Imatge de la Jornada “Agendas locales sin desperdicio para transformar nuestro mundo” Foto: Cedida
El Programa de Gestió Alimentària de Reus, que recupera el 98% dels aliments que recull, ha estat un dels exemples de bones pràctiques municipals que s’han explicat aquest matí a l’Espacio Ecooo de Madrid durant la jornada sobre malbaratament alimentari “Agendas locales sin desperdicio para transformar nuestro mundo”. Es tracta d’una jornada d’intercanvi municipal sobre bones pràctiques per a la reducció del malbaratament alimentari, organitzada per l’Ajuntament de Madrid i Enraíza Derechos, una organització no governamental (ONG) que, des de 1985, treballa per un món sense fam i sense pobresa, sostenible i en igualtat, en el qual totes les persones puguin gaudir dels seus drets. L’any 2015 aquesta ONG va posar en marxa la iniciativa Yonodesperdicio per tal de promoure una alimentació justa i sostenible i conscienciar sobre l’impacte que suposa llençar menjar a les escombraries i la necessitat de reduir el desaprofitament alimentari.
Municipis d’arreu de l’estat que estan desenvolupant accions per a la reducció del desaprofitament d’aliments han participat en aquesta jornada que té com a finalitat visibilitzar les bones pràctiques, compromisos i reptes per als pròxims anys en aquest àmbit. Així com animar a altres municipis i entitats a posar en marxa noves iniciatives que permetin apostar per l’economia circular i la sostenibilitat alimentària i avançar cap a la meta 12.3 de l’Agenda 2030. Una meta que té com a objectiu reduir a la meitat el desaprofitament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i en l’àmbit dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.
Com funciona el programa reusenc
L’actual Programa de Gestió Alimentària de Reus, liderat per l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, parteix del Programa per a la recuperació d’aliments frescos i cuinats per a persones amb pocs recursos econòmics a Reus, creat l’any 2012 en un context de crisi econòmica.
Després d’anys de funcionament, aquest projecte s’ha consolidat i ha fet de Reus una ciutat capdavantera en l’àmbit de la gestió alimentària, amb una incidència molt positiva en els àmbits social i ambiental.
L’existència d’aquesta iniciativa va facilitar una resposta ràpida a la situació d’emergència alimentària generada amb la pandèmia, en què el nombre de famílies que necessitava suport alimentari va arribar a créixer més d’un 60% en dos mesos. Des de gener de 2022, el programa de gestió alimentària de Reus forma part del projecte del Centre Social El Roser, des d’on es coordina i lidera. A més, el menjador social i el rebost social ubicats en aquest equipament municipal reben aliments, frescos i cuinats, a través d’aquest programa.
L’objectiu del Programa de Gestió Alimentària de Reus és recuperar els aliments frescos que, tot i que són aptes per al consum humà, quedarien fora del circuit comercial i acabarien com a residus. Uns aliments frescos que passen per un procés de triatge en un centre especial de treball i són repartits, junt amb altres productes alimentaris, per les entitats socials que formen part de la Xarxa de Distribució d’Aliments i el Menjador Social entre les famílies en situació de vulnerabilitat.
Pel que fa a les dades més recents, durant l’any 2023, la Xarxa de Distribució d’Aliments, que forma part del Programa de Gestió Alimentària de Reus, va atendre 5.614 persones i el menjador social, 528, derivades a aquests dos serveis per professionals de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus. Pel que fa als aliments, des de l’inici del programa fins a desembre de 2023, s’han recollit 2.582 tones d’aliments frescos i cuinats amb una recuperació del 98%. Aquestes dades suposen una mitjana mensual de 18.467 kg d’aliments recuperats. Respecte a la tipologia dels aliments recuperats, la verdura, seguida de la fruita, representen les quantitats més grans.
Equip de redacció
