TOTS 21

Irene Valverde, fotografiada al Castell de Masricart. Foto: Tots21

Podem salvar el món amb el què mengem? Com podem reduir els residus que generem menjant? A aquestes preguntes tracta de respondre la nutricionista de Tarragona Irene Valverde, que ha estat convidada aquests dies per l’AMPA de l’Escola La Canonja per exposar l’estat de la qüestió en el marc d’Ecoverd, la setmana dedicada al medi ambient que fomenta l’Ajuntament. Treballa a Aliment Art, que serveix els aliments a l’escola de La Canonja, i no es cansa de repetir: ‘Hem de reflexionar sobre com arriben a la nostra taula i d’on venen els aliments’. Irene Valverde ha concedit una entrevista a Tots21.

Què és la sostenibilitat?

És un concepte global, no el podem abordar de manera separada, el tractament de l’aigua o l’emergènia climàtica no són situacions separades. Les solucions són globals. I un gran impacte mediambiental el provoca l’alimentació, des de la collita fins a les cadenes de producció. En aquest procés d’arribada dels aliments es generen unes grans despeses de recursos naturals. Hem de veure què podem fer com a consumidors i cap a on va l’alimentació més conscient, que ho fa cap a la proteïna vegetal, mentre que la base nutricional ha de formar-se a partir de fruites i verdures, aliments de quilòmetre zero i de temporalitat, del temps que toca.

I com es pot fer?

Menjar sa no ha de ser avorrit, no vol dir prendre’s només una amanida, hem de saber donar-li varietat, que hi hagi molts colors, amb productes de totes les temporades que toquin i tenir gràcia en la seva combinació. No només ens fa un bé a nosaltres sinó al medi ambient.

Qué menjarem en el futur?

Cada cop es creen nous models de conreus, com ara els conreus a l’aire o en dissolucions amb aigües minerals per intentar no malbaratar els sòls i l’aigua. També es va cap a l’ús de tecnologies per fer la traçabilitat de la cadena alimentària i assegurar així els aliments innocus de manera que hi hagi suficients aliments per a tota la població.

Quins són els problemes que té l’alimentació en el seu origen i en la seva traçabilitat?

El 48% dels recursos naturals i el 70% de l’aigua s’usen per a la fabricació d’aliments a nivell mundial. Estem fent molt d’ús dels recursos naturals i hem de començar a crear nous sistemes de conreu de manera més sostenible. No pot ser que comprem fruita i verdura que ve de l’altra punta del món. No sabem bé el seu origen i té uns quilòmetres recorreguts al seu darrere; ha estat en càmeres frigorífiques i no és bo per al medi ambient ni per a nosaltres perquè van perdent la seva textura. No és un model sostenible.

Consumir productes de quilòmetre zero vol dir limitar l’oferta? A la ciutadania encara li agrada tenir de tot, anar el súper i veure on triar i remenar?

Hem de respectar que el medi ambient té els seus cicles i potser no podem conrear una fruita a l’estiu que és d’hivern, tot i que hàgim creat la manera de fer-ho. És una fórmula antinatural i gasta molts recursos perquè pugui madurar. Hem de ser conscients de respectar el que hi ha i quan toca. L’alimentació conscient ha de començar a canviar els estils de vida, lluitant contra el sobrepès i l’obesitat, que són altres formes de malnutrició.

És una solució conrear fruites tropicals a casa nostra?

Sobretot han de ser sostenibles. Si l’impacte mediambiental és baix i es poden conrear dins la temporalitat, podria ser una solució. Ens hem d’adaptar al que hi ha. Ja es parla del consum d’insectes, de biotecnologies agràries per crear textures vegetals que venen de les proteïnes vegetals.

Com es pot produir aliments usant menys aigua?

Hi ha conreus hidropònics amb aigua reciclada. Busquem conreus i ramaderia més sostenibles i als aliments sempre se’ls podrà donar una altra vida.

Hi ha un problema seriós, la pastisseria industrial i el sucre. Com podem substituir el sucre?

El sucre ha estat un invent de la indústria alimentària. No existia com a tal. Abans, la gent s’alimentava de les fruites, de la mel, de les hortalisses. Hem d’apreciar que la bajoca sàpiga a bajoca sense additius ni sucres. La matriu alimentària ja conté els nutrients essencials que necessitem.

Hi ha un fenomen que és l’aparició de les franquícies de forns i pastisseries, però amb processos molt industrialitzats

Aquests aliments no saludables tenen un impacte greu i crec que la indústria alimentària anirà cap a un altre ús per tal de disminuir-ne el sucre o incloure fruites dins la pastisseria. Sempre hi ha lloc per a innovar.

Irene Valverde, amb la regidora de Medi Ambient, Glòria Virgili, durant les jornades d’Ecoverd. Foto: Tots21

Parlem de descarbonització, de sostenibilitat, d’economia de circular, d’hidrogen verd, i les pastisseries industrials sembla que visquin en un altre món

És un dels temes que més té a veure amb la sostenibilitat i al final s’hauran d’adaptar. També és cert que molta indústria busca encaminar-se cap a la sostenibilitat, creant barretes d’insectes o un peix amb una textura fet de proteïna vegetal. Ja s’hi està investigant, però cal polítiques econòmiques, ambientals i socials que afavoreixin aquests canvis.

I també lleis

També. Al final tot suma, la innovació, la conscienciació del consumidor sobre d’on prové el producte que consumeix i quin malbaratament provoca, i finalment, els polítics, clar.

Què hauria de menjar un ciutadà del nostre país un dia qualsevol?

El primer que hauria de fer és prendre consciència. Mengem qualsevol cosa, a deshores, mengem molt o mengem poc. I el cos et demana menjar bé.

Com saps què et demana el cos?

Has d’escoltar-lo. De vegades estem molt desconnectats del nostre cos. És molt conegut que cada cop donem més importància al color verd al nostre plat, la fruita i la verdura. Cal fomentar la varietat. I escoltar les institucions que ens parlen de l’alimentació i com ens afecta a la salut. Moltes malalties estan relacionades amb la menja.

En aquest país i en aquest territori hem tornat a posar de moda el vermut de cap de setmana. És recomenable o no? Hi ha qui suprimiria l’alcohol…

Cal prendre consciència del menjar, també de les begudes. Cadascú ha de saber si en pot consumir o no i el nivell d’alcohol que pren. No és el mateix fer un vermut un cop a la setmana que beure una copeta de vi cada dia. Cadascú ha de graduar-se. L’alcohol té un impacte, però en excés. Tampoc promouré l’alcohol, però has de ser responsable.

Jaume Garcia