D'esquerra a dreta, Antoni Vives, Josep Fèlix Ballesteros i Enric Pujol, durant l'acte de presentació del llibre
El periodista Enric Pujol, memòria viva del periodisme de la ciutat, acaba de publicar ‘Xarxa de records’, dos volums on repassa la relació apassionada amb la seva ciutat, la seva professió, la gent que va conèixer, tractar i admirar, les seves grans passions, com el Nàstic i els toros,… Gairebé cinc dècades de vida d’un alumne que fou dels ‘Hermanos’ de La Salle resumides en mil i una anècdotes, en una obra que aquesta nit han presentat l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i l’advocat Antoni Vives.
L’obra arrenca amb els primers records d’una Tarragona on només havien transcorregut cinc anys dels darrers afusellaments de l’Oliva. Una Tarragona on la Part Alta feia “olor de ferum que sortia de l’Escorxador”, on la gent anava a Reus en trolebús, quan l’Enric llegia el Mortadel·lo i el Capitán Trueno. Anys després descobrira una de les seves passions, el Nàstic. Vives recordava com, els diumenges de futbol, l’Enric se sabia els resultats “de Primera Divisió, de Segona, de Tercera, les alineacions i els golejadors”, tal era la portentosa memòria del que acabaria sent periodista de Ràdio Tarragona (Ràdio Nacional d’Espanya) durant 38 anys, fins que un expedient de regulació d’ocupació el va prejubilar ara fa pocs anys.
“Tarragona ha canviat molt. Reus ens ha passat pel davant durant molt de temps en termes culturals, però ens hem posat al dia”, recordava l’Enric aquesta nit a l’Antiga Audiència.
L’Enric reviu els seus inicia a Radio Tarragona, amb entrevistes a personatges que ha admirat, com la malaguanyada cantant Cecília, i tants altres. Els anys 70 queden reflectits per la tasca clandestina de molts tarragonins, i els 80 són l’esclat del “dream team” de Ràdio Nacional d’Espanya a Tarragona, grans equips de periodistes ja mentalment imbuïts en la idea de democràcia i que van aterrar a les redaccions periodístiques del país. El llibre recorda els anys 90 com els de l’aparició dels canvis vertiginosos, tecnològics i polítics (la caiguda del Mur de Berlín i de la URSS), i el 2000 arribaria amb la crisi de la professió periodística. Avui li preguntava el periodista Jordi Cartanyà, conductor de l’acte, ‘Com està la professió?’. “La professió va per dins”, responia Pujol.
Pregoner de la Setmana Santa en 2011, la xarxa que texeix Enric Pujol acaba bé, en pau amb ell i la ciutat. I ho fa a Turquia, un dia d’octubre de 2011, quan el president del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani va dir en públic aquesta frase solemne: “Á la ville de… Tarragona!“.
Gent corrent, personatges famosos, multitud de fets, petits retalls de la història local de mig segle de vida tarragonina, esdeveniments i noms amb qui molt tarragonins se sentiran identificats. És el testament vital i periodístic d’Enric Pujol. “Deliciosa, imprescindible”, en paraules de l’alcalde.
Jaume Garcia
