Save the Children presenta una anàlisi en la qual revisa prop de 400 sentències judicials de casos recents d’abusos sexuals contra la infància a Espanya.
En 8 de cada 10 casos d’abusos sexuals contra la infància l’agressor és una persona de l’entorn familiar o coneguda del nen o nena, i el 96% dels abusadors no té antecedents penals relacionats amb violència sexual. Són dades de l’últim informe de Save the Children “Per una justícia a l’altura de la infància. Anàlisi de sentències sobre abusos sexuals a nens i nenes a Espanya“, en el qual s’han analitzat prop de 400 sentències judicials de casos d’aquesta mena de violència a Espanya.
L’organització recorda que l’abús sexual és una de les formes més greus de violència contra la infància i adolescència i, a més, una de les més ocultes. Segons les últimes dades del Ministeri de l’Interior, al 2021 es van presentar 8.317 denúncies per delictes contra la llibertat sexual que tenien com a víctima a nens, nenes i adolescents.
“Aquestes dades són només la punta de l’iceberg, ja que s’estima que només el 15% dels casos d’abús sexual arriben a denunciar-se. Encara existeix la creença col·lectiva que aquests casos a penes existeixen i que si un nen o nena fos abusat en el nostre entorn ens adonaríem, però les dades evidencien que no és així”, assenyala Catalina Perazzo, directora d’incidència social i política en Save the Children.
L’estudi assenyala que l’edat mitjana a la qual comencen els abusos són els 11 anys, i que en més del 80% dels casos la víctima és una nena o una adolescent. A més, ha augmentat exponencialment el temps de durada dels processos. En el període analitzat anterior, el 67,3% dels processos s’havien resolt als 2 anys. No obstant això, ara veiem que només el 23,5% ho ha fet en aquest mateix interval.
Les dades indiquen també que hi ha víctimes que continuen havent de declarar més d’una vegada, arribant a declarar abans del judici fins a 3 vegades en policia, fiscalia i jutjat. Només en el 24,9% dels casos consta que s’ha utilitzat la prova preconstituida, és a dir, l’enregistrament del testimoniatge perquè no hagin de repetir aquesta declaració en reiterades ocasions.
L’estudi assenyala que l’edat mitjana a la qual comencen els abusos són els 11 anys.
Aquest és el cas de Carmen Corrales, gaditana de 26 anys, que ha denunciat haver sofert abusos sexuals des dels 10 fins als 14 anys per part del seu avi. Carmen va haver de declarar cinc vegades davant diferents institucions sent encara menor d’edat. “Durant el procés jo em vaig sentir súper acompanyada per part dels meus pares i de les meves germanes, però per la justícia i altra, no. A mi ningú em va acompanyar, ningú em va indicar on havia d’anar, la qual cosa havia de fer… res. Vaig declarar, però em vaig sentir baix pressió”, relata.
Una justícia a l’altura de la infància
Save the Children recorda que, tal com indica la Llei orgànica de Protecció Integral de la Infància i Adolescència davant de la Violència (LOPIVI) aprovada fa ara dos anys, és necessari que el Govern desenvolupi una legislació específica que marqui el camí per a aquesta justícia especialitzada que pugui garantir els drets dels nens i nenes que han estat víctimes de qualsevol tipus de violència, com són els abusos sexuals.
Això ha de concretar-se en les següents mesures:
• Implantació de jutjats especialitzats en atenció a la infància víctima de violència.
• Creació d’una Fiscalia específica de violència contra la infància, que participi en tots els processos on hi hagi un nen o nena víctima.
• Formació inicial i constant de tots els operadors jurídics.
• L’assistència jurídica a les víctimes, acompanyant-les des de l’inici fins al final del procés i assegurant la seva gratuïtat en els casos que marca la llei.
El 96% dels abusadors no té antecedents penals relacionats amb violència sexual.
A més, un dels aspectes bàsics d’aquesta especialització de la Justícia és la realització d’exploracions i proves preconstituides, amb l’objectiu d’eliminar actuacions i declaracions innecessàries i evitar la revictimització de les víctimes.
“La major prova d’abús sexual infantil és la declaració de la víctima. Per això és fonamental disposar dels recursos adequats per a prendre aquesta declaració i poder usar-la en el judici. No és just que un nen o nena hagi de comptar el succeït en més d’una ocasió, i veiem com avui dia encara és una pràctica habitual”, afirma Perazzo.
Cases dels infants
Save the Children aposta també per implantar en totes les comunitats autònomes el model nòrdic Barnahus (“casa dels infants” en islandès), un model d’atenció integral on totes les institucions que intervenen en un cas d’abús sexual infantil es coordinen i treballen sota el mateix sostre per a evitar la victimització secundària.
Des de l’obertura de la primera Barnahus el 2020 a Catalunya -en concret, a Tarragona-, altres comunitats autònomes com Andalusia, Euskadi, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Illes Balears o Navarra estan seguint el mateix camí. A més, el projecte conjunt de la Unió Europea i el Consell d’Europa sobre la Barnahus a Espanya per als anys 2022 a 2024 -desenvolupat en estreta col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030-, té com a objectiu millorar el marc legislatiu i de polítiques públiques per a introduir aquest model en les diferents comunitats autònomes.
“En la legislatura passada ja es van impulsar tres projectes de llei per a reformar el sistema de justícia que eren una oportunitat per a poder millorar l’atenció a la infància en la justícia espanyola, però es van quedar aturats. Definitivament, en aquests pròxims quatre anys cal aconseguir posar tot el sistema judicial a l’altura dels nens i nenes”, afegeix Perazzo.
Equip de redacció
