“La meva gran il·lusió era deixar el Nàstic al futbol professional i no ha pogut ser. Sento la impotència i la injustícia de la qual vam ser testimonis més de 14 mil persones”. Així s’ha expressat Josep Maria Andreu, president del consell d’administració del Nàstic, un cop presa la decisió de posar punt i final a la seva segona etapa com a màxim responsable del Societat Anònima Esportiva grana. El ‘presi’ (com molts el coneixem) ho fa amb el cor trencat, l’ascens a la Lliga Hypermotion -la 2a divisió A de tota la vida- hagués estat la millor manera de tancar el cercle. No ha pogut ser, com bé deia Rubén Bladé (speaker del nou Estadi Costa Daurada) per la megafonia el passat dissabte davant del Màlaga: contra tot i contra tots!
Amb Josep Maria Andreu al capdavant, el Nàstic ha aconseguit dos ascensos a la divisió de plata de futbol espanyol, i l’històric ascens a la Lliga de les Estrelles. Encara recordo aquell 3 de juny del 2006 a Xerez, on després d’empatar a zero gols, el Nàstic retornava a la Primera divisió del futbol espanyol després de pràcticament seixanta anys sense fer-ho.
Aquell dissabte Josep Maria Andreu estava desbordat d’alegria, veure’l corrent pel tartan de l’estadi de Chapín amb americana i corbata al vent, els braços en senyal de triomf i un crit: ‘el Nàstic és de Primera-som de Primera’! Aquestes eren les paraules que el presi repetia una i altra vegada quan un servidor, enrolat periodísticament en aquella època a la redacció d’esports de la Cadena Cope de Tarragona, li aconseguia treure a Josep Maria Andreu en antena. La nit es va fer llarga a Xerez, les parets de l’Hotel Guadalete van retronar amb la cançó del ‘I will survive’, de Gloria Gaynor. Jugadors, directius, alguns afeccionats i els periodistes dels mitjans de comunicació que estàvem allí allotjats recordem aquella tarda-nit com una de les millors de la nostra vida. I Josep Maria Andreu també.
El presi feia un símil molt clar durant el seu adéu, seure a la cadira presidencial és com «seure a la cadira elèctrica». Andreu es deslliura d’aquest alt voltatge, i ara continuarà patint (i esperem que gaudint també) del seu Nàstic com a soci i conseller de referència de l’entitat. Empresari de reconegut prestigi, home de família –a la Tere, la seva dona, cal fer-li un monument- al Nàstic ha demostrat sobradament la seva vàlua, no només pels ascensos mencionats anteriorment, sinó també per haver sabut eixugar el deute econòmic de 8 milions d’euros quan va aterrar per segona vegada al capdavant de la nau grana, per la creació del Nàstic Genuine, per incrementar la massa social o pel conveni de filiació amb el CF Pobla de Mafumet.
La seva passió per l’escut i pels colors grana l’han convertit en un president llegendari a la història del Nàstic. Cada dia que passi a partir d’ara, se’ns farà estrany mirar cap a la llotja i no veure Josep Maria Andreu presidint el seu gran amor: el Nàstic. Molta sort presi, gràcies per tot.
DiariTots21
