.

D'esquerra a dreta, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta; el del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i el conseller de Territori, Juli Fernández. Foto: Port Tarragona

D’esquerra a dreta, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta; el del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i el conseller de Territori, Juli Fernández. Foto: Port Tarragona

Els ports de Tarragona i Barcelona han decidit anar de la mà per impulsar un agenda comuna de país, sobretot en temes de descarbonització i en temes ferroviaris. L’enclavament tarragoní va acollir ahir una reunió de treball dels presidents dels dos ports amb el conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández. Les tres institucions van tractat temes d’interès comú i van establir les línies mestres per a una major coordinació peranar tots a una.

Els dos ports comparteixen l’objectiu d’ampliar i millorar les infraestructures ferroviàries per evitar una pèrdua de competitivitat i per complir amb els objectius de descarbonització de l’activitat logística. Les dues autoritats portuàries també comparteixen el compromís de descarbonització de l’activitat portuària a través de l’impuls de les energies renovables i de l’economia blava.

Objectius de país
Els màxims responsables del departament de Territori i els ports de Tarragona i Barcelona van coincidir a destacar la necessitat d’establir una agenda de temes estratègics de país en l’àmbit portuari, logístic i de transport i de dotar-se els mecanismes organitzatius per al seguiment i impuls d’aquests objectius comuns.

L’acord es va materialitzar amb la creació d’una reunió de les direccions executives dels dos ports amb caràcter anual i amb la creació de dos grups de treball: un grup de treball de descarbonització i un grup de treball sobre temes ferroviaris.

Potenciació del ferrocarril
Les tres institucions van tractar diversos temes d’intermodalitat. La Unió Europea ha establert que el transport de mercaderies per ferrocarril ha d’assolir un 20 % del total per l’any 2030. Per assolir aquest objectiu els ports i el departament coincideixen en l necessitat de millorar les infraestructures ferroviàries a Catalunya, així com les connexions ferroviàries amb l’Aragó i França. És també necessari desplegar les terminals intermodals que permetin la connectivitat per arribar a l’objectiu del 20%.

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, va defensar la idea d’un “gran consens territorial i de país per aconseguir una solució definitiva per al pas de mercaderies pel Camp de Tarragona”. Garreta va explicar que “l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani amb el tercer fil només una solució temporal que en pocs anys quedarà saturada, creant un coll d’ampolla a Tarragona, que afectarà tota Catalunya i tot l’Estat espanyol”. Per tant, va afirmar el president de l’APT, “és urgent que es treballi en la definició i construcció d’un traçat ferroviari per l’interior que connecti els ports amb el seu hinterland”. Garreta va explicar que el Port de Tarragona està realitzant importants inversions per potenciar un transport de mercaderies sostenible -amb la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, l’ampliació i modernització de la terminal intermodal de la Boella i amb importants millores en la xarxa de ferrocarril interior- i és vital que aquest esforç també es realitzi en les infraestructures ferroviàries del territori.

Per la seva banda, el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, va destacar que “aquest és un acord històric perquè mai s’ha aconseguit que els dos ports més importants de Catalunya creïn sinèrgies en les qüestions comunes. “Mar enfora competirem, però mar endins hem d’anar plegats”, va dir Salvadó.

La ZAL, projecte nacional
El president Garreta també va demanat+r que la implantació de noves activitats a la Zona d’Activitats Logístiques sigui tractada com un projecte nacional. La ZAL és, en aquests moments, l’espai logístic annex a un port més important de la Mediterrània i és una gran oportunitat per potenciar l’economia de Catalunya, contribuir a la transformació econòmica del territori i atraure nous sectors econòmics que complementin la química i el turisme.

LA ZAL és un espai de 1 milió de m2 i de 250.000 m2 de sostre disponible per acollir inversions empresarial d’alt valor afegit. Al gener, el Consell d’Administració de l’APT en va aprovar provisionalment el projecte d’urbanització i, en aquest moments, el port n’està desenvolupant el pla especial d’infraestructures d’accessos. En breu acabaran les obres del vial perimetral, mentre que aquest dies ja s’estan començant les obres del pas soterrat sota la C-31B i en els propers mesos es licitaran les obres de la rotonda a la C-31B a l’alçada de l’empresa Dow Chemical.

Al·legacions a l’impost sobre grans vaixells
Un dels temes tractats en l’àmbit de la descarbonització va s ler’impost ecològic sobre els grans vaixells. Els dos ports, que han coincidit en que cal transformar els ports en el context d’emergència climàtica, van fer saber al Departament que han presentat al·legacions a l’actual proposta d’aplicació d’aquest impost. Les dues autoritats portuàries coincideixen en que aquest impost pot significar la pèrdua de competitivitat i de tràfics dels dos ports.

Al mateix temps, els grans ports catalans creuen que “cal donar al sector un temps per adaptar-se a les circumstàncies econòmiques derivades de l’aplicació del nou impost, de la mateixa manera que s’ha plantejat en els canvis sobre les Emissions del Sector Marítim (ETS) per part de les institucions europees”. També van proposar establir bonificacions per a aquells vaixells amb sistemes de connexió elèctrica a moll, amb certificats ecològics o que transportin gas liquat.

Redacció