Imatge de la torre del campanar amb l’obra de Jujol coronant-lo. Foto: Tarragona21
La ruta de Jujol al Tarragonès que ofereix Tarragona21 té una parada obligada a Creixell. La localitat celebrava l’any 2017 el centenari d’una de les obres més reconegudes i originals que ofereix als visitants i que formen part d’un patrimoni riquíssim, al que se suma l’imponent castell o el palauet de Cal Cabaler, reconvertit en centre cultural. És el coronament de la torre del campanar de l’església de Sant Jaume, el cimbori, dissenyat per l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol. Creixell pot enorgullir-se, per tant, de tenir obra jujol.liana.
L’església és un edifici on trobem barrejats els estils gòtic i renaixentista. L’estructura interna és de nau única amb capçalera plana i capelles laterals al costat de l’Evangeli i una capella baixa al costat de l’Epístola coneguda com la Cripta, amb volta de maons i data de 1663. A la nau hi ha creueria quadripartita i volta de canó a les capelles, i la clau del presbiteri conserva una inscripció amb la data de 1559.
La façana és renaixentista amb frontó triangular damunt de pilastres a la porta principal i una petita fornícula on hi ha la imatge del Sant. Al costat hi ha l’antiga rectoria, que és un edifici de pedra amb portada d’arc de mig punt i finestres decorades amb motllures. Són destacable les pintures murals del segle XVII amb les imatges de Santa Tecla i Santa Llúcia.
Interior del cimbori de Jujol. Foto: Tarragona21
El campanar, construït l’any 1771, és una estructura de base quadrada i cos superior octogonal. La base del campanar és quadrada, però la part superior és octogonal. Al damunt s’aixeca el cimbori addicional, obra de Jujol, que va ser refet en 2012 ja que l’estructura perillava. Està format per una cúpula parabòlica. La volta és sostinguda per arcs metàl·lics creuats des del centre. A cadascuna de les vessants dels arcs hi ha un ull de bou de totxo. Pels costats exteriors de la volta pedres característiques de l’obra de Jujol.
Al peu de cada suport de la torre s’hi col·loquen les estàtues de Sant Francesc d’Assís, Sant Domènec de Guzmán, Sant Joan de Malta i Sant Lluis de França, de 4,5 metres d’alçada, quatre seguidors de Maria.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament, Francesc Sentís, ens explica el simbolisme: ‘El coronament és una al.legoia sobre el sant Rosari i els quatre sants n’eren devots del sant Rosari i de la Verge Maria’. El mateix Jujol va esculpir les quatre escultures. Ho relata en aquest vídeo:
La història del temple
L’església fou construïda sobre un temple anterior per decret del cardenal Dòria, l’any 1559. Malgrat construir-se durant el renaixement, el seu estil respon encara a la tradició gòtica. La portalada és posterior, del 1622, i d’estil renaixentista tardà, amb una fornícula on s’hi va col·locar la imatge gòtica de sant Jaume procedent de la façana antiga.
Al capdamunt del coronament del campanar s’ hi posà un penell, obra també de l’arquitecte Jujol, d’una gran originalitat i simbolisme: la creu, com a símbol del bé, i el lleó, símbol del mal que fuig esporuguit.
Entre l’any 1953 i 1954 aquest penell es despenjà del campanar perquè amenaçava caure.
El regidor de Cultura recorda que el 28 de març de 2012 ‘es tornà a col·locar el penell restaurat pel serraller de Creixell Josep Bairaguet, com a final de les obres de remodelació del campanar, dirigides per l’arquitecte Josep Llinàs, expert en l’arquitectura de Jujol, i realitzades per Jordi i Gerard Carré’. El penell modernista, de ferro colat, tornà a formar part de la silueta del campanar de Creixell. L’arquebisbe de Tarragona, Mn. Jaume Pujol, va pujar al campanar i va beneir el nou penell. El lleó havia estat cedit a Cal Cabaler.
El rector de la parròquia de Sant Jaume, amb Francesc Sentís. Foto: Tarragona21
Conjunt de nervis metàl.lics originals que sostenien el cimbori, dissenyats per Jujol, i que reposen al costat de l’església, a l’antic fossar. Foto: Tarragona21
‘Gràcies a Déu, el campanar es pot veure d’arreu’, recorda Sentís, que destaca que els visitants se sorprenen de la forma parabòlica del cimbori. El rector de la parròquia de Sant Jaume. La tasca de Jujol sembla que va ser puntual, no s’hi estabí una relació constant amb els vilatans, almenys no n’hi ha constància.
El rector de la parròquia, Joan Brulles -que recorda que el seu avi i el seu besavi, originaris de la Secuita, van treballar a l’església jujol.iana del Sagrat Cor de Vistabella, del terme de la Secuita- afirma que Jujol ‘va treballar personalment a esculpir les quatre estàtues del cimbori de Creixell i en la forja del lleó i de la creu. El projecte va ser inacabat per manca de diners. Ell tenia la idea de fer un trencadís a les quatre parets, on hi anaven uns escuts de la Mare de Déu i la Tau de Tarragona, però no va ser possible’. Jujol júnior, el fill de l’arquitecte, conserva documents al respecte . ‘Quan es restaurà el cimbori es decidí no incloure el trencadís, sinó deixar-lo tal com quedà en 1917 i és que Llinàs deia que Jujol estava contínuament recreant els seus projectes. Era millor deixar-ho tal com era’.
L’església
Un element de gran vàlua dins l’església és el Sagrari de ferro forjat de 122 quilos, dissenyat per l’arquitecte Salvador Ripoll i realitzat al 1970 per l’artista forjador Ramon Martí de Cal Biel de l’Espluga de Francolí.
El Baldaquí de ferro forjat també és obra del mateix artista i té els símbols de l’eucaristia, un raïm i una espiga de blat.
La Cripta, que trobem a un costat de l’església i a la que podem accedir des de la mateixa, data de l’any 1663 i l’any 1972 es remodela tal com ara la coneixem.
El 1936, com tantes altres esglésies, va ser incendiada i es va perdre tot el seu valuós contingut artístic, entre el qual hi havia un remarcable altar major barroc.
Redacció
Contacte:
Adreça: Plaça de l’Església
Telèfon: 977 800 202 (Ajuntament de Creixell)
Fax: 977 800 009 (Ajuntament de Creixell)
Website: http://www.creixell-aj.org
E-mail: aj.creixell@altanet.org
G.G. Coordenadors Geogràfiques: [41.168039], [1.441972]
Equip de redacció
