D’esquerra a dreta, Esteve Giralt -moderador del debat-, Albert Vilalta, Narcís Prat i Carles Ibáñez. Foto: DiariTots21
Transvasament de l’Ebre sí o no? Hi ha suficient aigua a l’Ebre per abastir Barcelona i Girona sense que el riu pateixi massa? Aquest ha estat el moll de l’os del debat viscut divendres al Port de Tarragona dins el cicle ‘L’aigua del futur’, que ha reunit tres experts al Tinglado 1.
Moderat pel periodista Esteve Giralt, el debat ha tingut com a protagonistes Carles Ibáñez, investigador d’Eurecat i biòleg; Narcís Prat, professor emèrit d’ecologia a la UB; i l’enginyer Albert Vilalta, membre del Grup estructural de l’aigua -format per quatre col.legis professionals-.
Hi ha suficient aigua de l’Ebre per dur-la a Barcelona en la situació d’alarma que viuen làrea metropolitana i Girona? L’enginyer Albert Vilalta ha defensat que sí. L’Ebre baixa ara com ara amb un cabal de 200 metres cúbics per segon i el que s’enviaria a Barcelona seria de només un 1%: “A la zona de l’Ebre diuen estar d’acord que aquesta aigua vagi a Tarragona, però no a Barcelona”, afirmava. “Hi ha una oposició social, pero té a veure amb altres greuges territorials, de manca d’inversions, d’oportunitats, i l’aigua és un sentiment”. Vilalta ha conclòs: “Un 1,5 metres cúbics/segon que té disponibles el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) suposa un 1% del cabal que baixa de l’Ebre”.
L’enginyer ha defensat en primer lloc l’ús de l’aigua regenerada i les dessalinitzadores, ara bé aposta perquè “les xarxes són més resilients quan estan interconnectades i l’Ebre forma part d’aquesta visió general”.
La interconnexió de xarxes
Vilalta s’ha extès en l’argumentari: “Apostem clarament per l’aigua regenerada i la dessalada, per l’aigua local, no som transvasistes. El recurs objecte de trasvàs és la interconnexió de xarxes i com a actuació d’emergència, la interconnexió CAT-ATLl (Aigües Ter-Llobregat) amb una visió absolutament temporal i en situacions d’emergència”. I continuava argumentant: “Tenim un problema temporal i la proposta que fa l’ACA es queda curta, però per tenir les infraestructures funcionant passaran cinc anys. S’ha parlat del transport d’aigua amb vaixells, de dessalinitzadores mòbils, però el problema el tenim ja i els consum actuals ja són molt ajustats. Tenim un dèficit actual de 100 hectòmetres. Ja tenim una concessió, que és el CAT, i no s’utilitza tota. S’hauria de connectar sí o sí”, ha subratllat de manera vehement. I ha alertat: “Tenim 300 hectòmetres cúbics d’aigua que es vessen al mar, tenim una gran capacitat, però tardarem anys a fer-ho. Hem d’anar a buscar els mateixos beneficis que va tenir el Camp de Tarragona quan es moria de set i amb un dia es resoldria el problema metropolità”, rematava en referència al cabal de l’Ebre. “El que volem són vaixells?”, es preguntava emfàticament.
|
Altres notícies: |
Al seu torn, Narcís Prat qüestionava rotundament la interconnexió dient que “no és un tema de futur, fer un tub per quatre anys, i a més a les Terres de l’Ebre no el volen”. L’ecòleg aposta per la reutilització, amb “una bona actuació local on cada racó s’espabili i no amb una interconnexió de conques”.
Vilalta responia: “Tenim un problema immediat, sí que tenim molt de potencial per regenerar, però hi haurà restriccions del consum a la indústria”. I ha negat que els col.legis professionals plantegin un transvassament. Anul.lar el minitrasvasament “seria un desastre per a Tarragona. Els transvasament del Ter a Barcelona i de l’Ebre a Tarragona han salvat el país”, rematava.
Ibáñez responia argumentant que excepte l’Ebre, el Ter i el Llobregat s’eixuguen. “Volem una dessalinitzadora més o un riu eixut? Ibáñez dubtava de les xifres dels defensors del transvasament de conques: “Si el problema és d’un 1%, no hi ha problema”, rebatia, i posava èmfasi en usar els resursos locals de manera conscient: “Quan tens abundància tens més demanda, fins que aquesta supera l’oferta”. Per tant, replantejava el model: “Es pot viure millor amb menys aigua, amb menys recursos”, fixant límits. Ibáñez ha titllat de “bestiesa” el demanat transvasament de l’Ebre al Priorat: “El millor és usar aigua de Reus, però a Reus no els interessa perquè l’aigua de l’embassamt els resulta gratis”.
Al seu torn, Narcís Prat s’inclinava per estalviar i buscar nous recursos, implantant dessalinitzadores i alertava: “El Ter baixa amb un 40% de capacitat respecte a fa 50 anys per la presència d’arbres”. “Ser realista no és ser catastrofista”, apostillava. I ha demanat una solució als polítics.
L’estat de l’Ebre
Quin és l’estat del riu Ebre? Albert Vilalta ha detallat els problemes que presenta, problemes de salinització i de defensa de la costa. La pèrdua catastròfica de sediments és evident.
Al seu torn, Narcís Prat ha posat l’èmfasi en el seu mal estat, amb concentracions químiques i de plàstics, “jo no em crec el que diu la CHE”, postil.lava. Al Baix Ebre deixen anar un cabal per la central d’Ascó, ha dit, i ha acusat el Pla Hidrològic de ser igual que els altres: “Hi ha un lobby molt fort, l’agrari, que consumeix el 70% del recursos, que diu que el pastís sempre és igual, i després el lobby industrial, de manera que els cabals ecològics no es compleixen”.
Carles Ibáñez alertava que el riu segueix sense tenir sediments i les expectatives amb el canvi climàtic són de reducció progressiva de cabals, amb el consegüent agreujament d’aquesta situació.
Quin hauria de ser el cabal ecològic de l’Ebre? Narcís Prat detallava que ja es coneix, però és ignorat pels qui ho han d’aplicar: “Per la CHE el riu acaba a Tortosa”, deia. Ibáñez, per la seva part, informava que s’havia fixat en els 100 metres cúbics per segon, després va baixar a 80, que és el que necessiten les nuclears per refrigerar-se: “És un cabal ecològic polític”, rematava. “Quan a un riu li treus el 40 o 50% de l’aigua tens problemes”.
Com revertir l’estat del Delta? Ibáñez exposava que aquest s’elevarà un metre el nivell del mar a final de segle: “Ja s’estan construint dics a les llacunes i els aiguamolls estan sent connectats lliurement amb el mar. Això anirà a més i al final no sortirà a compte conrear arròs”.
El Delta no té sediments perquè aquests s’acumulen als pantans i no s’alliberen. Narcís Prat posava una nova acusació sobre la taula: el 2002 ja es va valorar que el millor era deixar baixar els sediments de l’embassament de Riba-roja, “però la CHE no ho vol fer tot i que científicament és un tema que es coneix i té solució”. Finalment, Ibáñez ha defensat una nova política de gestió de sediments integrada: “Els costos de no fer això supera els beneficis”.
Director DiariTots21
