TARRAGONA 21

Josep Maria Jujol

Entrats en la nova normalitat, Tarragona21 us proposa que aneu preparant una ruta per l’obra de l’arquitecte tarragoní més universal, Josep Maria Jujol, centrada en la comarca del Tarragonès i a mesura que vagin obrin els riquíssims espais jujol.lians de què gaudim. L’ 1de juliol obre l’Espai Jujol i Mas Carreras a Roda de Berà, ruta que ja podeu consultar de la mà d’un testimoni de l’obra de l’arquitecte. Avui, recordem qui va ser Jujol, per què és tan important la seva figura en el món de l’art i del dibuix i per què és el gran desconegut. Volem contribuir a posar en valor el seu mestratge, innovador, modern i agosarat, però alhora tradicional, un gran amant del Camp de Tarragona, de la seva terra.

Qui era Jujol? Per què resta inconegut, ignorat? S’han donat moltes respostes per tractar d’explicar l’oblit d’un arquitecte i interiorista considerat un geni de l’alçada del mateix Gaudí, del qui conreà amistat i professió. Per què amagava tant la seva obra? Per què no acometia grans treballs, fulgurants recreacions de la seva fertilíssima imaginació? Per atzar? Per modèstia? Arribarem a conèixer Jujol algun dia?
“Conèixer l’arquitectura amagada de Jujol és descobrir-la, sovint, amagada dins d’altres obres, fins i tot en les pròpies” (1).

L’arquitecte tarragoní crea finestres en parets que s’ajunten, amb angles de 90 graus, un fet que no s’havia vist mai, i mobles impossibles: “A Jujol se l’ha de conèixer a poc a poc. Cada cop que els estudiosos contemplen una obra seva, que ja la tenien observada, descobreixen coses noves. El detall, l’adorn mig dissimulat, el caparró d’animaló que apareix de sobte al final d’unes lletres,… Detalls divertits. Un arquitecte observà que Jujol gaudia fent art”, relata el seu fill, Josep Maria Jujol júnior.

El Teatre Metropol, a Tarragona. Foto: ACN

Reconeix júnior que el seu pare, extraordinari dibuixant, “no es projectà cap a a l’exterior”. Un company arquitecte li va dir un cop: “Jujol, els pollastres canten per dir: eh, sóc aquí. Tu també hauries de cantar”. Però ell no era així: “Era molt prudent, molt discret, humil, i això el va perjudicar. Per sort va estar treballant tota la vida. Hi ha un equívoc, el dels qui diuen que només treballava per als capellans. Això és fals, justament a Sant Joan Despí hi ha enregistrades 50 obres civils”.

Roger Miralles és un arquitecte de Sant Cugat del Vallès. Va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i es doctorà a Barcelona. És professor a l’Escola Superior d’Arquitectura que la Universitat Rovira i Virgili té a Reus des dels seus inicis.

Per casualitat començà a estudiar Jujol, amb Pep Llinàs. Redactaren el pla director de l’església de Vistabella. Van dibuixar cada una de les peces de l’església, 800 pàgines en total. Miralles s’interessà aleshores per l’obra de Jujol a Tarragona, que és diferent de la de Barcelona. “A Barcelona, Jujol s’havia de guanyar la vida, i en canvi a Tarragona molta obra va ser una decisió personal. Té un punt amateur. La feia perquè li agradava, no per imposició dels clients. És una obra molt lliure, molt més creativa. Aquí, al Camp de Tarragona, és on l’obra de Jujol excel.leix”.

De l’interès per l’arquitecte tarragoní ha sorgit Territori Jujol, que busca des de la URV i de la mà de la Diputació de Tarragona donar-la a conèixer la seva obra a casa nostra, però també que es tingui cura d’ella. “Si volem que es mantingui la seva obra, l’hem de donar a conèixer”. És un recorregut senyalitzat que actuarà de plataforma per més endavant presentar-la a les escoles de manera didàctica. Hi haurà més activitats. Territori Jujol buscarà reconstruir elements de l’autor que s’han perdut, convocant a tal fi tallers internacionals.

 

El Tarragonès

La nostra comarca és rica en obres de Jujol. Cal puntualitzar que l’arquitecte es dedicà generalment a obra menor. Ara bé, tenim excepcions. A Tarragona, disposem del Teatre Metropol -a Rambla Nova-, Casa Ximenis -a la Via de l’Imperi- o el Gremi de Pagesos, al carrer de Sant Llorenç. El Metropol va ser un encàrrec del Patronat Obrer de Tarragona, de caire catòlic -com Jujol-. La Casa Ximenis, exemple d’arquitectura domèstica, fou encarregada pel canonge Dr. Ximenis. A l’església de les Carmelites de Tarragona, n’és l’autor de la visible cúpula del cambril i de la capella. També a Tarragona existeix la capella del Sagrat Cor, al Convent de les Germanes Oblates, al portal del Carro.

Ara bé, nombrosa és l’obra documentada de Jujol a la capital, des d’un projecte de la Casa Iglesias, capella del caustre de la Catedral, una làpida sepulcral de la família Balcell-Suelves i diferents reformes a espais religiosos.

Reciclador de materials

Als Pallaresos, lloc on hi té estada l’Arxiu Jujol -al domicili del seu fill-, hi ha bastanta obra, començant per la més significativa de totes, Casa Bofarull. Ho explica ell mateix Jujol júnior: “L’antic Ajuntament, l’interior de l’església, l’altar de la Immaculada, el de Sant Antoni, amb un magnífic treball de forja. I davant de l’església tenim Ca l’Andreu -Casa Fortuny-, on les obertures de fusta dibuixen la creu de Sant Andreu. A dins hi ha un rentamans, un enginy jujolià. Es tracta de dos càntirs vells d’aram, vells i foradats, i on el pare els va ajuntar els culs, els revestí d’elements de ferro i ho convertí en una autèntica joia. I eren dos objectes per llençar”.

Miralles ho corrobora: “No li importava el buyol que li donessin, agafava el que fos, ho reciclava i ho millorava”. A l’església de Vistabella “no hi ha rebuig, en absolut. Tot es va aprofitar fent una estructura enorme”.

La Casa Bofarull, dels Pallaresos. Foto: Cedida

A Roda de Berà, sobresurten les reformes i la decoració que va fer a la capella del Mas Carreras, obres de les que en 2019 es van acomplir 75 anys. A Creixell trobem una obra característica i visible a la distància i des de la carretera nacional N-340: el coronament del campanar de l’església de Sant Jaume. A Constantí poden gaudir de tenir obra diversa de Jujol a l’església parroquial, on hi anà a treballar a instàncies d’un canonge penitenciari de la Catedral de Tarragona, el Dr. Sardà. L’Anell de Déu és una de les seves millores escultures i es troba en aquesta església. A Vistabella –La Secuita– hi ha la imponent església del Sagrat Cor. Les obres es van iniciar en 1918 per encàrrec dels habitants del lloc, que no disposava d’església. El temple es va construir amb un cert aire rústic utilitzant materials senzills com la pedra o la fusta.

Una capacitat espaial com la de Miquel Àngel

Què el fa que sigui considerat un geni? Miralles ho veu així: “Era molt intel.ligent. Un dels alumnes privilegiats de l’Escola d’Arquitectura. Però molts d’altres tambés ho eren. El que és extraordinari d’ell era la seva capacitat artística. A la capella de Mas Carreras, a Roda de Berà, hi ha un fris a l’altura de dos metres i mig. Pere Virgili -pare de l’actual alcalde-, que el va conèixer, explica que Jujol hi va fer cap, es va asseure a la bastida i sense plantejar res va escriure una oració en llatí, completa, de punta a punta, clavant l’espai, amb un càlcul increïble. A Casa Batlló, Jujol tenia al cap el dibuix senser, sense dibuixos previs. Miquel Àngel, quan esculpí el David ho va fer sense dibuixar. Aquesta capacitat espaial només la conec en ambdós”.

Un arquitecte i historiador afirmava fa anys que Gaudí va tenir de clients bisbes i gent important, i en canvi Jujol, a treballadors i rectors de poble.

Capella del Mas Carreras, a Roda de Berà. Foto: jujol140.cat

Un abans i un després

Miralles ens situa la modernitat: “Hi ha una història de l’arquitectura fins a la modermitat que després es trenca. El sistema grec, romà o barroc ja no servia. I aparegueren dues vies. Gaudí i Jujol volien una nova ornamentació, altres que no hi hagi ornamentació, com Mies Van der Rohe i Le Corbusier, que acabarien triomfant. Les dues vies conviurien fins després de la Segona Guerra Mundial. Acabada aquesta, tot està devastat, no hi ha diners per a renovar l’ornamentació, i aquest corrent mor”.

-Per què no es coneix l’obra de Jujol?
-Perquè a diferència de la de Gaudí, no es veu. Jujol no és un arquitecte central; cal apreciar-lo pels valors que té. No podem comparar un Gauguin amb un Van Gogh. Els valors són diferents. Gaudí és la concepció espaial, però Jujol discorre per la pell, per la decoració, pels revestiments. Jujol acaricia els ulls, les mans.

“…el país on Jujol proposà una nova estètica no estava preparat ni per rebre-la ni per assimilar-la com calia”. (2)

(1) Montserrat Duran i Albareda, ‘Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada’, p. 228, Barcelona, 2003
(2) Montserrat Duran i Albareda, ‘Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada’, p. 228, Barcelona, 2003

Jaume Garcia

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies