L’alcalde dels Pallaresos, junt als ponents. D’esquerra a dreta: Manel Callau, Joan Mercadé, Jordi Romera i Manel Margalef. Foto: DiariTots21
Quatre grans experts en Jujol han demanat que l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Generalitat s’impliquin d’una forma clara en la difusió de l’obra de Josep Maria Jujol i que aquesta pugui tenir un ressò internacional, superant les accions locals que es fan ara i en el context excepcional de l’arribada de la totalitat de l’Arxiu Jujol a Tarragona.
Les IV Conferències Modernistes dels Pallaresos han sentat en una taula rodona Joan Mercadé, arquitecte i director científic de la Càtedra Jujol de la Universitat Politècnica de Barcelona; Jordi J. Romera, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Manel Callau, codirector de l’Arxiu Jujol i membre del Comitè científic de la Càtedra Jujol de la UPC, i Manel Margalef, director del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, moderador de la taula rodona. Els quatre han defensat una aliança entre institucions i una aposta clara per la promoció de Jujol.
Joan Mercadé ha arrencat dient que l’Arxiu “era un pou sense fons”, però el fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol Júnior, el tenia molt controlat, “i de vegades una mica massa, fet que feia que la difusió fos més limitada”. “Ara hem tingut tots una sorpresa. Al Col.legi li ha vingut un tsunami, un tsunami bo, i ara està en mans del Col.legi poder fer coses. Cal dotació económica per fer-ho”.
|
Altres notícies: |
Al seu torn, Manel Margalef ha titllat de “moment històric” el que es viu ara amb el llegat. “És històric perquè la gestió d’un patrimoni per part de les famílies és complicat. Vivim en un moment en què la història del llegat de Jujol ha deixat de ser de gestió familiar per ser-ho de manera institucional”.
Com es farà la difusió i com es faran les aliances?
Jordi Romera responia aquesta pregunta del moderador: “Hi ha un cert consens que cal un espai per guardar la documentació, així ho va deixar escrit Júnior i que el lloc havia de ser la Casa de les Ànimes”, annexe al Col.legi i a l’església del Gremi de Pagesos.
“Estem disposats a posar les coses molt fàcils perquè les administracions s’hi sentin còmodes i les aliances es puguin producir, i crec que l’Ajuntament de Tarragona ha de tenir un paper fonamental, ha de tenir la primera paraula. No podem caminar sense l’Ajuntament. No volem protagonisme, volem que es facin coses. No estem exposats a interessos polítics i tinc el meu degà del Col.legi al costat. El Col.legi creu que la documentació ha d’estar a Tarragona i que aquesta és una aposta mot important”.
El Col.legi ha signat un conveni amb el Port de Tarragona per exposar obra de Jujol: “Vam estar a punt de signar un conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, però hi hagué un canvi polític, tot i que no va ser per culpa de la política que no se signés. Ens deixem acompanyar i acompanyem els que tinguin voluntat de fer-ho i vetllarem perquè les energies siguin ben sanes”. El tema “toca totes les administracions, té una dimensió territorial i la Diputació té un paper fonamental a jugar, també la Generalitat”. Romera desvetllava que la URV “ens ha demanat ser-hi”.
Una vista del públic, durant la taula rodona. Foto: DiariTots21
El Col.legi intentarà accelerar el tempus: “La paciència, ja l’hem tingut durant molt de temps”. Manel Callau, al seu torn, ha defensat que el projecte “l’encapçali el Col.legi i deixant de banda les emocions polítiques per centrar-nos en criteris tècnics”.
“Hem contagiat tota la junta del Col.legi, el degà és un clar defensor de la feina que s’està fent”, ha conclòs Romera. “Necessitem voluntat política, i és una gran oportunitat de país posar en el mapa la figura de Jujol. Imagineu-vos el que és Gaudí a Barcelona. Els estudiosos hi creuen, en Jujol”.
De quin llegat estem parlant
Jordi Rovira ha subratllat que “ens trobem amb un repte majúscul com és gestionar” el llegat. Júnior va aconseguir “generar una expectativa. Ara aquesta eclosiona, i eclosiona culturalment a fora de casa nostra, i s’alinien alguns astres”. L’any 2022, Júnior ja va fer una donació a Tarragona de prop de 5.000 documents que complementaven una anterior donació feta al Col.legi d’Arquitectes de Barcelona, que té prop de mil documents, bona part d’ell d’obres de Jujol a Barcelona, i que seran unificats a Tarragona enguany mateix, anunciava Romera.
El Col.legi catalogà la documentació i la digitalitzà, “documentació que es penjarà a la xarxa: els arxius han de ser públics”. El Col.legi ja ha catalogat més de 3.000 documents fins ara. “Però la sorpresa és que Jújol mor deixant escrita la voluntat que el Col.legi es quedi amb gairebé tot el llegat”.
Què hi ha en ell? “Moltes coses”. D’entrada, les peces més fràgils, de paper, es traslladen a un lloc més protegit. Es pot arribar a disposar de 10.000 peces, tot i que “estem en una fase en què no saben què tenim”. La demarcació de Tarragona del Col.legi ha ampliat d’una a dues persones les encarregades de la seva catalogació. “Tenim una clara voluntat de fer-ne difusió”.
Al seu torn, un gran coneixedor del llegat, Manel Callau, afirmava: “Amb el llegat Jujol hi ha un passat, un present i un futur. El passat és que s’ha conservat tot perquè cap dels tres gemans es va casar. No hi ha hagut una disgregació. I s’ha guardat tot per l’interès familiar de conservar els documents”.
No només hi ha plànols i dibuixos sinó tot el que abarcava com a dibuixant, pintor i dissenyador, un llegat de més de 100 anys.
Pel que fa al futur, “tenim un tresor i se li ha de donar la llum pública perquè la gent conegui la verdadera dimensió de l’arquitecte Jujol que per diverses raons ha estat desconeguda”. “El que ell va fer ho han conservat els fills. Aquesta és la gran dimensió del llegat”, destacava l’expert. Dels Pallaresos, per exemple, es conserven els dibuixos de Ca l’Andreu, Casa Solé o la Casa Bofarull.
Jordi Romera exposava que caldria “tenir una dimensió internacional de Jujol, que encara s’és lluny d’aconseguir-ho”. “Per què fer-ne difusió de Jujol? Estem en un epicentre que li pot anar molt bé als municipis amb obra de Jujol, però la gestió de Júnior també ha generat unes expectatives i si som llestos li podrem donar un tomb espectacular”.
També ha destacat que el llegat documental “és molt fràgil, Jujol dibuixava en qualsevol lloc, i és una gran responsabilitat que té el Col.legi vetllar per ell. No ho podem abordar sols. Veure l’Arxiu és com entrar a l’església de Vistabella o a Casa Bofarull dels Pallaresos. És molt bèstia, et genera una mena de síndrome Stendhal davant tanta bellesa”.
Romera ha continuat dient: “És molt important trobar un espai de referència i que això faci xarxa. Estudiants o turistes que vénen a veure l’Amfiteatre vindrien aquí. La clau és que aquest cosmos irradiï al territori. No passa sovint tenir una concentració tan elevada de les seves obres al territori”. Romera ha qualificat de “notables” els esforços que estan fent els pobles per promocionar Jujol. “Tarragona i el seu territori pot tenir Jujol”, ha dit.
Sobre la projecció exterior, els experts demanen “teixir complicitats amb altres institucions on tots remin en la mateixa direcció”. “De Vistabella ara se’n parla molt, però anys enrere, no. La projecció ha de ser una teranyina, amb un seguit de connexions on tots remin junts i fent coses concretes, i mirar el futur amb optimisme”, defensava Callau.
Mercadé es mostrava més escèptic al respecte: “Tarragona és molt romana”, mentre Romera considera que Jujol “hi cap perfectament a Tarragona”.
El director del Museu d’Art Modern de Tarragona, al seu torn, defensava la proposta de Romera del paper que ha de jugar el turisme cultural al territori ujol. “Aquest aspecte de futur és important, però també ho era fa 20 anys”.
Director DiariTots21
