Jordi Romeu guanya el Ciutat de Reus de Narrativa amb una obra sobre la transhumància

🔊 Escoltar la notícia

Diada literària la de divendres a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus amb el lliurament dels premis literaris que orgaitza Òmnium Cultural amb el suport de l’Ajuntament de Reus. Diada que servia de cloenda de l’Any Amorós. Si una ciutat catalana destaca per reconèixer la vàlua dels seus autors i autores literaris/ràries és Reus, i així es certificava en l’acte final de commemoració del centenari.

L’obra guanyadora del III Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig» ha estat L’últim transhumant, de Jordi Romeu Carol. Es tracta d’una novel·la ben construïda, que sap mantenir viva l’atenció del lector des de l’inici fins al final a còpia de trenar diverses veus narratives, totes elles ben caracteritzades, i que tracta uns fets de gran interès: el final d’una activitat tradicional que s’extingeix i els canvis profunds que ha sofert la vida a pagès en les darreres dècades del segle XX i primeres del XXI. A més d’aquest testimoni històric, la novel·la també ofereix una mirada precisa sobre un ampli territori del nostre país. L’autor, Jordi Romeu Carol, nascut a Sant Pere de Riudebitlles el 1978, té diverses obres publicades, entre elles novel·la, relat breu i recerca històrica.

Jordi Romeu Carol és caporal del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que ha dedicat els últims anys a la creació literària. Fins al moment ha publicat quatre novel·les, un llibres de contes per a adults, ha participat en un recull de relats dedicats al Pirineu amb altres autors i ha editat un llibre sobre història local del seu poble natal. També ha col·laborat en diverses revistes com, per exemple, la revista Querol, del Grup de Recerca de Cerdanya.

El novembre de 2015 va sortir al mercat la seva segona novel·la, en aquest cas anomenada Descalça i publicada per l’editorial Gregal. El 10 de novembre de 2017 rebia el premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions que atorga el Cercle de les Arts i les Lletres de les valls d’Andorra i que està dotat per Morabanc amb el recull de contes Honor de poble poble. Pagès Editors va ser l’editorial que la va publicar. El mes de març de 2018 va treure el seu quart llibre, en aquest cas també una novel·la i també publicat amb Pagès editors. Es tracta de El gran salt d’en Clarinet en què parla de les vici ssituds ocorregudes en un poble just abans del relleu en l’alcaldia del seu ajuntament. El mes de setembre de 2019 ha publicat Terra de marca, una novel·la històrica emmarcada al segle X al Penedès juntament amb l’escriptor Jaume Font i Esbert altra vegada amb Editorial Gregal i posteriorment, en una segona edició, amb Pagès Editors.

Actualment condueix el club de lectura Celler de lletres de la biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia.

El jurat que determinà el premi ha estat format per Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, que actuà com a president, pels vocals Mariona Barrera, correctora i professora associada de la facultat de Traducció i Interpretació de la UPF; Jordi Cornudella, poeta i curador del llegat de Gabriel Ferrater; Marina Porras, crítica literària; Jesús Argentó, editor de Stroligut, revista digital de literatura catalana i en català, i Cristina Garreta, directora de les Biblioteques Municipals de Reus, que en fou la secretària. D’un total de 57 originals presentats d’autors predominantment del gènere masculí i procedents de diversos llocs de Catalunya, el jurat escollí L’últim transhumant perquè valorà la facilitat per a mantenir la tensió de l’acció del relat al llarg de les seves 246 pàgines.

La gala havia estat organitzada conjuntament amb Òmnium Baix Camp, que també lliurà els seus premis literaris per a joves, que assolien la 42ena edició. Així, el XLII Premi Antoni de Bofarull de narrativa breu ha estat ex aequo per Pau Bosch, per ‘La pira’, i per Maria Bosch, per ‘El ventre que em carrega’. El XLII Premi Gabriel Ferrater de poesia ha recaigut en Víctor Benavides, per ‘Dos mil noranta’.

L’acte havia estat presentat per l’actriu de Vilaplana Soraya Àvila i comptà amb les actuacions del grup d’alumnes del batxillerat escènic de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus, que presentaren diverses intervencions a l’entorn de l’obra poètica de Xavier Amorós.

La jornada servia també perquè la presidenta d’Òmnium Cultural del Baix Camp, Agnès Toda -de la qui esperem el seu proper treball sobre els històrics Aplecs de sardanes de La Selva del Camp– reivindiqués la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Intervingueren també l’alcaldessa, Sandra Guaita, i el regidor de Cultura, Daniel Recasens.

Amb aquest lliurament es clou la programació que durant tot l’any ha estat fomentant el coneixement de la polifacètica obra de Xavier Amorós, i que ha estat comissariada per la seva filla i també escriptora M. Lluïsa Amorós. Fou també remarcable veure en primera fila un elenc de formidables escriptors i periodistes del territori que formaven part del jurat dels premis: Toni Orensanz, Rosa Pagès, Tecla Martorell o Carina Filella.

Jaume Garcia