Som als anys 60. Un diumenge qualsevol. El Josep Maria Vallès, aleshores un marrec de Vilallonga del Camp, complia amb la tradició dominical que fixava anar a missa de 9 i després a les 12. Ell ho feia com a escolanet. Quan acabava el ritual, ell i els seus amics anaven a veure els ‘quadros’ de les pel.lícules que hi havia penjats del cinema per saber quina pel.lícula feien aquell dia. Ja a la tarda, quan entrava al cinema, mirava la cabina de projeccions i es preguntava què hi podia haver darrera aquella petita finestra de la qual sortia una llum potent. Uns anys després, quan en tenia 12, tindria l’opotunitat de substituir improvisadament l’operador, que havia hagut de deixar la feina perquè li havia sorgit una emergència, i allí va començar la seva passió larvada, que ha anat acumulant impertorbablement durant 50 anys.
Josep Maria Vallès acabaria sent operador al cinema del seu poble i a Reus, en sales com el Kurssal, el Monterrosa, el Centre de Lectura o La Palma -els dos primers, desapareguts-. Aquesta emoció per una feina que practicava en solitari, tancat en una cabina fosca i amb la responsabilitat que tenia que tot sortís bé l’acabaria convertint en un dels grans col.leccionistes de material cinematogràfic, col.lecció amplíssima que permetia fa uns anys que a Vilallonga del Camp s’obrís el primer Museu del Cinema de la província.
Aquest divendres, el Josep Maria, apodat el ‘Totò de Vilallonga‘ -en referència al personatge menut de ‘Cinema Paradiso‘- presentava junt al periodista Jordi Sardiña, el seu llibre de memòries, escrit entre els dos, i ho feia en una sala d’actes del Centre Recreatiu literalment a vessar de públic, que refermava la gran estima que els vilatans li professen al que per a ells és l’agutzil del poble.
Farcit d’anècdotes fruit de la seva llarga i pacient tasca d’operador -“és la professió menys valorada en una sala de cinema i la que té més responsabilitat”, subratllava- el llibre -titulat justament ‘El Totò de Vilallonga. Memòries d’un operador de cinema‘- veu ara la llum editat pel Centre Recreatiu, on sobreviu l’enome sala de cinema que ha format part essencial de la seva vida, i on anys enrera reunia fins a 500 persones els diumenges.
Inaugurut l’any 1964, el cinema del Centre Recreatiu celebra enguany els 60 anys d’existència i el públic que escoltava apassionat i riatller el Josep Maria Vallès recordava aquelles tardes de doble sessió de cinema, d’uns films que es compartien el mateix dia i a la mateixa hora amb la veïna La Selva del Camp i més tard amb Alcover. Era el que coneixin com ‘el passe’, el passi que es feia dels rotllos d’un poble a l’altra mentre s’emetia el film.
Altres notícies: |
Una època en què la llum que projectava la màquina es feia amb electrodes de carbó, quan la cinta de 35 mil.límetres feta d’acetona podia cremar a la mínima imprudència. Un cop, mentre el Josep Maria emetia ‘El coloso en llamas’ -una de les pel.lícules de catàstrofes més celebrada dels anys 70-, el projector va començar a escopir espurnes per tot arreu quan una tempesta que es vivia fora de la sala va fer córrer agua a la cabina, filtrant-se fins al projector, amb un espectec consegüent que semblava formar part del film.
La seva professió el va fer conèixer actors com Anthonny Quinn, “una persona molt planera, tant, que era més pagès que jo”, deia el Josep Maria. També va viure, als anys 80 i com a operador a Reus, amenaces de l’ultradreta per exhibir el film ‘El caso Almería‘, la pel.lícula de Pedro Costa que denunciava l’assassinat de tres obrers per part de la Guàrdia Civil i que va desfermar una tempesta política en una Espanya que acabava de sortir del franquisme, però on l’ultradreta encara mostrava pistoles i bats de bèisbol per amenaçar els demòcrates: “No els vam fer cas i vam emetre la pel.lícula. I no va passar res”, explicava amb el seu to sorneguer tan característic.
El Josep Maria presenciaria també anècdotes molt més amables, com les inacabales cues de públic per veure films com ‘El Imperio contraataca’, o la mateixa ‘El caso Almería’, que emesa al Monterrosa de Reus provocà fileres de gent que arribaven a la plaça Prim.
Justament a Reus, el mercat de la Llotja dels dilluns s’omplia de gent vinguda dels pobles per seguir les cotitzacions agrícoles i ramaderes. Amb molta vista comercial, els coneguts empresaris Zúñiga emetien aquell dia pel.lícules ‘S’, com s’anomenaven els films eròtics d’aleshores: “I el 99 per gent del públic eren homes”, rememorava Vallès.
Profundament advers a la tecnologia que convertix les sales de cinemes “en parcs d’atraccions”, amb seients que vibren, “amb aigua que et tiren al damunt i cops de vent que et fumen”, ell, que ha vist una de les etapes més glorioses del cinema, concloïa aconsellant com fer perquè la gent torni al cinema: “Educant a la canalla, que no saben estar-se 15 minuts sense moure’s i es passen tot el rato mirant pantalles”. I ofereix un consell final: “El millor cinema que s’ha fet mai és el clàssic”.
Director DiariTots21