Jordi Ruiz cedirà la primera setmana de setembre el bastó d’alcalde a Xavier Canadell. Foto: DiariTots21
No ve del món de la política, sinó que el van anar a buscar. Jordi Ruiz (Junts) és alcalde del Catllar des de juny de l’any passat, formant part d’una coalició amb PSC, Mou-te pel Catllar i ERC. La setmana vinent es viurà el primer relleu a l’Alcaldia en virtut del pacte i Xavier Canadell (Mou-te pel Catllar) el substituirà com a alcalde. Jordi Ruiz fa un repàs per a DiariTots21 d’aquest any i escaig com a alcalde del Catllar.
Com ha funcionat el govern de coalició durant aquest any i mig?
La relació amb l’equip de govern és bona, fins i tot diria que molt bona, tenint en compte que som quatre partits amb idearis diferents en alguns casos, però he de reconèixer que la coalició està funcionant correctament. Tots hem fet esforços, petits o grans, per tirar endavant, però el cert és que l’Ajuntament del Catllar està avançant i les línies mestres que ens vam fixar des de l’inici estan seguint el seu full de ruta.
Quines prioritats teniu com a alcalde i com a equip de govern per enguany i també per al mandat per al Catllar?
Com a alcalde, la meva prioritat era que el municipi i les urbanitzacions vegin un Ajuntament fort amb un lideratge clar. En aquesta primera part del mandat, jo porto el lideratge i crec que hem aconseguit que la gent del Catllar hagi indetificat que té un Ajuntament que es preocupa per ells i cada dia treballa per aconseguir els objectius desitjats, és a dir, tenir qualitat de vida, oferir serveis que es mereixen i que en cada àrea municipal treballi seguint aquests objectius.
Quina era la prioritat número u?
Que la gent percebeixi que hi ha un equip de govern que treballa per al poble i que hi ha un lideratge. Personalment, és el més important.
Quines altres prioritats teniu?
Marcar un full de ruta. Com a prioritats tenim que la immediatesa del dia a dia no se’ns mengi, marcant objectius més enllà de la quaotidianitat, tot i que hem de saber reaccionar davant els problemas diaris que sorgeixin en serveis generals, en la via pública, en esdeveniments culturals o esportius. Crec que s’està així fent en tots els àmbits de l’Ajuntament. Unes accions són immediates i altres a mig i llarg termini. Intentarem en aquest mandat acabar totes les actuacions que ens hem fixat.
Quines són?
N’hi ha moltes, començant per l’anhelat pavelló. Hem plantejat un projecte realista amb el què cobrirem la demanda existent, el situarem en una ubicació diferent a la que estava marcat, en l’entorn del camp de futbol, on podrem optimitzar els serveis, i no farem un projecte faraònic, de manera que no hipotecarem el poble. Volem una zona esportiva molt potent. Ja hem adquirit terrenys al voltant i volem centralitzar tots els equipaments esportius en aquesta zona, és a dir, disposar del camp de futbol, el futur pavelló, pistes de pàdel, de tennis,… Hem ampliat els vestidors del camp de futbol, i abans d’acabar l’any tindrem les noves torres de llum del mateix camp de futbol.
Quines altres accions preveuen fer?
Hem portat a terme una pacificació de la via pública. A la zona esportiva hi ha una zona de pas amb Masia Boronat, on hi ha la carretera, amb un accés complicat. Hem fet aquest espai més segur, es un tema que ens preocupa pel flux de nens i nenes que passen per allà cada dia, posant un pas de vianants, reductors de velocitat i més il.luminació. I a nivell d’urbanitzacions hi ha una partida molt important per millorar carrers i els equipaments municipals. A nivell educatiu tindrem el nou pati de l’institut-escola l’Agulla, que serà una realitat abans que acabi l’any.
També és important a nivell d’urbanitzacions que n’hem recepcionat dues (Esplai Tarragoní i el sector M de la urbanització Mas de Pallarès) i aquest mateix any recepcionarem Coll de Tapioles, i estan al caure un parell més.
També tenen previst fer canvis a l’edifici de les Escoles Velles
Allí vam aprobar el canvi d’usos i volem alliberar el Centre Cultural i les activitats dirigides que hi ha a la sala polivalent i passar-les a les Escoles Velles, que seran adaptades perquè no hi hagi problemes d’accessibilitat, instal.lant-hi un ascensor. A la Biblioteca i al Centre Cultural també hi col.locarem un ascensor. Moltes accions es faran enguany.
‘L’Ajuntament ha adquirit dos terrenys amb la finalitat de crear un aparcament dissuasori entre el centre de la vila i la Torre d’en Guiu, i en segon lloc un espai colindant al camp de futbol’
Quines altres obres han executat en aquest any de mandat?
També destacaria la pacificació de l’avinguda Catalunya, que ja està enllestida, i subratllaria especialment el fet que l’Ajuntament ha adquirit dos terrenys amb la finalitat de crear un aparcament dissuasori entre el centre de la vila i la Torre d’en Guiu, i en segon lloc un espai colindant al camp de futbol, que reunirà el camp, el pavelló i les pistes de padel i tennis que seran traslladades allí.
En un altre àmbit crearem refugis per a gats en dues ubicacions i estem treballant per ser nucli zoològic.
En seguretat, com actuaran?
Hem ampliat la plantilla de vigilants. Teníem quatre agents i hem ampliat a vuit, tenim torns de matí, tarda i nit. Per nosaltres és molt important la seguretat. Al respecte hem licitat el projecte per instal.larar 21 càmeres lectores de matrícules en tot el terme municipal de manera que tots els accessos al terme estaran coberts, tant el centre com les urbanitzacions. Es tracta d’una inversió molt important, de 300.000 euros, és a dir, una de les grans inversions que farem enguany. Intentarem que estiguin instal.lades abans d’acabar l’any. Ningú havia invertit tant en aquesta partida. Després de Tarragona serem la població amb més càmeres lectores de matrícules. També instal.larem càmeres de videovigilancia en diferents equipaments municipals, com la TDG i les instal·lacions esportives.
Jordi Ruiz s’ha estrenat en el món de la política. Foto: DiariTots21
El Catllar té una extensió molt gran, de 30 quilòmetres quadrats i compta amb 28 urbanitzacions, per la qual cosa la seguretat agafa una dimensió més gran. Creiem que amb l’augment de vigilants i la instal.lació de les càmares de vigilància provocarem un efecte dissuasori important. Evidentment no aconseguirem que la delinqüència sigui zero, però en altres poblacions s’ha reduït la delinqüència, i axò es un fet, amb la presència de les càmares.
Han creat noves comissions municipals. Quines són?
Hem creat la comissió d’Urbanisme i Cohesió Territorial per estar més a prop de les urbanitzacions, de manera que ens expliquin els seus problemes i ens marquin un full de ruta. També ho hem fet amb una comissió de Seguretat, que la formen l’alcalde com a president, i els representants dels partits, tant de govern com d’oposició, a més de persones que convidem a formar-ne part, que no sempre seran les mateixes. També en seguretat hi forma part el cap dels Mossos d’Esquadra de Tarragona, Ramon Franquès. Serà una eina més d’ús per al regidor d’àrea.
Deia que també hi formen part regidors de l’equip de govern, de l’oposició i així mateix diferents veïns de les urbanitzacions, que ens avisen de la situació que hi hagi en cada lloc. Entre tots posem eines perquè la regidoria de Seguretat Ciutadana, que comando jo, pugui treballar amb més condicions. Es tracta de captar el pols ciutadà. Hi haurà zones on caldrà més presència policial i en altres moments convindrà que no sigui visible.
A l’abril van començar les primeres reunions. Són reunions col.legiades, on s’hi aixeca acta i no són retribuïdes, tot i que el reglament municipal determinava que sí que es cobraria, però vam decidir modificar-lo.
Feu un canvi molt destacat, per tant, en matèria de seguretat
Era una de les prioritats que ens vam marcar, sí.
Com està sent la gestió de la brossa?
Formem part d’un conveni amb el Consell Comarcal del Tarragonès, el qual hem ampliat, tenim un servei de recollida de dilluns a diumenge de l’entorn dels contenidos i també hem adquirit un camió amb pluma, entre d’altres coses, per poder donar resposta als abocaments incívics que malauradament patim día sí i día també. Hem de seguir treballant, però que la neteja ha millorat, és un fet.
‘Al Catllar patim un greuge comparatiu amb altres municipis propers, que tenen més freqüència de pas d’autobusos’
Quins problemes tenen amb el transport públic?
Ens hem reunit amb les empreses concessionàries del servei i els hem demanat més freqüència de parades. Al Catllar patim un greuge comparatiu amb altres municipis propers, que tenen més freqüència de pas. La línea de la Riera de Gaià presenta només tres freqüències diàries, del tot insuficients. Vam plantejar tenir com a mínim 12 freqüències. L’empresa ho veu bé. La Generalitat també ho veu bé, però depèn de Barcelona, de Transports Públics de la Generalitat. Tothom sap que al Catllar estem en una situació de greuge comparatiu i saben que a Tarragona som els primers de la llista quant a necessitats.
|
Altres notícies: |
Altrament, tornem a tenir parada de bus a la urbanització Mas de Geremí, que dóna servei a les zones de Santa Tecla i Sant Roc, unes 100 famílies. I estem treballant per disposar de més llicències de taxis.
També estem en converses amb l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) perquè instal.li una parada a la zona de Tarragona que toca a Parc de Llevant, una parada que es digui ‘Golf’, que donaria servei a molts ciutadans, però sincerament no he vist cap predisposició per part de l’Ajuntament de Tarragona a fer res al respecte.
Què destacaria dels pressupostos d’enguany?
Hem hagut d’aprovar una ampliació de crèdit important per fer front als nombrosos projectes que tenim. No volem bloquejar l’Ajuntament i alguns projectes els hem encarregat a professionals externs.
Per optar a subvencions cal tenir abans projectes redactats
Nosaltres vam renunciar a una subvenció de la Generalitat per a l’anterior projecte de pavelló perquè no creiem en aquell projecte ni anava al lloc addient, i tampoc ens adaptàvem als terminis. Nosaltres optarem a totes les subvencions que puguem amb tot el que volem fer.
Tenen un patrimoni extraordinari, el Castell, l’agulla, la Fàbrica, el riu…. Com plantegen treballar-lo?
Farem una actuació important al riu Gaià de mà de l’associació mediambiental La Sínia, que té la custòdia legal del riu al Catllar. Volem actuar al tram que passa pel poble, de manera que es pugui passejar, que enllaci amb la zona de passeres i camins de l’entorn de la Fàbrica.
El riu és un atractiu turístic, però d’un turisme natural, excursionista, familiar. Teniu el Centre d’Interpretació del Gaià, es van reintriduint espècies autòctones, es fan programes educatius,… Ho mantindreu?
Tenim un turisme de qualitat i som en certa manera un referent. No volem morir d’èxit: cal un equilibri entre natura i turisme.
Disposem també de dos poblats ibers, un al costat del Castell i l’altra, a Pins Manous, que l’Ajuntament està netejant, però volem que la Generalitat hi actuï, hi instal.li les mesures de protecció necessàries i el posi en valor. És un poblat catalogat per la pròpia Generalitat. És un lloc apartat, on hi passen bicicletes, i cal que tingui el mateix tractament que el poblat del Castell.
Teniu l’únic Castell de la franja del Gaià que és municipal i visitable, que ofereix un relat històric i patrimonial. L’Ajuntament seguirà apostant pel Castell?
I tant. El Castell genera moltes visites, es l´únic visitable al territori i molts centres escolars venen a visitar-lo. El conte de Elionor del Castell és un projecte educatiu que a través d’un conte sobre el castell del Catllar els nens i nenes descobreixen, amb l’ajuda de na Elionor, com era el Castell, qui hi vivia i quins secrets guardava al seu interior.
Dotarem el Castell de més recursos per poder rebre tota la gent que el vol visitar. Només hi tenem un personal i cal més recursos en aquest sentit.
D’altra banda, estem realitzant millores al Castell, com la instal.lació de lluminària led, amb noves zones que seran il.luminades.
A Catalunya hi ha sequera i hem viscut l’estat d’emergència en diferents llocs. Com estan d’aigua al Catllar?
Estem bé. No estem patint restriccions perquè captem l’aigua de l’Ebre a través del Consorci. Això no vol dir que no haguem de ternir-ne cura.
Tenen recursos propis?
Sí, tenim el pou de la Farga que l’acabem de recuperar i ens servirà per poder fer rec a la zona esportiva. Tot i no tenir restriccions d’aigua, tenim molta cura en la despesa, tot i no a ver implantat cap restricció pròpia.
Tenen pèrdues d’aigua?
No tenim cap queixa de la Generalitat.
Pujaran els impostos municipals, els baixaran, els congelaran?
Contràriament al que han aprovat altres ajuntaments, nosaltres no vam apujar els impostos. Per un altre costat tenim les taxes que sí tindran un increment tot i que vindran acompanyades de bonificacions.
Per què?
Pujar impostos serà una realitat, però no ho podíem fer de manera indiscriminada. Hem preferit deixar-los congelats per poder fer un estudi de manera que quan fem la pujada bonifiquem les persones que ho necessitin per les seves condicions econòmiques o familiars. És molt diferent una família amb tres fills que una persona que viu sola o una família amb baixos ingressos. Sí hem pujat la taxa de la brossa perquè per normativa europea ens obliguen, entre aquest any i el que ve, a cobrir el cost amb la taxa. No ho pot pagar tot l’Ajuntament, ho ha de revertir als ciutadans. No podem generar deute. Hem fet una pujada parcial, del 7 i escaig per cent, però la pujada gran vindrà el 2025. Fins ara generàvem un deute de 400.000 euros anuals com a Ajuntament. Ara, la legislació ja no ens ho permet fer.
‘En la taxa de la brossa hem fet un paquet de bonificacions que poden arribar a ser del 60 per cent’
Així, en la taxa de la brossa hem fet un paquet de bonificacions que poden arribar a ser del 60 per cent. Bonificarem famílies per carències econòmiques, també aquelles que apostin pel reciclatge domèstic i les que participin en activitats de neteja que organitzem.
S’han disparat molt els costos energètics?
L’increment ha estat molt important, és així. Tenim un projecte que veuria la llum aquest mandat per col.locar plaques fotovoltaiques a tots els sostres d’edificis municipals. Amb això generaríem energia suficient per a abastir-nos, i tota l’energia sobrant l’oferiríem a la població en forma de comunitat energètica, de la que l’Ajuntament no en formaria part. És una proposta que està en estudi, i seria l’empresa que instal.li les plaques la que ho gestionaria. Ara bé, no vull parlar de terminis, vull ser prudent.
Tenen pendent abordar els habitatges buits. Què volen fer?
És una feina de mandat. S’està treballant però veurà la llum quan el projecte estigui llest i amb els diners consignats. S’està fent un catàleg d’habitatges buits i s’està parlant amb els bancs. Penalitzarem els habitatges buits dels grans tenidors. Ens consta que hi ha gent que vol comprar i volem que els bancs posin les màximes facilitats per fer-ho.
Després de la tragèdia viscuda fa mesos a Mas d’Enric, amb l’assassinat de la cuinera, que demaneu?
Molta gent que treballa a Mas d’Enric viu al Catllar i a més la presó es troba al nostre terme municipal. El cas ens afecta molt més del que li pugui afectar a qualsevol altre municipi. Es demostra un cop més que fins que no hi ha una desgràcia no es prenen les mesures necessàries. Com a Ajuntament, vam ser a Mas d’Enric l’endemà dels fets, vam fer un minut de silenci al ple i vam llegir una declaració on demanàvem que a qui li correspongui prengui les mesures necessàries perquè això no torni a passar, que s’arribi a un acord i es deixin de banda actituds orgulloses.
Com ha estat la relació amb l’oposició?
L’oposició ha fet el seu paper, en alguns moments no ens ho han posat fàcil, però m’agradaria diferenciar els regidors de l’oposició, dels quals els tinc un apreci a nivell personal perquè són bones persones i s’estimen el municipi, de les persones del seu partit que els encamina a la confrontació amb l’equip de govern. Els que tenen aquest pensament els diria que repassin la feina que hem fet en la totalitat del terme del Catllar, centre i urbanitzacions, hem provocat un canvi de dinàmica a base de molt d’esforç, d’escoltar la gent, i no defugint els problemes existents, que n’hi ha. Jo sempre he estat del parer que junts som més forts.
‘Crec que no hi ha cap urbanització del municipi ni tampoc el centre de la vila on no haguem actuat de manera directa o indirecta’
Alcalde, teniu fama de estar al carrer, d’estar en contacte amb la gent. Ho seguireu fent?
Be, sí… Jo vinc de fora i he fet una profunda immersió al Catllar i ara et podria explicar la vida de cada carrer. M’ha encantat escoltar i ajudar les persones en tot el que he pogut, ha estat molt intens i ho trobaré a faltar segur, tot i que ho seguiré fent des de les meves regidories.
Els veïns m’han obert les portes de les seves cases i he conegut les diferents inquietuds. Crec que no hi ha cap urbanització del municipi ni tampoc el centre de la vila on no haguem actuat de manera directa o indirecta. M’he sentit molt ben rebut i ha estat un plaer i un honor haver estat alcalde. Només he volgut tornar amb esforç la confiança que em van donar, l’equip de persones que tinc darrera i a la ciutadania en general.
Director DiariTots21
