Eloi Menasach. PSC
Tenim un nou capítol del serial de “La pàtria de Colón”. No és d’estranyar; la dreta espanyola ens té acostumats ja a aquestes posades en escena; però el que és pitjor, aquest trio gens polifacètic -sempre mostra la mateixa cara- de PP, VOX i Cs és el primer que ha pres per costum autoconvocar-se a Colón per reivindicar una pàtria que no condueix a res. M’explico.
Si fem un exercici de memòria, sense anar gaire enrere, observarem quina és la manera de fer política que entén la dreta del nostre país. Per a mi és ben clara: la política del bloqueig i de les desqualificacions. A ningú se li escapa que vivim moments de gran transcendència i que requereixen de política i polítics amb visió de futur i mirada àmplia, que no pensin en la immediatesa i en els rèdits electorals, perquè això només condueix del fracàs al fracàs. Perquè sí, perquè ja ho coneixem. Necessitem governs que pensin en l’avui però que no renunciïn a col·locar les bases del país del demà, perquè això és el que reclamem com a societat. Volem viure bé avui, sí, però també volem construir un futur amb oportunitats que reculli les demandes dels moviments en defensa del planeta, per exemple.
I davant d’això, què tenim? Doncs tenim la pàtria de Colón. Tenim una dreta incapaç d’aportar res, que davant de qualsevol problema d’Estat, l’única acció que li veurem fer és la de trobar-se a Colón per fer-se una foto amb els seus companys de viatge mentre es miren de cua d’ull… Una dreta de PP, VOX i Ciudadanos que pregonen als quatre vents el patriotisme de la por. Tan és que Espanya avanci, que per a ells sempre es trenca, ja fa segles que es trenca. Excepte que governen ells, sols o agafadets de la mà.
Recollir signatures en contra de l’Estatut de Catalunya, en contra del català a l’escola, votar en contra les pressupostos més socials i amb més inversió de la història, en contra de la declaració de l’estat d’alarma, en contra de les seves pròrrogues, en contra de la fi de l’estat d’alarma, en contra dels Fons que ens arribem d’Europa per a la reconstrucció econòmica i social… En contra, en contra, sempre és en contra. I ara, en contra també dels indults. I jo em pregunto: però tenen alguna proposta a fer per petita que sigui i alguna idea de país més allà de la uniformitat que tots i totes coneixem? Amb aquest fals patriotisme no convenceran aquells que comprenen que existeixen problemes polítics territorials però tampoc els faran desaparèixer per més que s’embolcallin amb grans banderes de la “nación”. Qui estima Espanya no la divideix amb campanyes i fotos com les seves, ni destrueix ponts ni consensos.
El govern progressista de Perdo Sánchez ha fet una aposta pel diàleg. Sempre l’ha feta i l’ha explicada. Tot diàleg i solució és possible dins de la llei. Doncs practiquem-lo com es proposa. Els indults, per exemple, són una aposta d’avui per caminar cap a una solució del demà. No és cap renúncia a res ni cap derrota de falsos patriotismes. És acció valenta i de futur per la qual aposta i treballa Pedro Sánchez. És diàleg. És política.
Equip de redacció
