La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) presentarà una moció al proper ple per tal que l’Ajuntament de Tarragona reclami a l’Estat la derogació de l’acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu pel qual es permeten les exempcions de pagament de l’IBI a l’Església Catòlica.
La CUP defensarà una moció el proper consell plenari per tal que l’Ajuntament de Tarragona sol·liciti a l’Estat la derogació de l’acord de 3 de gener de 1979, entre l’Estat espanyol i l’Estat del Vaticà sobre afers econòmics, pel qual es permeten les exempcions de pagament de l’IBI a l’Església Catòlica. També volen que s’elabori, per part del consistori, un cens de béns immobles registrats a nom de confessions religioses, per tal d’actualitzar el Padró de Béns Immobles.
“No va contra les creences religioses, sinó contra els privilegis”
La CUP assegura que no es tracta d’una moció contra les creences religioses de ningú, sinó “contra els privilegis de l’Església catòlica en detriment del bé comú”. La regidora de la formació independentista Laia Estrada afirma que “les declaracions de l’alcalde Ballesteros sobre la necessitat de construir nous habitatges a la Budellera per aconseguir recaptar més IBI, serveixen perfectament per a donar suport a aquesta moció”.
Arga Sentís (ICV): “És difícil perquè l’Ajuntament no aposta per la laïcitat”
La necessitat de derogar les excempcions del pagament de l’IBI per part de l’Església s’ha discutit diverses vegades al ple de Tarragona. El passat octubre l’única regidora d’ICV, Arga Sentís, va retirar a última hora una moció que demanava aquesta mesura, amb l’objectiu d’iniciar un diàleg amb l’equip de govern i els altres grups municipals sobre aquesta qüestió.
En declaracions a Tarragona 21 Arga Sentís ha afirmat que encara no ha abandonat aquesta lluita, però que ara com ara és difícil: “En el mateix ple vam presentar una moció per declarar la laïcitat de l’Ajuntament, que només va obtenir tres vots favorables. Està clar que el consistori no s’atreveix a apostar per la laïcitat, que hauria de ser el primer pas”.
“S’han de revisar totes les excempcions. No només les de l’Església, també les de fundacions associades a bancs, partits polítics, etc.”, ha afegit Sentís, que ha recordat que moltes de les propietats de l’Església tenen exempcions vinculades a la Llei de Fundacions i no amb l’acord entre l’Estat i la Santa Seu.
Equip de redacció