Josep Maria Buqueras Bach
Divendres vint d’agost, dinou hores, cita a la Sala Polivalent de Poboleda. Objectiu visionar dos vídeos: 1. ‘On és lo riu Siurana? A Riudecanyes!’ i 2. ‘Volem lo riu viu’. Quin riu? El Siurana. Acte reivindicatiu organitzat per la Plataforma Riu Siurana, Gepec, Plataforma en Defensa de l’Ebre-PDE i l’Ajuntament de Poboleda. La primera intervenció va ser la de Núria Arias, ideòloga del projecte ’Diners blaus’. Va citar a la líder ambiental Lynn Margulís i ens va recordar la seva frase “La vida és una unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar als que s’associen”. Primer video: El delta de l’Ebre i el ‘Gloria’. La pregunta és: Quan val lo Delta de l’Ebre? La situació d’aquest parc natural és molt complexa i, si no fem el que toca, amb els anys desapareixerà. Existeix la necessitat urgent d’aportar sediments a la desembocadura del delta per evitar la regressió. Entre altres paràmetres, l’Ebre sense cabals és la mort del Delta. Arias es va inventar l’edició de bitllets, en aquest cas un de “5ebres” .
L’ecologista Andreu Escolà, membre de la Plataforma en Defensa del Riu Siurana i expresident del GEPEC, va posar el dit a la nafra denunciant la situació caciquil, prepotent, dèspota que viu el Priorat vers al seu riu. Està més al cas de tot el que hi ha al darrere del negoci de l’aigua, l’actual ministre per a la Transició Energètica i el Repte Demogràfic Teresa Ribera, que la Generalitat. Com es possible que això passi? Ens enganyen? Què ens amaguen? Ens estan robant l’aigua del Priorat? Escolà manifesta que en el seu moment l’eurodiputat Raül Romeva ja va fer gestions vers la Comunitat Econòmica Europea. Els mesos vinents, fins a finals de 2021, es han de prendre decisions molt importants. Crec que els ciutadans del Camp de Tarragona i la Costa Daurada no som conscients del que està passant i resulta que ens estem jugant molt respecte l’ús de l’aigua i tot el que significa com un bé natural, que hores d’ara està en mans d’uns quants, és a dir, la Comunitat de Regants de Riudecanyes.
Els reusencs Montserrat Cortadellas i Francesc Vidal, trencadors i llibertaris, als anys noranta van crear unes postals provocatives signades com a Fills Putatius de Miró. Han aconseguit el somni de crear un lloc físic des d’on generar força de combustió pel món artístic del Camp de Tarragona. Es tracta d’ADDEND que és un centre i residència d’artistes que resisteix el desmantellament cultural que, diuen, ha sofert el territori en els darrers anys. Cortadellas va fer una reflexió respecte la necessitat que té el Priorat de que se l’escolti. Els fets es van iniciar el 2017, quan una cinquantena de persones van desviar unes hores la llera del Siurana sense que la Comunitat de Regants de Riudecanyes pogués captar-la. La Comunitat es va querellar per aquesta usurpació. Inicialment es va arxivar, per l’any 2018 va haver una palanganada, i la batalla de l’aigua entre els pantans de Riudecanyes i Siurana encara no està tancada. La Comunitat té la concessió des dels anys trenta del segle passat, de quatre metres cúbics per segon. El desembre de 2018 es va crear la Taula del Siurana-Riudecanyes per arribar a un acord, però des del març de 2020 no s’ha reunit. No es tracta d’una disputa entre comarques, sinó de la gestió d’un bé tan preuat i escàs com és l’aigua.
Finalment l’artista dissenyador del 2n bitllet de Diners Blaus, per cert de 10 euros, i professor Àlvar Calvet ens va presentar el primer video que protagonitza ell i una botella. Dins una botella col·loca un paper amb la llegenda On és lo Riu Siurana? A Riudecanyes! , Tira la botella passades les nou del matí al pantà de Siurana, es precipita per la presa de formigó, l’assut dels Aubins, i veiem com la botella circula a lo llarg del seu recorregut, fins arribar al cap d’unes vuit hores al pantà de Riudecanyes. La metàfora, la realitat del que ens vol dir Calvet està clara. Els propietaris regants són els únics que es beneficien d’aquesta aigua. Ni més, ni menys.
Després de visualitzar el segon vídeo i un col·loqui, els assistents marxem colpits i preocupats per aquesta circumstància vital que ens afecta, i molt, a tots. I sobretot als nostres fills, al futur d’una terra i al seu creixement socioeconòmic. Perquè el riu sigui viu, arribem a temps?
Equip de redacció
