Jordi Fortuny: ‘Endeutar-se i fer política amb visió bifocal’

🔊 Escoltar la notícia

El cicles electorals de quatre anys porten a molts polítics a marcar estratègies de curta mirada, per fer inauguracions just abans de les eleccions, per presentar-se davant l’electorat amb l’aparença d‘haver treballat molt, d’haver fet moltes coses i amagant les hipoteques de tot tipus que ens limitaran el futur més enllà dels quatre anys de legislatura

Fer la política que treballa amb coherència la proximitat, l’actualitat, les prioritats del present i, a la vegada, ens prepara, ens endreça, cap el futur imaginat, dibuixat, volgut, és la manera que tenim al grup municipal d’ERC-MES-MDC de fer política.

Qualsevol proposta, qualsevol acció que proposem fer ara, està presidida per aquesta doble visió: de mirada a curt termini i a la vegada a llarg termini, i tractar que no ens limiti el futur, ans el contrari, que ens el faciliti. La proposta de realitzar el Llibre Blanc dels equipaments a Tarragona, n’és un exemple. Preparar Tarragona per exercir el lideratge de l’àrea Metropolitana del Camp, preparar Tarragona per ser nucli de serveis i bons equipaments i connectivitat ens ha de presidir l’acció política d’avui.

Endeutar-se per invertir en eines productives i en benestar, no ens ha d’espantar -sempre i quan el deute no sigui fora de mida. Invertir en aquelles coses que milloraran la ciutat, invertir en aquelles coses que produiran benestar a la ciutadania, és la millor de les inversions per tal que la ciutat sigui més prospera, més preparada pels reptes i les oportunitats.

Però no sempre ha estat així. Massa presents tenim encara accions com la construcció del pàrking Jaume I que ens hipoteca i ens limita el futur. Una inversió no productiva, una inversió per fer una obra pública que no serveix per a res, que comporta un forat de 28 milions d’euros, conseqüència de la qual l’ajuntament es veurà obligat a rescatar l’empresa municipal d’aparcaments de fer fallida. Es malmet una empresa rendible que podria destinar els beneficis a la millora de la mobilitat i que no ho pot fer a causa del deute.

Però ara, a Tarragona, on ens cal invertir? On i amb què pagaria la pena endeutar-nos?.Doncs en temes que estan paralitzats, en propostes de futur i de benestar com ara espais públics, manteniment d’escoles, patrimoni, promoció turística i comercial, turisme accessible, parc d’habitatges socials i d’urgència, millora de la mobilitat, carril bici, capacitat d’aparcament, plans per la rehabilitació de barris com la Part Baixa, connexió dels barris, accessibilitat per a totes les persones, cultura, anella verda, desenvolupament del pla de biblioteques, igualtat, lluita contra la pobresa, suport a l’autonomia de les persones, suport a entitats i clubs esportius de base i practica esportiva de la gent gran…. en definitiva, tot allò que contribueixi a fer de Tarragona una ciutat més amable.

Però qualsevol inversió, qualsevol acció ha de fer-se amb el cap i no podem permetre mai més hipoteques, ni limitacions d’un futur immediat ni llunyà. No fem errors que condicionin el desenvolupament de la ciutat, no fem accions en què el llegat és dubtós, en què només hi haurà el benefici d’uns operadors i deutes si no tenim les col·laboracions, complicitats i lleialtats institucionals necessàries. Saben a què faig referència? Segur que a ningú se li escapa de què estic parlant.