructor Virgili, com ja vam comentar en un anterior reportatge en aquest especial Jujol– el matrimoni va pensar a millorar la capella. Era l’any 1942. Als estius era concorreguda pels habitants dels altres masos dels voltants. “La idea de Jujol coincidia plenament amb les de la propietària, no tant amb la del marit”, relata júnior. “L’obra a realitzar era valenta i atrevida, el constructor de Roda, Virgili, estava animat, però una mica espantat”.

Van foradar la paret de l’absis corvat i van col.locar-hi unes columnes de pedra tarragonina, anomenada de Santa Tecla, d’estil molt personal”. L’obertura “és espectacular” i “amb gran admiració de tots la bòveda de l’absis es manté al seu lloc”, continua júnior. Així, el que havia estat sagristia passà a ser presbiteri i aconseguí situar la nova taula de l’altar, peculiar obra de Jujol, exempta, permetent les celebracions litúrgiques de cara al poble, “fet que tardaria anys l’Església a decretar”.

Aquest important aspecte “passa molt desapercebut en distreure’s el visitant amb la vistosa decoració”, explica júnior. “Uns pinacles al modus gòtic, enllaçant en certa manera amb el neogòtic de la vella capella, va afegir Jujol darrere l’absis coronant els contraforts”. Estan construïts amb totxos i pedres del lloc, “aconseguint un treball naturalista i jujolià: es van construir en 1943 junt a les vidrieres de l’absis”. En 1944, acabada l’obra del paleta i del guixaire, es programà la decoració, que s’allargaria fins a 1945 o 46, ja que “Jujol, personalment, en les seves estades al mas anava realitzant tots els detalls artístics directament sobre les parets”.

Un dels vuit vitralls romboïdals. Foto: Ajuntament de Roda de Berà

L’absis, presidit per una imatge del Sagrat Cor, està compost per vuit petits vitralls romboïdals de diversos colors. Les parets són un dels elements més atractius per la presència de nombroses frases llatines en lletra gòtica, que ell mateix va escriure a mà alçada, i el predomini dels colors típicament jujolians, el blau intens, com el cel o el mar de Tarragona, el daurat, i el vermell, símbol del foc purificador.

Destaquen els objectes decoratius, també elaborats per Jujol: les quatre làmpades que pengen del sostre, síntesi del disseny ple de contrastos i força jujolianes; el gira-sol que il·lumina la imatge del Sagrat Cor, una creu, i sis canelobres, autèntiques peces d’orfebreria, cadascuna diferent i amb vida pròpia.

Jaume Garcia

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */