El filòsof, durant la seva intervenció al col·legi Aura
A qui no li agradaria que els seus fills tinguessin una personalitat forta i ferma? Que visquessin la vida d’acord amb les seves conviccions i fossin persones autèntiques, amb criteri, amb autoritat… Doncs la clau la va donar el filòsof i antropòleg Higinio Marín aquest cap de setmana a un grup de famílies del col·legi Aura. Sota el títol ‘Prioritats clares, personalitats fortes’, Marín va exposar el model actual de jovent que tenim a la nostra societat i el per què del seu comportament.
Segons Marín, moltes vegades ens trobem davant d’adolescents que no tenen la capacitat per saber que les seves conductes i els seus actes tenen una repercussió a la societat i que de vegades resulten insolents i mal educats. “Són indiferents, no comprenen els problemes perquè no els veuen com a problemes”.
L’antropòleg ho va il.lustrar explicant que un estudiant que es presenta a un examen final amb bermudes, samarreta i xancles perquè després se’n va a la platja és una persona que no ha entès la diferència entre el saber estar a l’aula i la platja. A tots llocs fan el que volen i el que els ve de gust. Tampoc distingeixen entre dins i fora de la seva persona. Tot ho fan públic i ho exposen sense cap pudor. L’abans i el després tampoc l’entenen i no el saben diferenciar. “Avui en dia no saben distingir entre els espais, i converteixen el seu interior en un loft”.
Amb tot això, el filòsof apuntava la necessitat d’ensenyar als nostres joves que no es pot viure eternament a demanda, on el que em ve de gust independentment de si toca o no es duu a terme. Afirma que a un nadó se’l satisfà en tot perquè la seva vida corre risc, però a partir de certa edat s’ha d’educar a saber esperar, a saber estar… Si no posem un fre a aquestes demandes des de ben petits, els nostres fills es convertiran amb éssers capritxosos, amb certa facilitat per les addiccions i qualsevol norma o canvi a les seves vides resultarà una ingerència hostil que rebutjaran sense dubtar.
Una de les propostes que feia Marín a l’auditori era que els pares han de tenir una autoritat respecte els fills. Que no és el mateix que tenir poder. “El poder és la capacitat per aplicar premis i càstigs. L’autoritat ve de la paraula autor, autèntic. La persona que té una vida autèntica, centrada en les seves conviccions i ideals tindrà autoritat, perquè no es deixa portar per les corrents del moment.” D’aquesta manera, deia el professor Marín, les persones amb autoritat procuren el creixement dels altres i no hi ha autoritat si no hi ha ascendent, el que vol dir que “per ser un bon pare s’ha de ser primer un bon fill”.
