TOTS 21

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu. Foto: Cedida

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu. Foto: Cedida

El Port de Tarragona observa com la manca de desenvolupament de les infraestructures necessàries per competir en un món obert li està restant possibilitats. És la prioritat a abordar davant el nou Govern Rajoy, amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, al capdavant. El president del Port, Josep Andreu, ho subratlla en aquesta entrevista a Tarragona21, on tracta l’evolució dels tràfics en la perspectiva de l’acabament de l’any, els principals problemes i també els reptes.

La manca de l’ample ferroviari europeu segueix encallat…

Nosaltres seguim defensat l’arribada de l’ample europeu ferroviari com un tema absolutament clau i vital pel desenvolupament ja actual del Port de Tarragona. Cada cop tenim més inversors i operadors que quan es plantegen projectes de futur i de creixement ho vinculen a disposar d’ample europeu. És un tema d’estalvi logístic de llarg recorregut.

De quins sectors i de quins països parlem?

Tinc converses directes amb sectors de l’automòbil, logística, de la química i de càrrega general. Els de logística de l’automòbil són d’Espanya , els de la química són de fora i els de càrrega general són operadors que estan a Espanya, però amb la idea de traslladar fora les mercaderies.

Al final, tot pivota sobre la idea, que lidera Barcelona en el tema de contenidors, que ports potents i preparats del Mediterrani puguin convertir-se en ports competidors respecte als del Mar del Nord. El nostre avantatge és que som a tres o quatre dies de navegació menys que els ports del Mar del Nord. Això és un estalvi de costos evident. Parlem de càrrega que ve d’Orient Mitjà i d’Àsia.

El quid de la logística és viatjar ple i tornar ple (de mercaderies). Fa cinc anys ho enfocàvem cap al projecte de contenidors del Port de Tarragona. Amb aquest projecte vam reclamar de manera activa l’ample europeu. Això manté el seu raonament, però és que ara li afegim altres activitats econòmiques vinculades a l’ample europeu, com la logística de l’automòbil, els productes químics o la càrrega general que no va en contenidor. Aquí és on estic amoïnat i preocupat.

S’està frenant l’arribada d’inversions a Tarragona per la manca de l’ample europeu?

No diria que s’estan frenant, però sí que s’estan repensant projectes ja que la manca de l’ample europeu genera dubtes. Hi ha possibles inversors que pel fet de no tenir un calendari de desenvolupament de l’ample europeu, els genera dubtes.

Des de quan ho estan detectant?

Ho estic detectant des de fa dos anys. És un tema que em té amoïnat. La meva responsabilitat és que el Port creixi. Treballem amb expectatives de futur amb un model possibilista i ara em trobo amb moltes limitacions.

Què li diuen a Madrid les autoritats?

Hem demanat un calendari, perquè és la manera de gestionar-ho. Jo lidero les negociacions i al final tothom et pregunta pel calendari, quan el tindrem operatiu. I la gran frustració és no poder dir res. Madrid respon que s’estan fent coses, però s’està jugant a l’art de la confusió. Estem fent el tram de Vila-seca cap al sud, i estan pensant en passatgers. Però a mi m’afecta que puguin arribar les mercaderies amb ample europeu. Hi ha molta informació sobre el tema, però objectiva i concreta no n’hi ha. Tot són informacions contradictòries que provenen del propi Ministeri de Foment. Ens diuen que tal tram del tercer fil es farà en uns mesos i al cap del temps ens informen que està aturat. Tot és contradictori.

La sensació és que Adif es troba en un moment de bloqueig. Un dels grans temes que té Foment és desbloquejar aquesta sensació de paràlisi.

Què li demanen al nou Govern de Rajoy i al nou ministre de Foment?

La governança d’Adif està en un punt de bloqueig. Un dels grans temes que té el nou Govern, almenys Foment, serà desbloquejar la sensació de paràlisi que té Adif i avançar en molts temes, un dels quals és l’ample europeu de Tarragona.

Andreu: 'Un gran operador d'automòbils està en negociacions amb el Port'. Foto: Cedida

Andreu: ‘Un gran operador d’automòbils està en negociacions amb el Port’. Foto: Cedida

Com acabarà l’any 2016 quan a transport de mercaderies?

Tindrem tres factors: un descens important del carbó, però no és el mateix reduir tres milions de tones en un producte que en deu. Això últim seria més preocupant. Hem tingut la parada tècnica de Repsol, i en hidrocarburs hi ha descens perquè és un mercat molt volàtil. Els ‘traders’ compren hidrocarburs, gasolines o derivats a preu barat, com va ara, i els emmagatzemen esperant l’ascens del preu.

És un descens de tràfic de trànsit: el carbó ve a Tarragona, descarrega, una part va a la central, un altre a forns de ciment, de fundicions, una altra part, es torna a carregar i va Alcúdia, a les Balears. El que hem perdut és aquest. Això s’ha desplaçat a la terminal de Carboneras, a Almeria, una terminal pròpia d’Endesa. A Tarragona, Endesa no opera amb terminal pròpia, sinó a través d’un tercer.

L’aventatge nostre respecte Carboneras és que som més a prop d’Alcúdia. És un tema de números. Som al costat de l’operador i busquem fórmules perquè Tarragona no perdi el seu atractiu. Tenir el tràfic de carbó ho valorem molt positivament, però no exclou que la seva manipulació s’ha de fer amb el màxim rigor mediambiental. El carbó genera molta economia, llocs de treball, molta activitat associada i deixa diners al Port.

Hi ha, però, ascensos importants en fruita i automòbils

L’automòbil, la fruita i els cereals són sectors de creixement al Port. L’ascens en el sector de l’automòbil és brutal i seguirà fent-ho. Ens està obligant a revisar la nostra planificació d’espais portuaris per donar resposta a la futura demanda. Estem en negociacions amb un important operador logític de cotxes, que s’està replantejant tota la seva logística a Espanya, i el Port de Tarragona pot jugar un paper molt important perquè en el sector automobilístic, el Port està funcionant molt bé. Justament, el tema de l’ample europeu és també important en aquest cas.

Quan se sabrà si ve aquesta inversió?

Jo crec que a principis d’any.

El sector dels cereals també viu creixements destacats

En cereals creixerem més en emmagatzematge. També tenim un projecte de millora d’horaris comercials en el sector agroalimentari per guanyar en competitivitat. Aquest sector és clau al Port i comptem amb la col·laboració dels operadors. Project cargo i animals vius estan funcionant bé.

Hi ha un missatge de tranquil·litat. El Port segueix en posicions punteres, com un dels primers de l’estat espanyol, amb una destacada feina de captació de tràfics alternatius i sóc optimista en aquesta tema, perquè tindrem resultats en els proper anys.

Quins tipus de tràfics són?

Vinculats a hirocarburs, però amb altres operadors, amb minerals i tràfics de càrrega general i de contenidors.

La Zona d’Activitats Logístiques, de cent hectàrees, està pendent d’aprovació per part d’Urbanisme. Com està el tema?

Ha de ser un desenvolupament logístico-industrial de suport al Port. Que pugui donar solucions temporals per oferir resposta a un proveïdor, com el del sector automobilístic, per solventar puntes de demanda. Farem tot l’esforç que calgui. Si cal, destinar-hi una part de la ZAL. Jo no renunciaré a tenir un operador per això, tot i que conceptualment no és el fi. Si cal destinar 20 hectarees per això, es farà.

Un cop Urbanisme ho aprovi vindrà la segona fase, la seva  comercialització, una operació complexa que suposarà crear una societat mixta. Sóc partidari de buscar un partner expert en logística industrial que aporti coneixements i cartera de clients.

La passarel·la que unira la ciutat amb la façana marítima ja està a punt…

Les primeres obres seran visibles el primer trimestre de 2017. S’han endarrerit una mica per un pilar que s’ha de construir a l’estació ferroviària. No es vol fer un de provisional i després tancar la passarel·la per fer-ne un de definitiu.

La reforma del passeig marítim és una obra paral·lela a la de la passera

A finals d’any tindrem el projecte, fet amb consens amb l’Ajuntament. Volem que l’Ajuntament hi participi des del minut u. El protagonista del nou passeig serà el ciutadà i no el cotxe. Crec que serà una transformació bona per Tarragona. En vuit minuts es podrà gaudir de baixar a la façana marítima. Crec que hi haurà un abans i un després. És un projecte de ciutat en el que el Port ha trobat l’oportunitat d’executar-lo, i també pagar-lo, i en el que l’Ajuntament, Adif i Costes s’hi han sumat.

Jaume Garcia