.

El projecte d’ampliació de l’Hospital Joan XXIII és el pal de paller d’una etapa en què s’han engegat altres millores, també en la Primària

Nou edifici pont durant les obres de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Foto: Departament de Salut

Punt i a part del sistema sanitari al Camp de Tarragona des del novembre del 2022 i amb la implementació d’un seguit d’accions, moltes d’elles ja completades, per oblidar els efectes de la pandèmia. Equipaments i plans d’acció conjunta per reforçar l’atenció primària, comunitària i hospitalària són algunes de les mesures engegades durant una etapa en què el reforç de l’atenció a la salut mental suposa un altre dels esforços de present i futur.
En ple procés de transformació de l’Hospital Joan XXIII, el 2024 és un any important per visualitzar millores en l’obra sanitària més ambiciosa que s’ha encarregat mai a la demarcació i que ha de servir per a les següents generacions. Mentre avança la primera fase dels treballs, el servei no s’ha aturat. La construcció de l’edifici pont acabarà de manera imminent i durant aquest trimestre es preveu completar els passos previs per a l’aixecament de l’edifici principal. La intenció és seguir el full de ruta malgrat no aprovar-se els pressupostos de 2024.
Un 2023 en què Salut va capitalitzar la signatura del conveni del parc sanitari de Valls, que acollirà l’Hospital Pius, un CAP i un centre sociosanitari. El Departament insisteix en la necessitat de disposar de terrenys per edificar la superfície, d’entre 25.000 i 35.000m2 amb possible ampliació. Actualment, s’avança en la definició dels terrenys.

Millor servei, més proper

La generació de noves aliances estratègiques entre hospitals ha sigut un dels objectius establerts, exemplificat en casos com la creació de la Unitat de Cirurgia Toràcica i el Servei de Cirurgia Plàstica, compartida entre Joan XXIII i Sant Joan Reus. Sinergies com aquesta optimitzen els serveis i l’adapten a les necessitats dels usuaris. En aquesta línia, està en procés de desplegament una central d’esterilització territorial, que comptarà també amb l’Hospital Pius de Valls.

El conseller de Salut saluda l’equip professional del CAP Falset. Foto: Departament de Salut

D’altra banda, la RSCT desenvolupa un pla de seguiment de malalties minoritàries per evitar, en la mesura del possible i en col·laboració amb els hospitals de referència del país, que el pacient i l’entorn hagin de desplaçar-se més enllà del territori per sotmetre’s a la totalitat de proves. Aviat s’arrencarà, també, la constitució del grup impulsor per al cribratge del càncer de cèrvix. En la mateixa línia, es treballa per completar el model integral de cures pal·liatives pediàtriques, ja iniciat el 2023.

La Primària

En un any, Salut va anunciar i executar l’ampliació del CAP La Granja-Torreforta, que incrementa en 2.670m2 els serveis de Pediatria, ASSIR, Rehabilitació i SEM, amb sis milions d’euros invertits. En la mateixa línia, va obrir-se el centre de rehabilitació del CAP Falset, amb 393m2 i 1,4 milions destinats a la ciutadania local i l’àrea d’influència.

La reobertura del consultori del barri Gaudí de Reus i els nous consultoris de Riudecols i Les Pobles són alguns dels projectes ja enllestits. En l’horitzó, el CAP Torredembarra, en tràmits previs per invertir-hi 2,5 milions d’euros; també els CAP del Morell, Alcover i Montblanc, en fases prèvies per definir-hi ampliacions.
Altres plans de desenvolupament de l’atenció primària ja són una realitat: és el cas de la programació per motius, que alleugereix l’accés al servei, i la incorporació de nous rols a la totalitat de la Primària de la Regió per treballar comunitàriament: benestar emocional, fisioteràpia, higienistes bucodentals i dietistes – nutricionistes.

Manel Balcells, durant l’estrena de l’ampliació del CAP La Granja – Torreforta. Foto: Departament de Salut

Salut mental, infància i atenció integrada

La salut mental és una de les principals preocupacions i ocupacions, per això s’ha creat la Unitat funcional de recuperació i projecte de vida, un recurs comunitari format per un equip multidisciplinari que té com a objectiu evitar ingressos a llarga estada psiquiàtrica i oferir una alternativa a l’hospitalització. Entre les mesures destaquen l’hospital de dia i l’Espai Àgora. Mentrestant, s’ha posat en marxa i consolidat la salut mental a totes les ABS a través del CSMA i el CSMIJ.

Més enllà d’això, la RSCT és ja exemple pel model Barnahus, que atén menors víctimes d’abusos sexuals en col·laboració amb altres departaments i es desplega ara en nous punts de Catalunya.

D’altra banda, arrenca el model d’atenció integrada, social i sanitària a les persones que viuen a residències per millorar l’assistència, l’eficiència i la sostenibilitat. Això suposa que els equips de primària atendran els usuaris i usuàries. A inicis del 2024 s’han constituït el comitè operatiu del territori, els comitès operatius i els equips de coordinació. També es treballa en la futura ampliació del sociosanitari Francolí de Tarragona a fi de respondre a les necessitats futures.

La Regió avança

El Pla de Salut 2021-2025, full de ruta que estableix les metes assistencials i d’implementació dels serveis, ha iniciat o executat ja gairebé el 90% de les accions previstes.

Reunió de treball a l’Institut Pere Mata. Foto: Departament de Salut

Cal destacar que la RSCT és pionera en el reforç del paper de col·lectius com les infermeres mitjançant el primer Comitè de Direccions d’Infermeria existent a Catalunya. Obre una finestra per rebre informació de primera mà i participar directament en la gestió de les polítiques de salut. La proposta ha complert un any d’existència, amb balanç positiu de totes les direccions.

El 2023 ha sigut l’any de la consolidació i el desplegament de moltes de les apostes instaurades a finals del 2022 i amb l’arrencada de la nova gerència a la Regió Sanitària Camp de Tarragona. És, així, l’any en què es deixa enrere el llastre arrossegat per la pandèmia de la COVID-19. D’aquesta manera, millora l’accessibilitat a la primària i augmenta l’activitat quirúrgica, assolint rècords històrics mai vistos al territori. Mentrestant, cauen els casos atesos fora de termini. També puja el nombre de consultes externes i proves diagnòstiques, reduint-se llistes d’espera perquè set de cada deu usuaris rebin atenció en cinc o menys dies.