.

El vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals, Juan Antonio Duro. Foto: Cedida

La Universitat Rovira i Virgili (URV) va iniciar el novembre de 2022 un dur ajustament per estalviar la despesa energètica, que s’havia multiplicat fins a límits inassumibles. Juan Antonio Duro, vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals, explica en aquesta entrevista a Tots21 / +Oxigen els resultats obtinguts i també les properes inversions en matèria de sostenibilitat. L’entrevista té lloc al seu despatx… amb la llum apagada.

Per què es va posar en marxa el pla d’emergència energètica?

Portem un any de funcionament del pla i ara hem fet rendició de comptes. El pla es va posar en marxa per l’impacte que esperàvem que podia tenir l’enorme increment dels preus de l’electricitat i del gas sobre els nostres pressupostos. Té un origen clar de conjuntura energètica i pressupostària. En aquells moments els preus megawat/hora s’havien més que triplicat sobre els preus que havíem pagat abans del 2019. Al mercat de l’electricitat el preu de la mitja anual rarament sobrepassava els 50 euros megawat/hora i va arribar a quasi 170 euros.

Quan paga la URV habitualment d’energia a l’any?

Al voltant de dos milions d’euros. Consumim més energia que la mitjana de les universitats per les nostres titulacions i activitats que tenim. Aquest fort increment podia implicar que la despesa pugués apropar-se o superar els sis milions d’euros. Hagués estat inassumible. Aleshores vam tirar endavant dues estratègies. Una era estalviar sense que es veiés deteriorada l’activitat acadèmica, i l’altra, intentar negociar amb la Generalitat un fons de compensació.

Es van aconseguir resultats?

S’han aconseguit els dos objectius fixats. Sobre la reducció de la despesa, vam plantejar, de novembre de 2022 a octubre de 2023, una reducció del consum del 20% de l’electricitat i del gas -l’increment del cost del gas encara havia pujat més- i hem assolit un estalvi del 24% en aquest període. Pel que fa a l’acumulat des del mes de gener portem un 21 o 22% d’estalvi. Ha influït molt la reducció en el consum de gas, la baixada del qual ha estat del 35%, contra un 20% el de la llum. Això ha donat com a resultat el descens del 24%.

Han rebut el fons de compensació que van demanar?

També s’ha aconseguit. Les universitats públiques havíem demanat aquest fons. La Generalitat va fixar el fons en 30 milions d’euros per a totes elles. En el nostre cas s’ha produït un ajustament molt raonable entre despeses i ingressos donada també la baixada que s’ha produït en el preu de l’energia. Aquesta situació, més l’estalvi i més el fons de compensació ha permès equilibrar la situació.

El mercat elèctric els ha ajudat, doncs?

En relació al que podia haver estat, sí. L’energia ha pujat menys del que preveiem, però ha pujat. De 170 euros el megawat/hora va passar a cent euros: no és el triple, és el doble. Aquest diferencial ha pogut ser cobert entre l’estalvi i el fons de compensació.

Quina previsió fan sobre quin pot ser el preu de l’energia en 2024?

Preveiem que el preu de l’energia podria rondar els 80 o 90 euros, sense arribar a 100 euros, però tot i això segueix sent el doble que abans i cal continuar amb l’estalvi i seguir negociant amb la Generalitat que continuï aportant el fons de compensació.

Quines mesures han aplicat per fer efectiu l’estalvi energètic?

Són de dues categories: una són les millores en l’eficiència, tot el que està relacionat amb la tecnologia, i amb el fet que els equipaments de producció de calor i fred siguin més eficients, hem aplicat inversions per la monitorització del consum, i tot el que té a veure amb la producció fotovoltaica. D’altra banda, la segona categoria han estat les mesures d’estalvi, de gestió d’ús. En 2023 hem descansat més en aquest apartat perquè a la part tecnològica ja s’havia incidit molt i ja no es podia fer més. Els seus resultats s’aniran veient amb els anys. Aleshores, hem gestionat més bé l’ús de les instal.lacions.

Què han fet?

Per exemple, tancaments, reducció d’horaris de funcionament de les instal.lacions i dels equipaments. Vam actuar sobre el calendari acadèmic, que enguany ha començat més tard -tot i que no de manera homogènia- precisament per adaptar-nos a l’emergència energètica. A l’agost vam viure un tancament total durant quatre setmanes, quan el màxim històric havia estat de dues setmanes. Aquesta mesura va fer reduir un 35% el consum d’aquell mes. Vam actuar sobre dies festius i ponts, tancant edificis. Ara bé, no tenim els espais sectorialitzats: si s’usa una petita part d’una ala no podem tallar el consum només a aquella ala. Això necessitarà futures inversions. Per tant, l’estalvi ha vingut donat per una millor gestió de l’ús.

També han canviat el sistema de governança. Què han fet?

Ho hem fet per adoptar solucions de manera col.legiada i per anar seguint els resultats del pla d’emergència. Aquest estableix dos instruments de governança: la comissió d’emergència energètica, que es desprèn de la Comissió de Govern, i que es reuneix per monitoritzar i prendre mesures. En alguns casos adopta directament les mesures i en altres les proposa. Per exemple, canviar el calendari acadèmic: això no ho pot adoptar ella, sinó que ho proposa, en aquest cas a la comissió de política acadèmica. La comissió d’emergència s’ha reunit vuit cops en aquest any i crec que ha fet una bona feina.

L’altra aportació han estat els equips E3, els que estan als centres i avaluen el consum i proposen mesures d’estalvi concretes en els centres. Estan formats per càrrecs de Consell de Govern i per PAS. Es tracta de mesures com canviar leds, el tancament de portes, el control dels passadissos,… Són petites decisions que milloren el conjunt. En cada Consell de Govern es rendien comptes i finalment s’ha passat l’informe final al darrer Consell de Govern d’aquest mes de desembre.

També han instal.lat plaques fotovoltaiques

Ho hem fet al campus Sescelades i a les Terres de l’Ebre. Formava part de l’eix d’inversions en eficiència energètica i infraestructures. Ja estava previst amb l’equip de govern anterior. No era un cas d’emergència energètica. És un pla de gestió d’ús i d’eficiència. Va molt més enllà de l’emergència. És un repte d’institució, que ha de ser molt eficient en l’ús dels recursos.

Hem donat un impuls molt gran a l’energia fotovoltaica. Enguany s’ha posat en marxa la fase 2, on tenim Terres de l’Ebre i una part de Sescelades. Això ha provocat que el campus de les Terres de l’Ebre sigui autosuficient en la part central del dia i s’hagi convertit en el campus que més ha baixat el consum energètic aquests 12 mesos, fins a un 50%.

Ara estem en el procés de licitació de la fase 3, que es posarà en marxa  l’any que ve, i que serà quan tindrem producció fotovoltaica al campus Bellisses de Reus. Tant l’Escola d’Arquitectura com la Facultat d’Economia i Empresa en tindran al mes de juliol. Amb això farem un petit salt en aquest camp. I en els propers anys desplegarem les fases 4 i 5, la fase final. A la fase 5 acabarem el desplegament al campus Sescelades. La fotovoltaica en cobertes estarà totalment desplegada. El nostre objectiu és que el 15% de la producció energètica sigui autoabastida en 2025-26. Més endavant abordarem la instal.lació de plaques en cobertes de pàrquings.

Tenen en ment crear una comunitat energètica?

Molts pocs tenen experiència en la producció fotovoltaica. No es tracta només d’instal.lar-la, sinó de fer-ne el manteniment posterior. I queda pendent què fer quan tinguem producció excedentària. És un problema perquè la normativa és enormement restrictiva. El nostre primer challenge són les inversions i després que sigui el més eficient possible per la institució, i això passa per solucionar què fem quan hi hagi superàvits d’energia. En aquests moments no són extraordinaris, però quan hi hagi excedents, com en els caps de setmana, aleshores l’estratègia serà que els aprofitem nosaltres mateixos, la URV.

Què vol dir?

Si es produeix un excedent energètic al campus Catalunya, cal tenir la possibilitat d’evacuar l’energia a un altre centre de la URV, com és Sescelades. No és fàcil, però ho estem treballant. L’altra situació és quan es generin excedents que vagin al mercat. I el tercer moviment serien les comunitats energètiques, però repeteixo que és un tema complicat. Ara bé, hem de veure com el solucionem. El que ens interessa més és que arribi l’excedent al campus Sescelades, que és on tenim la maquinària de les enginyeries i per tant es dóna més despesa energètica. El campus Catalunya no té activitat els caps de setmana, però sí Secelades: les màquines no es poden apagar. Esperem solucionar-ho ja que si ens plantegem inversions importants en cobertes d’aparcaments aleshores tindrem un problema d’excedents energètics. El problema no és tècnic, és de normativa.

Han estat pioners a Catalunya en la reducció del consum elèctric?

Crec que sí. Altres universitats han presentat menys dades de reducció de consum elèctric. També és cert que som una universitat mitjana i a més consumim molta energia perquè tenim tota la part de les enginyeries i la part experimental.

Què tenen previst abordar en 2024 en eficiència energètica?

Tenim previst dues accions: mantenir aquesta gestió de l’ús, amb els centres i les seves activitats acomodades a les necessitats d’estalvi energètic, mantenint les mesures sobre el calendari acadèmic, tot i que adaptat a cada lloc. La reducció de l’estalvi s’ha de consolidar. Si ens relaxem no ho aconseguirem. I caldrà impulsar totes les inversions necessàries, com la fotovoltaica.

Ara vindrà l’embranzida d’inversions els propers tres o quatre anys. També se seguirà invertint en les instal.lacions i equipaments. Tenim un projecte de renovació dels equipaments de producció de fred/calor al campus Catalunya que aportarà màquines molt més eficients, que a més no utilitzen gas, sinó electricitat. També seguirem amb el desplegament de llums led, de baix consum, a tots els centres. I invertirem en els sistemes de monitorització que permetin compartimentar l’ús de l’energia.

En el període 2024-26 hem d’aconseguir una eficiència afegida del 10%. I així, el total haurà arribat al 35%. Pensem que hi ha accions que ja no es poden fer: no podem sacrificar la nostra activitat acadèmica i investigadora.

Al gener van crear l’IU-RESCAT, l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi climàtic i Transició energètica. Com s’està desenvolupant?

És el primer institut de recerca propi de la URV en aquest camp. Tenim cent investigadors de camps pluridisciplinars, que treballaran per aconseguir projectes i que se’ns visualitzi molt més en aquest àmbit. També responen a demandes que vol el territori, com adaptar municipis als nous requiriments sostenibles.

Jaume Garcia

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */