El Port de Tarragona, el que més creix d’Espanya

🔊 Escoltar la notícia

El Port de Tarragona ha tancat 2023 com un “bon any” i amb xifres rècord en determinats productes, a la vegada que situant-se com el port que més va créixer a Espanya entre els 10 grans i marcant el rumb de la sostenibilitat, que serà pioner en l’electrificació de creuers. Les 33 milions de tones registrades compensen la disminució del carbó i la càrrega general.

Saül Garreta, president del Port, ha destacat en el balanç dels resultats que per ser competitius cal ser-ho en sostenibilitat. “Estem a punt de ser autosuficients”, també impulsant projectes per a la implantació d’energies renovables, ha afirmat. “No anem a buscar només els números, sinó mirant el territori i per la descarbonització”. Així, les instal.lacions patrimonials del Port seran aviat autosuficients: “Ara mateix ja ho som fins a les set de la tarda”, ha destacat. A partir de les 19 hores, quan ja no hi ha sol, ho seran amb emmagatzematge d’energia i més plaquers solars de les instal.lades fins ara.

Contradic de Ponent i el Moll de Balears -la part que queda per executar-, per a muntar els molins de vent

En xifres finals, el Port ha crescut un 10 per cent respecte a 2022, fet que ha motivat Garreta a afirmar que “és per treure’ns pit perquè són números molt bons”, passant de 30 a 33 milions de tones, amb rècord en el camp dels cereals. Es deu això al fet que la sequera ha provocat menys collites pròpies i així s’ha hagut d’importar de fora, especialment d’Ucraïna (un 42%). “Sembla que les xifres seguiran en aquesta línea”, ha destacat el president del Port.

Cereals, pinsos i farines és el que fa incrementar el total del volum, amb 7,6 milions de tones (un 28,5% més respecte a 2022). “Som uns aliats del sector agroalimentari”, ha destacat, important els cereals que ells no poden producir. “No hem de demonitzar els ports perquè aquests productes són necessaris”. Som un Port amb tràfics molt diversificat. En sòlids, el carbó va de baixa i agroalimentari ha pujat notablement, especialment el pinso, un producte molt exportador.

En càrrega general, però, es vol corregir les baixes xifres. “La posada en marxa de nombroses infraestructures els propers dos anys marcaran el futur del Port de Tarragona, que ha de fer que el 6% de càrrega general s’incrementi”, ha subratllat.

Les xifres són bones, però el més important és l’esforç per preparar-nos per al futur, que és molt rellevant en transició energètica a Tarragona. Som un port lligat al pol petroquímic, lligat també a la transició econòmica, però també social”, el que s’anuncia com a #RumbEcoPort 2027.

En transport per tren l’increment és “molt rellevant i indicatiu de cap a on anem”, passant de 429 a 652 sortides, un actiu destacat quant a la sostenibilitat. Quant a fruites, el Port és importador i això anirà a més, amb la necessitat que el ferrocarril “tingui regularitat” per aquests productes frescos. El Port és el principal importador de kiwis de Nova Zelanda, però tornen els vaixells buits, i “cal corregir-ho”.

En líquids a doll, el creixement ha estat del 16,4% arribant a 20,5 tones. La pujada és rècord, de 9,7 milions de tones, i s’explica en part perquè Repsol no ha fet la seva aturada de la planta. El risc és que està molt basat en productes fòssils, un terreny on s’està encaminant des del Camp en la transició energètica.

Defensa de les catenàries del tren tramvia

El Port es prepara per diversificar tràfics, especialment en el camp del transport del ferrocarril, el que més fàcilment descarboniza l’activitat portuària. Garreta ha posat un però a les critiques dels alcaldes de Salou i Reus contra la catenària que tindrà el tren tramvia. “No entenc perquè hi ha gent que no vol catenàries, que és la millor manera d’aprofitar l’electricitat”. El Port defensa el trasllat de les mercaderies per l’interior.

En productes siderúrgics el creixement ha estat d’un 12,9%. El Port está treballant en la fabricció de grans molins de vent offshore, que només es poden moure als ports donades les seves dimensions. “Els ports no poden donar sortida a tots els molins i s’imposa l’aliança entre nosaltres. Estem preparats per jugar aquesta partida”, ha afirmat.

L’exportació de vehicles

En vehicles, especialment la importació d’Àsia, segueix incrementant-se, en aquest cas del 27% “i anirà a més”. “Tenim problemes per atorgar espais que ens demanen les empreses. Podem passar a ser exportadors amb implantacions industrials al territori. Ens hem de preparar perquè a part de ser importadors, pasem a ser exportadors”.

Els creueristes

Un altre camp de creixement és el dels creuers, el creixement del qual ha estat del 80%, arribant a 115.000 creuristes, unes xifres que s’apropen a les de 2019 (130.000). Les previsions per enguany són de 122.000 passatgers. L’impacte econòmic va ser en 2023 de 15 MEU de despesa dels passatgers. El turisme de creuers tindrà un impuls fort amb la inauguració de la nova terminal, prevista per a l’11 de juny. “És una projecte de territori i a la vegada institucional”, ha defensat Garreta. “El 80% dels vaixells d’MSC están preparats per connectar-se elèctricament”, ha anunciat, però això vol dir també que les administracions han de treballar en aquesta línea per facilitar-ho.

Ramón García, director general del Port, ha calculat que al segon semestre de 2026 pot estar electrificat el Moll de creuers. El Port de Tarragona “som dels primers a fer-ho”, ha recalcat al seu torn Garreta. Justament, MSC planteja vaixells de 500 passatgers per a Tarragona i el seu entorn. “Això és interessant. Hem d’apostar per la qualitat, al sostenibilitat i la desestacionalització” en el camp creuerista.

Les inversions

En inversions destaca poderosament el contradic de Ponent, que es troba immersa en la seva tramitació ambiental. Es preveui arrancar les obres l’any vinent). Es tracta d’una inversió que sumarà 97 MEU. Destacada serà la creació del centre interpretación amb realitat augmentada de la Xarxa Natura 2000 i el poblat de Cal.lípolis. Justament es vol conectar la Xarxa Natura 2000 amb la Sèquia Major, situada a prop. Al centre d’interpretació es vol atreure un turisme cultural. Les obres de la Xarxa 2000 començaran a finals d’aquest mes de març.

Altres inversions destacades són la ZAL, que es licitaría enguany, la Terminal de Guadalajara-Machamalo i la Terminal de la Boella. A Guadalajara han començat les obres i la previsió és que fins al primer semestre de l’any vinent es facin les inversions.

Ingressos de 64,5 MEU

Les dades finals situen uns ingressos en 2023 de 64,5 MEU, dades similara a les de 2022. El balanç EBITDA ha estat de 34,9 MEU, enfront dels 33,2 de l’any 2022, el millor dels últims 10 anys. “A nivell de sanejament financer és el millor any”, ha conclòs Garreta.

Jaume Garcia