Francesc Sentís, al Mirador de Creixell. Al fons, l’església amb el coronament de Jujol. Foto: DiariTots21
Any rere any, creix l’interès per la figura de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, i dels punts del territori on hi va deixar petjada hi figura Creixell. Parlem amb un dels grans coneixedors del seu treball a la localitat, el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Francesc Sentís, que també s’ha capbussat en arxius per tal que el municipi tingui més informació i coneixement de l’obra jujoliana creixellenca.
Què tenim de Jujol a Creixell?
Jujol va fer el coronament del campanar de l’església de Sant Jaume, un campanar del segle XVIII. L’any 1916, el capellà de Creixell va encarregar-li l’obra a través de l’Arquebisbat, obra que acabà d’executar-se a finals de 1917, tot i que no de manera definitiva, ja que mancava una part que no va arribar a concloure Jujol per falta de diners: era el trencadís.
Fou, per tant, una obra ocasional, no formava part d’un seguit de treballs que Jujol hagués de fer a Creixell?
Sí, va ser ocasional. No va fer res més al poble. Hi va estar un any i mig fent les obres. Molt més tard, en 2012, es va fer la remodelació del campanar.
|
Altres notícies: |
Per què van escollir Jujol?
No ho sabem, ho estem intentant esbrinar. Jujol Júnior, el seu fill (mort en 2023), no ens ho va saber dir. En tota la documentació que vam consultar de l’Arxiu Jujol no apareix aquesta informació. Hem intentat saber-ho a través de l’Arquebisbat, però no ens han respost. Amb la recent donació al Col.legi d’Arquitectes, buscarem a l’Arxiu Jujol qui va fer l’encàrrec.
Justament ara amb la mort de Jujol Júnior, el llegat del l’Arxiu Jujol passa a mans del Col.legi d’Arquitectes, a la seu de Tarragona. Això obre noves possibilitats per tenir més informació?
Quan es va fer l’arranjament del coronament, en 2012 -que el va executar l’arquitecte Josep Llinàs-, es va aconseguir informació tècnica, que és el que es buscava per tal de reproduir el campanar de manera fidel a l’original. Però en algun lloc ha de constar qui va fer l’encàrrec, i hauria de ser a l’Arquebisbat. Ja fa anys que l’Arxiu Parroquial de Creixell va ser lliurat a l’Arxiu General de l’Arquebisbat. Allà es troba més segur, està digitalitzat i és accessible. O podria haver informació als arxius de l’Arquebisbat. Dubto molt que no tinguin res.
‘Jujol feia petits càlculs d’estructura al costat d’un disseny, detallant com s’integrava en l’entorn existent, però no redactava memòries’
Jujol no feia memòries dels projectes. En aquest cas també era així?
Jujol feia petits càlculs d’estructura al costat d’un disseny, detallant com s’integrava en l’entorn existent, però no redactava memòries. Tenim l’original d’un plànol, on Jujol marca la planta de la nova estructura i els amidaments. Crec que és el document que va presentar com a plànols per a la seva execució. Retornarem el document a l’Arxiu Jujol ja que el vam demanar per presentar-lo al nostre estand en les recents Jornades Modernistes dels Pallaresos.
Ell dibuixava en qualsevol lloc, i va fer temptatives del que volia que fos la creu que corona el campanar.
Que l’Arxiu Jujol estigui al Col.legi d’Arquitectes i no al domicili privat de Jujol Júnior, com fins ara, obre possibilitats per investigar la documentació sobre Creixell? Hi ha prevista alguna col.laboració amb el Col.legi?
A través de l’arquitecta Mònica Sans hem contactat amb el Col.legi, però encara s’està inventariant tota la documentació.
Quan estigui tot inventariat serà fàcil accedir-hi i investigar teories que ara ens semblen bastant certes, però que cal rematar. En la interpretació del significat del campanar n’estem segurs que és el que hem trobat, però ens agradaria descobrir el per què d’aquest simbolisme càtar.
Què és el que han trobat?
El campanar està coronat per un penell on hi ha una creu càtara en un lloc preeminent i un lleó fugiser, que fuig, a l’altre costat del penell. Des del moment que van tornar a col.locar el penell, l’any 2012, amb la restauració del campanar, el fet de tenir a la vista el lleó i la creu immediatament s’observà que hi havia una escena.
Anem enrera: que havia passat amb el penell?
Recordem que als anys 50 una tempesta va provocar una esquerda i es va retirar el penell. El lleó va aparèixer anys després en les golfes d’una casa, però no la creu, que mai va ser recuperada. D’aquesta hi havia els dibuixos de Jujol i fotos. L’any 2012 es va refer el penell de ferro, amb la creu segons els dibuixos i amidaments de Jujol. L’únic que va fer diferent el ferraller que es va encarregar de l’obra fou que per compensar el pes entre el lleó i la creu va omplir les boles de la creu amb plom.
Aleshores, en veure el nou penell, es van generar preguntes: què fa una creu occitana aquí, a Creixell? Al peu del coronament hi ha quatre estàtues amb quatre personatges. Per què hi són? Es tracta de Sant Francesc, Sant Joan de Mata, Sant Lluís de França i Sant Domènech de Guzmán. No tenen res a veure ni amb Creixell ni amb l’església de Sant Jaume. La gent deia que era el bé que foragitava el mal. Però podem afirmar que el lleó representa el mal? En la tradició cristiana, no. En tot cas ho seria la serp. Normalment, el lléo és un poder terrenal vinculat a la noblesa. I el lleó no només fuig, ensenya les urpes, és a dir, no se sent derrotat del tot, i té una cua bífida, un cas sorprenent. No hi ha pràcticament exemples de cues bífides. Aleshores van sorgir teories que relacionaven el conjunt amb els càtars. Vam comprovar que dos dels sants van estar especialment en contra dels càtars: el rei de França i Domènech de Guzmán. Sant Francesc, per la manera de viure, era més aviat proper als càtars. I de Joan de Mata no hem trobat res, ni a favor ni en contra. I a més a més, dues de les estàtues miren al nord i les altres dues, al sud: són pols oposats. Però com podíem demostrar que tot allò estava relacionat amb els càtars?
Què va passar?
Resulta que va aparèixer un document que ens van facilitar des de l’Arxiu Jujol, amb els quatre escuts dels quatre sants i una llegenda que, escrita per Jujol, diu: “Per la seva implicació en la creuada contra els albigesos, 1209-1229″. Els albigesos eren els càtars, i les dates fan referència a la primera croada contra ells. I a continuació ve a dir: estan a favor o en contra. Això et dóna la prova: el conjunt del campanar té relació amb els càtars. El mateix Jujol ho afirma.
El coronament de Jujol, amb dues de les quatre estàtues. Foto: DiariTots21
Segueixi relatant…
Aleshores entra en escena Mònica Sans, que és arquitecta, que va començar a investigar-ho. Va adonar-se que el lleó té dues cues i subratllà que la base de l’obra és el lleó. Buscant més informació, va trobar un lleó de dues cues en només dos casos: el lleó de Simó de Monfort, gran lluitador conta els càtars, i un altre que era un anglès que no tenia res a veure amb aquest món càtar. Simó de Monfort, un senyor de Carcassona, a les ordres del rei de França Phillipe, va conduir la primera creuada. La Mònica Sans descobrí l’escut heràldic de Simó de Monfort: en ell apareix un lleó amb dues cues, amb les urpes tretes, la boca oberta, amb la llengua fora i com fugint. Clavat al de Creixell. Resulta que Simó de Monfort morí al setge que ell provocà a Tolosa, ciutat càtara, per una pedrada llençada per una dona. Sans descobrí també que a Tolosa se celebra la mort del noble: ‘Simó de Monfort és mort. Visca Tolosa‘, canten.
Sabem que els càtars van fugir de la persecució cap a Catalunya i fins a Morella i van ser a les terres de Tarragona. Es coneix els casos de Siurana i la Serra de Montsant.
Hi hagué càtars al Baix Gaià?
Tenim dues esglésies dedicades a Santa Magdalena, a Bonastre i a la Nou de Gaià.
I què vol dir això?
Santa Magdalena és la figura repudiada de l’església, acusada de prostituta. Era estrany que hi hagués esglésies dedicades a Santa Magdalena. Els únics que la veneraven erens els càtars. És la línia que se suposa que des de Jerusalem va marxar via Alexandria fins a Marsella. I la tradició prohibida diu que venia embarassada de Jesús.
Aquest és l’argument del Codi da Vinci!
El cert és que els càtars foren els únics que aixecaren esglésies dedicades a Santa Magdalena. El Codi da Vinci beu d’un llibre titulat l’Enigma sagrat, un assaig de la BBC que estudia un personatge molt curiós del segle XIX, que va ser capaç de fer-se amb la gran reialesa sent com era un capellà d’un poblet del sud de França, René les Bains i René de Chateaux. Allí hi ha una església dedicada a Santa Magdalena i al costat un edifici senyorial on vivia aquest capellà. Es diu que ell va descobrir el tresor dels càtars.
‘Per què al.legoria de la mort de Simó de Monfort lluitant contra els càtars és present a Creixell?‘
Quin era el tresor dels càtars?
La divinitat de la descendència de Magdalena. Tal com diuen que el Sant Grial és Maria Magdalena: Sang Reial. Tot és discutible, evidentment, però forma part de l’espai fosc de la història d’Europa.
Tornant a Simó de Monfort, a l’Ajuntament de Tolosa hi ha pintat un fresc a la cúpula de l’edifici, on apareix el lleó de Monfort atravessat per la creu càtara. Aquesta és l’al.legoria: la mort de Simó de Montfort. Ara bé, la gran pregunta és per què aquesta al.legoria és present a Creixell?
Per què creu que va ser així?
Jo em pregunto: va ser un desig del capellà de Creixell? Una elucubració de Jujol? Potser, però el cert és que no hi ha res càtar en tota l’obra de Jujol. Res més que Creixell.
L’Arxiu de l’Arquebisbat pot generar pistes? Evidentment, el capellà de Creixell no informaria a l’Arquebisbat que es disposava a homenatjar una heretgia medieval…
Ho dubto (riu). L’altra línia que volem iniciar és buscar qui era el rector, potser Creixell va ser l’oportunitat de fer-ho. Dubto que fos una iniciativa de Jujol. Sembla un encàrrec directe. No hi ha cap tradició oral ni escrita que digui que a Creixell hi hagués càtars. Cert és que per dues vegades Creixell es va repoblar amb gent vinguda del sud de França. Es constata amb els cognoms que van deixar. Ara bé, insisteixo en l’estrany que és que en tan pocs quilòmetres existeixin dues esglésies dedicades a Santa Magdalena.
Seguiran organitzant les jornades sobre camins dels càtars?
Ho farem a principis de l’any que ve. Mantenim les jornades sobre catarisme.
La pregunta és: Jujol va apostar pels càtars o es va posicionar en contra?
Tinc diferents hipòtesis: la mare de Jujol era de Bonastre, on hi ha l’església de Santa Magdalena. Va ser influència de la seva mare? Tenir una església dedicada a una prostituta, bandejada per l’església, vol dir que hi havia gent que la reivindicava.
Director DiariTots21
