Jordi Salvador s’estrena com a cap de llista d’ERC al Congrés per Tarragona. Foto:Cedida
Fer el salt a la primera línia política després d’anys al capdavant d’un sindicat és més propi dels laboristes britànics de finals dels setanta que no pas de la política de l’Europa actual.
Format als barris de ponent de Tarragona, aquest sindicalista convençut, Jordi Salvador, ha decidit fer el pas endavant necessari per encapçalar la llista d’ERC al congrés de Madrid.
Salvador és una de les cares noves i dels discursos més ben eleborats de cara aquestes eleccions al congrés. Amb 51 anys aquest tarragoní assegura que algun dia espera tancar el cercle dels seus orígens com a professor i acabar ensenyant allò que ha après amb els anys d’experiència.
Ens trobem amb Jordi Salvador a prop del Mercat Central de Tarragona una de les infraestructures reclamades per l’Ajuntament a l’Estat i una de les assignatures pendents de la inversió de Madrid cap a Tarragona.
Que necessita el territori?
Jo sempre miro primer que necessiten les persones. Ara mateix tenim el Baix Penedès i el Montsià amb un índex d’atur del 25%. Això vol dir que 1 de cada 4 persones no treballen. El primer que ens hem de plantejar és solucionar aquest problema. No podem fer res que no tingui un retorn.
La Indústria ha de ser el pal de paller de l’economia. L’aposta pel turisme i sector terciari són els complements que ajuden a desenvolupar l’economia d’aquest territori que per sort té aquests complements per aportar.
La nostra proposta passa també per tres projectes claus; la creació d’una Banca pública que aposti per projectes, la inversió en educació i la millora de les infraestructures per no perdre més indústria a Tarragona.
Les comarques tarragonines tenim una bona universitat, un dels clúster industrial més importants del país i no pot ser que a causa de la situació de les infraestructures i per l’alt cost de l’energia elèctrica (Salvador recorda que Tarragona en té superproducció) marxin empreses que porten molts anys a casa nostra i que donen feina a molta gent. Hem de preparar un canvi important en aquestes millores a Tarragona. Ho hem de fer ja perquè el territori se’n va a la pobresa.
Creu però que la gent parla d’infraestructures al carrer?
La gent parla de la feina del que cobra i si arriba a final de mes. Hem d’explicar bé que si no s’explica que sense que tinguem un ample de via d’europeu la nostra indústria, la que els dóna feina, pot acabar tancant, la gent no es preocupa per les infraestructures. Som l’únic país d’Europa i del nord d’Àfrica que no té ample de via europeu.
Si la gent entengués que aquestes infraestructures i l’energia elèctrica vol dir que es quedi les fàbriques i els sous siguin més alts, potser si la gent s’emprenyaria molt més que no tinguem aquest ample europeu.
Pensa que hi ha solucions màgiques com alguns partits venen en campanya?
(Esbossa un somriure) Has de tenir sempre al cap aquesta gent que està patint i que no arriben a final de mes treballant, si tens això al cap és la clau del cotó fluix. Sempre he tingut a la gent al cap quan he estat al capdavant d’UGT però allí no podíem ni legislar ni fer pressupostos i ara tindré l’oportunitat.
Ens farà falta com deia abans, una banca pública, sinó hi ha crèdit a les petites empreses no hi ha negoci. Fa falta una banca pública que funcioni. Hem de presentar una nova forma de fer política sense solucions màgiques, s’han d’acabar per exemple les portes giratòries que fan que els polítics trobin després alts càrrecs en empreses que gestionen l’economia de l’Estat.
Que pot aportar vostè i ERC al Congrés aquests pròxims anys en ple procés a Catalunya?
Molts dels problemes que tenim a Tarragona no són molt diferents dels que tenen a altres punts de l’Estat. Com atur, salaris baixos o retallades en educació.
Això demana diagnosi política i actuació política. No som una illa on hi ha grans problemes diferents.
Els partits com ERC han de defensar a Espanya i a Brusel·les el procés que viu Catalunya i la creació de la nova República Catalana. S’ha de fer lobby de pressió amb aliances amb altres partits d’esquerres espanyols i defensant la sobirania del poble de Catalunya. Nosaltres tenim la mà estesa i dins la futura República Catalana hi han d’entrar diferents sentiments.
En l’àmbit personal tinc la sensació d’ anar a la gola del llop. Vull tancar un cercle. Els valors republicans han de servir per dir a la gent que hi ha una part del seu temps ha de dedicar als valors comuns. La gent ha d’entendre que la cosa pública forma part de la seva vida. Jo ho entenc com un servei públic temporal i que espero que sigui de profit per la gent i per Catalunya.
Salvador representa la regeneració de la política catalana. Foto:Cedida
Ha canviat el Jordi Salvador cap de llista d’ERC al Secretari General d’UGT?
El meu discurs no ha variat tant es pot fer política sense ser en un partit polític i estan en un sindicat també es pot fer política. El que feia abans el vell laborisme britànic buscar gent de primera línia que conegués les línies socials, que estigués a peu de carrer per poder entendre els problemes reals de la gent. Aquesta ha estat i és la meva prioritat, la gent.
Vostè és nou en una campanya electoral, que li ha sorprès?
El ”carinyo” que he sentit em satisfà molt. He sentit també l’emprenyamenta de la gent amb la política. La gent té part de raó, la política no li soluciona els seus problemes ha d’existir més complicitat amb el dia a dia de la gent.
Com es veu al Congrés?
Defensant amb orgull les classes treballadores, a la petita empresa i a tota la gent que treballa cada dia. També la legitimitat i al Govern del meu país de la nova República Catalana.
Hem d’aconseguir també un discurs on expliquem que la gent vegi que no és contra ningú la independència de Catalunya. Hem de crear aliances amb la gent que vulgui trencar amb el règim borbònic i l’oligarquia actual.
El vot independentista anirà a votar el 20D?
Creieu que mobilitzareu a gent. El votant independentista està emprenyat però aquest país es tossut i esperem que passi el mateix que el dia abans de les grans coses que hem fet últimament, tothom diu “no arribarem punxarem” però a última hora la gent encara té aquest imaginari culé victimista. Al final aniran a votar perquè ens hi juguem més del que diuen amb els seus amics. Juguem deixar sense veu a una part important del poble de Catalunya a dins de l’Estat amb qui hem de negociar la desconnexió.
QPC
Equip de redacció
