.

Antiga Casa del transeünt o de Sant Auguri a la Plaça de Peixateries Velles

Antiga Casa del transeünt o de Sant Auguri a la Plaça de Peixateries Velles

L’antiga Casa del Transeünt o de Sant Auguri, situat a la Plaça de Peixateries Velles va reobrir les seves portes fa tres mesos gràcies a un acord entre la Fundació Bonanit i Càritas. Un edifici d’aspecte precari format en el seu interior per diversos pisos i murs on es respira autèntica solidaritat.

Aquest indret que ha obert i tancat les seves portes amb serveis diversos al llarg dels anys i també amb algunes polèmiques i crítiques amb el veïnat, està proporcionant als més necessitats, els anomenats “sense sostre”, serveis bàsics com l’esmorzar, dinar, sopar, un llit, banys, dutxes i rentaroba. També hi ha sala d’estar i televisió.

Una de les habitacions individuals

Una de les habitacions individuals

S’ofereix un total de 46 llits que podrien ser 60 pròximament

Antoni Coll, director de la Fundació, comenta que actualment s’ofereixen 14 llits a la segona planta amb una estada màxima de 15 dies que es pot ampliar si el cas ho requereix com algú que es posa malalt. La tercera planta disposa d’uns altres 14 llits que per ara no es poden oferir, ja que “caldria contractar dos monitors més amb els respectius torns, i econòmicament ara no ens ho podem permetre. A més volem avançar poc a poc i fer les coses bé” declara.

Tot i així, Bonanit compta amb la col·laboració de dues pensions, Carmen i Alhambra, que ofereixen uns altres 15 i 17 llits respectivament. El total de 46 llits ascendirà a 60 en el moment en que es pugui obrir la tercera planta per ara pendent.

Alguns dels visitants a la jornada de portes obertes i el monitor Diego de la Vega

Alguns dels visitants a la jornada de portes obertes i el monitor Diego de la Vega

Obert tot l’any de dilluns a diumenge

Aquest dissabte s’ha oferit una jornada de portes obertes a l’alberg de Peixateries Velles i Tarragona21 ha volgut conèixer la tasca diària des del coneixement i experiència d’un dels tres monitors de què disposa el centre, Diego de la Vega, un jove que treballa amb la Fundació des de fa un any.

“Al voltant d’unes 60 persones freqüenten l’alberg per disposar de serveis bàsics com els banys, les dutxes o servei per rentar-los la roba” comenta. “La idea es obrir tot l’any gràcies a l’ajuda de diverses entitats i els socis de la Fundació amb les seves aportacions”.

Segons de la Vega, Bonanit compta amb uns 140 socis que paguen 50€ a l’any per contribuir a la causa més ajudes voluntaries i donacions de particulars. L’alberg obre de dilluns a diumenge, tota la setmana on l’horari de les pernoctacions va de les 21h de la nit a les 9h del matí.

Menjador on s'ofereix el servei d'esmorzars 'Café i Caliu'

Menjador on s'ofereix el servei d'esmorzars 'Café i Caliu'

‘Café i caliu’ ofereix cada dia uns 120 esmorzars

Pel que fa al servei d’esmorzar, les bones llengües i els propis usuaris diuen meravelles del popular programa “Café i Caliu” que obre portes a la primera planta de l’edifici acollint entorn de 120 persones cada dia de 10h a 12h. “Són esmorzars molts complets i tots queden molt contents cada matí” comenta de la Vega.

Segons el monitor, aquest servei de Càritas compta amb contribució d’empreses com Fleca Flaqué i participen uns 11 voluntaris.

Pel que fa als dinars i sopars, l’Ajuntament i Càritas ofereixen als usuaris de les pensions uns vals per poder fer l’àpat en restaurants de la ciutat amb que tenen conveni. Tot i així tant aquestes com l’alberg, també cuinen en la mesura que poden. A Sant Augurí hi han 6 cuineres.

La cuina de l'alberg

La cuina de l'alberg

Perfils diversos i cada cop més joves

Diego de la Vega comenta a aquest digital que entre els usuaris hi ha gent diversa tant espanyols, catalans o estrangers i de tot tipus d’edat i sexe, excepte nens, i que cada cop i ha més joves amb edats entre 22 i 24 anys per problemes familiars. La resta arrosseguen motius com dependència amb l’alcohol, el joc o les drogues per arribar a la seva situació de precarietat, o fins i tot recient sortits de la presó que es troben “desemparats”, diu.

“Cada persona té un expedient i són estudiats abans d’acollir-los o es parla amb els assistents socials per mantenir un ordre i seguiment” afirma. “Per exemple recentment va venir una persona amb esquizofrènia que havia de tornar a l’hospital, els mossos es van encarregar de portar-lo” . Tot i que també ha presenciat algun cas de violència, el monitor valora una actitud generalment positiva i de gratitud entre els usuaris del centre. “Al fer-los una entrevista personal i valorar cada cas en particular podem decidir si allotjar-los en habitacions compartides o abillats”.

-Adrià Recasens-

/* JS para menú plegable móvil Divi */