El conseller municipal de Medi Ambient, Espai Públic i Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, aborda en aquesta entrevista a DiariTots21 els principals reptes en medi ambient i sostenibilitat que té plantejats el consistori, que afronta un any decisiu en el camp de la sostenibilitat i la renaturalització d’espais per quant al desembre de 2025 han d’estar enllestits un seguit de projectes. I en això és clau el programa europeu GreenBelt, la Renaturalització dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda de Tarragona, finançats per la Unió Europea.
Què és el GreenBelt i quines són les principals actuacions que conté?
És el projecte mediambiental més important que ha tingut la ciutat de Tarragona en la cura dels nostres espais verds i la biodiversitat. Mai en la història de la ciutat s’havia gaudit d’aquests recursos. És un conjunt d’actuacions que col.lectius mediambientals i sectors polítics porten treballant des de fa molt de temps. És voler millorar l’espai del riu Francolí, reordenar el pont del Diable, milorar certs parcs de la ciutat o renaturalitzar les platges. El GreenBelt ha donat l’oportunitat de poder desenvolupar tots aquests projectes en els que s’estava treballant.
‘El principal canvi serà la recuperació del riu Francolí per a la ciutadania, al temps que treballarem per la cura de la biodiversitat del riu’
Quins són els seus eixos?
El GreenBelt té dos eixos principals: projectes i execució d’accions. En les accions veurem 15 actuacions en 2025, algunes icòniques com l’enderroc de la Plataforma del Miracle, i d’altres que suposaran grans canvis: la principal serà la recuperació del riu Francolí per a la ciutadania, al temps que treballarem per la cura de la biodiversitat del riu, un espai que és una joia poc coneguda, però molt valorada fora d’aquí. Recentment, per exemple, hem tingut un anellament d’aus fet per l’Institut Català d’Ornitologia.
Quines seran les altres actuacions destacades?
Protegir els entorns dunars de les nostres platges, protegir la vegetació del Morrot del Miracle i del Francolí, fent fora espècies invasores que impossibiliten el desenvolupament de les espècies autòctones. Un cas ben clar es dóna al riu Francolí, especialment a l’hora d’eliminar-ne el rizoma de la canya. Amb l’eliminació d’aquestes espècies i la plantació de les autòctones, aquestes darreres s’acabaran imposant.
En quin tram del riu actuaran?
Actuarem en 3,6 quilòmetres de longitud del tram, des del pont del ferrociarril -on acaba la competència municipal i comença la portuària-, fins al Rec Major, seguint la llera esquerra en direcció al mar. És el tram més baix, on es trencarà la sinuositat del riu.
Què vol dir?
Si ara el riu baxa recte, es respectarà el seu pas natural, fent petits meandres. Hi introduirem vegetació autòctona i farem l’adequació d’un camí per recuperar el riu de cara a la ciutadania. Serà un camí tou, sense il.luminació ni asfalt ni ciment, amb un terra premsat. Es farà entre l’altura de Torres Jordi i el Rec Major. Ara tenim el caminent, però és estret i poc ordenat.
Al tram dret no s’hi actuarà?
No perquè és on hi ha les conduccions subterrànies d’hidrocarburs, amb la connexió dels polígons nord i sud de la petroquímica. Però tard o d’hora s’haurà d’actuar al respecte.
Què veurem executat l’any que ve del GreenBelt?
El projecte del riu Francolí estarà executat el segon semestre de l’any i amb un pressupost d’1,1 milions d’euros. Per més endavant tindrem el manteniment del riu i actuarem en altres zones del mateix. Tenim previst crear una superfície de 20.000 metres quadrats on s’eliminaran les espècies exòtiques. En manteniment penseu que el riu i la seva natura són vius i per tant és necessari el seu manteniment. Hi ha un precedent molt clar com va ser la recuperació del riu Manzanares, a Madrid, fins al punt que van poder recuperar llúdrigues. Tenim un cas clar com és el riu Gaià, amb la repoblació de plantes i arbres autòctones que l’han convertit en una petita joia de la ciutat en biodiversitat.
Estan fent difusió entre famílies i estudiants. Ho seguiran fent?
Ho estem fent dins el programa GreenBelt. Tindrem espais de difusió i formació amb la creació del Centre d’Interpretació de l’Anella Verda, la ubicació del qual l’estem definint. El GreenBelt és l’eina per fer també xerrades a joves i famílies, per abordar temes com la biodiversitat que tenim en l’Anella Verda o les conces hídriques del Francolí i el Gaià. Hi ha diverses possibilitats on ubicar-lo. Serà una de les inversions de 2025.
Parlem de la renaturalització de les platges que preveu el GreenBelt. Què hi faran?
Des de l’any 2014 s’està apostant pels cordonaments dunars i amb GreenBelt tornem a donar un salt i arribarem a la platja Llarga. Altrament, fins ara no s’havia protegit l’Arrabassada: ara hi veurem reservoris dunars. També ho veurem a la platja del Miracle i a la platja Llarga, on seguirem augmentant els metres quadrats d’espais protegits.
Són compatibles aquestes actuacions amb el turisme de platja?
Ho són clarament i a la platja Llarga s’hi conviu perfectament. Un altre exemple és la platja de Tamarit, que a diferència de la resta és un espai de nidificació del corriol camanegre, que habita en espais dunars naturals. Quan nidifica s’ha d’ampliar el cordonament dunar. Ja es va demanar autorització per fer-ho i no hi ha cap problema per combinar-lo amb les activitats que s’hi fan. Això succeeix entre abril i tot l’estiu. Cal fer molta pedagogia amb la ciutadania perquè cal respectar-ho: crec que visibilitzant els aspectes positius que té la protecció ambiental aconseguirem comprensió per part de la ciutadania. Una de les nostres activitats econòmiques principals és el turisme, i cal que aquest sigui de qualitat, explicant el nostre atractiu natural.
‘Potser en deu anys en comptes d’un niu de tortuga en tindrem cinc o sis a les nostres platges. Caldrà senyalitzar-los i que la ciutadania en sigui responsable’
La ciutadania reacciona bé a la renaturalizació de les platges?
És així, però cal molta pedagogia perquè no sabem què ens trobarem demà. Si la tortuga caretta caretta troba un espai a les nostres platges per nidificar, com ha estat el cas, vol dir que podrem tenir altres sorpreses en el futur i la tortuga acabi sent la primera de les espècies noves que ens visitin. Potser en deu anys en comptes d’un niu en tindrem cinc o sis. Caldrà senyalitzar-los i que la ciutadania en sigui responsable i també vetlli per ells.
Tarragona té un turisme diferent, més d’acord amb la natura, i més urbà i familiar. Potser li sigui més fàcil acceptar la renaturalització
Sí, i existeix molta entesa amb els càmpings en la necessitat de preservar aquests espais. A banda, tenim el projecte blau i verd, que treballarà la millora del Morrot del Miracle, el Bosc del Rosselló i la seva costa: serà un nou atractiu turístic. És pot treballar convivint activitats humanes i turístiques.
La demolició de la plataforma del Miracle, la tenim a tocar…
Per fi s’enderrocarà un espai que mai ha estat comprès per la ciutadania. I sort tenim que es va aturar, perquè el projecte multiplicava per quatre peces les obres previstes, era un projecte faraònic. Estem en fase d’adjudicació de les obres de demolició. S’estan estudiant els deu projectes presentats i un cop s’adjudiqui, l’empresa tindrà cinc mesos per enderrocar la plataforma. Esperem que en unes setmanes tinguem la resolució. Caldrà revaloritzar tot el material que s’extregui, el ferro i el ciment, per donar-li un altre ús.
També tenim inclòs dins els fons europeus Next Generation el projecte de renaturalitzció de l’espai. Després de l’enderrocament, que es farà sense tocar els fonaments, hi haurà un impàs per donar pas a la nova plaça del Miracle, un espai que serà de trobava, però natural, sense caure en l’error de posar-hi ciment ni grans estructures. Aquest és, per tant, un segon projecte: serà el Ministeri de Transició Ecològica qui l’executarà. Parlem d’un projecte car perquè haurà de tocar el subsòl, els enormes fonaments de formigó que hi ha. El projecte de renaturalització està inclòs en el GreenBelt, però no la seva actuació: en aquesta fase ens trobem en converses amb el Ministeri perquè sigui ell l’encarregat d’executar les obres.
Pensem que la transició energètica és un dels eixos mediambientals de l’Ajuntament: en 2015 realitzarem una auditoria energètica no només dels nostres equipaments sinó dels nostres serveis, planificant la descarbonització de tota la nostra activitat.
Què hi falta?
Una de les prioritats és la substitució de l’enllumenat públic de la ciutat. Estàvem molt endarrerits al respecte. Enguany ja hem substituït el de Ferran, als polígons de les Gavarres, Entrevies o la llera del riu Francolí, i hem acabat el canvi d’enllumenat a tota la Rambla Nova. I properament, tocarà canviar l’enllumenat de la Via Augusta: hi retirarem un dels contaminants principals de la nostra ciutat, com és el vapor de mercuri. És tan antic que avui en dia no hi ha ni recanvis. Parlem d’una inversió de 400.000 euros i es farà l’any vinent.
També sobre il.luminació, una de els grans fites d’enguany ha estat el finançament de l’IDAE per ajudar-nos a abordar un conjunt d’actuacions en molts espais de la ciutat: per exemple, el canvi d’il.luminació de la plaça Imperial Tarraco, o del passeig Torroja, l’avinguda de Sant Salvador, les grans rotondes de la ciutat, com la del cementiri i l’avinguda Països Catalans, al barri de Sant Pere i Sant Pau. O els fanals de Vidal i Barraquer. Parlem d’una inversió d’1,2 milions d’euros. Ho anirem executant durant l’any. Substituirem més de 1.200 punts de llum en aquest projete de l’IDAEN, sense tenir en compte els canvis que li deia abans, com el de Rambla Nova. També actuarem al Parc de la Ciutat, en aquest cas amb finançament de la Diputació de Tarragona, acometrem la millora de la plaça Alcalde Lloret o el canvi del llum de tot el tram del Passeig Marítim Rafael Casanova.
Tarragona estava molt endarrerida quant a il.luminació pública?
Ho estava. El que és espectacular és el càlcul d’estalvi en emissions de CO2 que aquestes actuacions provocaran. Parlem d’un estalvi anual de 340.000 quilos de CO2 amb el canvi de llums que li he comentat. I econòmicament suposarà un estalvi de 250.000 euros anuals. I un tercer aspecte és l’estalvi en despesa energètica.
Aquesta és una aposta claríssima de l’equip de govern. Aquí no acabarà tot el canvi de llums, que seguirà executant-se més endavant en altres barris, com Campclar i Sant Pere i Sant Pau.
‘El canvi d’enllumenat per un de sostenible suposarà un estalvi econòmic anual de 250.000 euros’
Una segona gran aposta en transició energètica és la posada en marxa d’un gran parc fotovoltaic a Bonavista, a la zona del mercadet. Vam adjudicar un estudi per tal d’abordar tres aspectes claus: quina és la infraestructura tècnica necessària, volem que sigui un espai que tingui vida, i volem crear un refugi climàtic on es puguin desenvolupar activitats esportives i d’altres adreçades als infants, i cal que sigui econòmicament sostenible, tot i que la inversió serà costosa. I el tercer aspecte és la figura jurídica: volem que de l’energia verda en puguin fer ús diferents agents de la ciutat.
Crearan una comunitat energètica?
Volem saber qui en pot fer ús i desitjaríem que les famílies vulnerables puguessin accedir a aquesta energia verda, com també els serveis municipals de la zona d’afectació.
En un radi de dos quilòmetres entraria l’Anella Mediterrània. Es podria subministrar amb aquesta energia?
Sí, hi entra i molts servis de Campclar, també, com el Centre Cívic de Bonavista. Estudiarem la fórmula jurídica que emprarem, i decidirem si crearem una empresa pública o mixta.
Director DiariTots21