Puigdemont, amb Junqueras i Carme Forcadell, a la manifestació de Barcelona reclamant el seu alliberament. Foto: Rafa Garrido
Els tres primers investigats que han declarat davant el Suprem –Carme Forcadell, Lluís Maria Corominas i Lluís Guinó- han acatat davant del jutge instructor, Pablo Llanera, les mesures de l’article 155. A més, han donat un caràcter “simbòlic” a la declaració d’independència aprovada al Parlament el passat 27 d’octubre, segons informa la Cadena Ser i ha confirmat l’ACN. Tots tres han respost tant les preguntes dels seus lletrats com també de la fiscalia i el jutge.
D’altra banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat davant del Suprem que evitar un debat parlamentari “hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la Mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l’estat democràtic”. Fonts properes a la presidenta han explicat que, durant la declaració, ha afirmat que sempre ha permès el debat parlamentari “sense prejutjar el resultat ni controlar el contingut” i que ho ha fet per tal de “preservar el dret a l’activitat parlamentària i el debat lliure”.
Carme Forcadell ha declarat durant dues hores i quinze minuts a Tribunal Suprem, i després d’ella ho han fet Corominas (50 minuts) i Guinó (45 minuts).
Fonts jurídiques han explicat que tots tres, a preguntes dels seus lletrats, han acatat les mesures del 155 –impulsat pel govern espanyol i aprovat pel Senat- i que han donat un caràcter “simbòlic” a la declaració d’independència aprovada al Parlament el 27 d’octubre. Segons les mateixes fonts, en diversos moments de la declaració, els mateixos investigats s’han referit a aquesta declaració com un acord “polític” i “simbòlic”, “com tants altres que es prenen al Parlament” i ho han comparat amb altres procediments parlamentaris com les proposicions no de llei, que no tenen efecte legislatiu. Forcadell, en concret i a preguntes de la Fiscalia, s’ha referit a la declaració d’independència com a “declarativa i simbòlica”.
Durant els interrogatoris, la Fiscalia ha insistit en diversos moments en l’existència de “violència” en les manifestacions. Davant d’això, els investigats han reiterat el caràcter pacífic del procés i que en cap cas han fet cap crida a cap mobilització amb violència.
La línia de defensa de Forcadell
Durant la seva declaració, Forcadell ha justificat també que com a presidenta del Parlament “no pot fer un control de fons” de les iniciatives parlamentàries que es registren i que la presidència “no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions”.
Un altre dels arguments de la seva línia ha estat el que la seva actuació ha anat dirigida a defensar “la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats”. També ha defensat que el TC “no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho pot fer a posteriori” i s’ha reivindicat com a pacifista, argumentant que la via pacífica “és l’única possible per fer realitat els projectes polítics”.
Entre la documentació aportada per la defensa de Forcadell hi ha documents relatius a l’execució pressupostària del Parlament per demostrar que, amb la intervenció aprovada pel govern espanyol, no hi ha desviaments de partides per a l’organització del referèndum.
Per la seva banda, la defensa de Joan Josep Nuet té previst argumentar aquest dijous a la tarda que el seu client no és independentista, que mai ha convocat cap manifestació i que només ha facilitat un debat al Parlament que creu que existeix al carrer. Les mateixes fonts recorden que Nuet no va donar suport als pressupostos de la Generalitat.
ACN
Equip de redacció
